Concerts Simfònics al Palau. Orquestra Simfònica del Vallès. Cor Madrigal (dir.: Mireia Barrera). Veronika Eberle, violí. Dir.: Rubén Gimeno. Joan Vives: Fanfara. Sibelius: Concert per a violí i orquestra. Grieg: Peer Gynt (música incidental de la suite núm. 1 i altres números). Palau de la Música. 14 de gener de 2012.
Per Lluís Trullén
La violinista alemanya Veronika Eberle va actuar al Palau de la Música Catalana en un concert que va suposar el seu debut a Espanya. Amb un repertori eclèctic que inclou els grans Concerts per a violí i orquestra de Bruch, Berg, Txaikovski, Beethoven, Mendelssohn, Mozart, Xostakóvitx, Vivaldi o Stravinsky, la trajectòria d’Eberle va fer un gir decisiu als disset anys quan Sir Simon Rattle va convidar-la a actuar com a solista amb la Filharmònica de Berlín al Festival de Pasqua de Salzburg del 2006. A partir d’aquell moment la carrera d’Eberle ha anat recollint infinitat d’èxits i les invitacions per actuar amb orquestres de renom es van succeint d’una manera imparable; en un futur proper debutarà amb la BBC Scottish Symphony, Simfònica de la BBC, Academy of Saint Martin in the Fields i la Filharmònica de Nova York.
Eberle, que interpreta amb un Stradivarius Dragonetti del 1700, tornava a interpretar el meravellós Concert de Sibelius, obra que feia prop d’un lustre que no oferia i que enguany tocarà en diverses ocasions, una de les més properes amb l’Orquestra Simfònica del Principat d’Astúries el proper 10 de febrer. Acompanyada de la Simfònica del Vallès sota la direcció de Rubén Gimeno, va mostrar-se com una artista d’alt grau de refinament interpretatiu, de tècnica supèrbia, de so ample i dilatat i per sobre de tot amb un gust exquisit, idoni per a la musicalitat d’una obra tan melòdica i refinada com el Concert de Sibelius. Intèrpret profundament delicada, meticulosa per assolir sons preciosistes, Eberle, sota la direcció de Gimeno i una tasca eficient de l’OSV, va oferir una versió més tendent al refinament que no a la vehemència, més poètica que no passional i per sobre de tot extraient del seu meravellós instrument sons vellutats i evocadors. Gran nombre d’aplaudiments van acomiadar la violinista després que, ja fora de programa, oferís una Gavota de J. S. Bach.
El concert, que es va iniciar amb l’estrena d’una brillant i suggestiva fanfara del compositor Joan Vives (prou conegut per les seves col·laboracions amb Dagoll Dagom i La Cubana, a més de ser el creador de les sintonies de Catalunya Ràdio, Catalunya Música i Catalunya Informació, entre d’altres), va continuar ja a la segona part amb les celebèrrimes melodies del Peer Gynt de Grieg, que van comptar amb la col·laboració d’un Cor Madrigal que a més de cantar hi va afegir una teatralitat molt apropiada per escenificar la interpretació. Versió en què els músics es van trobar molt a gust amb les refinades melodies de la “Cançó de Solveig”, del “Lament d’Ingrid”, “Mort d’Ase” o la “Cançó de bressol” i que van tenir moments de gran espectacularitat com “A la cova del rei de la muntanya” o de màxima delicadesa com “El matí”. Va ser un concert dedicat a dues de les obres més celebrades dels dos compositors nòrdics per excel·lència i amb el qual, a més, s’arribava a l’equador d’aquesta temporada 2011-12.
