ECHO RISING STARS. Amatis Trio. Obres de Haydn, Xostakóvitx, Andrea Tarrodi i Mendelssohn. PETIT PALAU. 7 DE FEBRER DE 2019.
El programa Rising Stars, una de les activitats promogudes per l’ECHO (European Concert Hall Organisation) de la qual formen part tant el Palau de la Música Catalana com L’Auditori, permet a joves artistes que destaquen actuar a les nombroses sales de l’associació. El Palau, que juntament amb L’Auditori apadrina la temporada actual les actuacions a l’estranger del jove baríton barceloní Josep-Ramon Olivé, va acollir al Petit Palau l’actuació de l’Amatis Piano Trio, integrat per la violinista Lea Hausmann, el violoncel·lista Samuel Sheperd i el pianista Mengjie Han.
Proposat dins el programa Rising Stars per l’Elbphilharmonie Hamburg, Festspielhaus Baden-Baden, Konzerthaus Dortmund i Kölner Philharmonie, l’Amatis Piano Trio va presentar un programa miscel·lani que, iniciat en el Classicisme amb el Trio per a piano en Do major Hob. XV:27 de Haydn, arribava al nostre segle amb l’estrena de la peça Moorlands creada el 2018 per a aquest grup per la compositora sueca Andrea Tarrodi. Enmig, una peça de ple Romanticisme, el Trio per a piano núm. 1, op. 49 de Mendelssohn i una del segle XX, el Trio per a piano núm. 1, op. 8 de Xostakóvitx.
Un programa prou extens i variat en els estils visitats per valorar les capacitats d’un trio.
La primera conclusió que es pot extreure de l’actuació d’aquest grup, com ha passat amb altres artistes del programa Rising Stars, és l’alt nivell professional dels artistes malgrat la seva joventut. L’Amatis Piano Trio sona a trio fet i acabat i no a tres joves brillants que toquen junts. Una altra ben agradable sorpresa va ser la maduresa com a intèrprets dels membres del grup, plasmada en la pertinença estilística de les interpretacions, equilibri en Haydn, acidesa en Xostakóvitx i intensitat expressiva en Mendelssohn. Moorlands, una peça curta, d’uns vuit minuts, que es comença tocant a les fosques, volia crear, en paraules de l’autora citades al programa de mà, “una atmosfera melancòlica a través de la música”. La peça és econòmica en mitjans, essencialitzada, una peça de mínims però no “minimalista” en el sentit que no s’adscriu a les “músiques repetitives”. Moorlands va resultar interessant, però la malenconia no va aparèixer per enlloc.
Imatge destacada: Amatis Trio (foto d’arxiu)
