2n CICLE DE MÚSICA CATALANA JOAN MANÉN. Beatriz Jiménez, Maria Teresa Garrigosa, Anna Tobella i David Alegret, cantants. Daniel Blanch, piano. Obres de Goberna, Valls, Pahissa, Alió, Massana, Buxó, Candi, Garreta i Vives, entre d’altres. ATENEU BARCELONÈS. 22 DE FEBRER DE 2013.
Per Xavier Chavarria
L’Associació Joan Manén està duent a terme una tasca admirable de recuperació del patrimoni musical català descobrint partitures, ressuscitant-ne d’altres que havien quedat oblidades i, el que és més important, implicant i motivant intèrprets diversos a incloure-les als seus repertoris. Sens dubte, això és així perquè els qui encapçalen aquesta entitat són precisament músics: és una recuperació endegada no pas des del món acadèmic i amb afanys historicistes o científics, sinó per músics professionals, els que trepitgen l’escenari dia rere dia i viuen d’això. I ho fan amb entusiasme, però també amb rigor musicològic. I això és molt valuós, perquè aquesta és la tasca que fins no fa gaire tots exigíem a les institucions públiques, que en major o menor mesura acabaven assumint; però ara això ja no pot ser així. I probablement aquesta és la fórmula de futur: entitats privades, amb bon criteri i suport social, agafen les regnes i tiren endavant projectes valuosos i coherents; i les institucions les avaluen a consciència i hi donen un mínim suport de subsistència (el que queda de les antigues subvencions). Un model més exigent, que fila més prim, que deixarà molts cadàvers musicals, però que premia (o hauria de premiar) l’ambició, la qualitat i el rigor; i que ara mateix no té alternativa.
La plataforma que proposa l’Associació Joan Manén per fer visible la seva tasca és el cicle de concerts de música catalana que du el nom de l’il·lustre violinista i que enguany arriba a la segona edició: sis propostes concertístiques de febrer a juny, amb repertoris de música catalana, coherents i ben triats, i defensats per intèrprets autòctons de volada. El concert inaugural va tenir lloc divendres a l’Ateneu Barcelonès, i darrere l’epígraf “Jacint Verdaguer: el poeta i els seus músics” proposava una selecció de cançons per a veu i piano que diversos músics catalans de tombants de segles XIX i XX van compondre sobre textos de Jacint Verdaguer. Dotze cançons que es van repartir quatre cantants: Beatriz Jiménez i Maria Teresa Garrigosa, sopranos; Anna Tobella, mezzo; i David Alegret, tenor, acompanyats al piano per Daniel Blanch, i amb la presència de l’actor Quimet Pla recitant tots els textos que es van cantar. No només per reblar la solidesa musicològica del recital, sinó també com a incentiu per al públic i per refrescar el format del concert, abans de començar el musicòleg i professor de la UAB Francesc Cortès va glossar la transcendència de l’obra literària de Verdaguer en la música de l’època.
El programa ens va permetre descobrir autèntiques joies de la cançó catalana, com Lo violí de Sant Francesc de Josep Valls, suggerent, delicadíssima i exquisida, quasi impressionista, o L’adéu de les fades de Jaume Pahissa, més brillant i expansiva, i que Beatriz Jiménez (amb un embaràs esplendorós i avançadíssim) va interpretar sense la potència i profunditat a què ens té acostumats però amb un registre més íntim i subtil. Francesc Alió, un excel·lent melodista que va posar els fonaments del gènere a casa nostra, és l’autor de Plor de la tórtora, que Maria Teresa Garrigosa, decidida defensora d’aquest repertori autòcton, que canta i enregistra des de ja fa anys, va filar amb convicció; El noi de l’Ave Maria, una deliciosa cançó de Rafael Ferrer Fitó, ens la va descobrir la magnífica veu de la mezzosoprano Anna Tobella, massissa però dolça i subtil; i la veu lleugera, potent i esmolada del tenor David Alegret ens va permetre gaudir de Records i somnis, una joia de Juli Garreta, i ens va regalar una versió intimista i commovedora de L’emigrant, l’entranyable cançó d’Amadeu Vives. El recital es va acabar amb tots els músics damunt l’escenari interpretant una simpàtica propina musical, La barretina, basada en un text de Verdaguer i que es va convertir en tot un himne a la seva època.
És un risc ajuntar tanta música inèdita en un concert, però la selecció va ser francament òptima i reveladora, bona mostra de la feina que du a terme l’Associació Joan Manén.
