BIENNAL DE QUARTETS. Quartet Gerhard (Lluís Castán, violí; Joel Bardolet, violí; Miquel Jordà, viola; Jesús Miralles, violoncel). Sílvia Vidal, bols de vidre de quars. Ramon Humet: Vers l’infinit (estrena absoluta). L’AUDITORI. 20 DE NOVEMBRE DE 2024.
La Biennal de Quartets de l’Auditori de Barcelona es va inaugurar dimecres amb l’estrena absoluta mundial del nou quartet de corda de Ramon Humet, Vers l’infinit, una obra que, igual que el seu anterior quartet, el compositor ha decidit construir al costat del Quartet Gerhard, aquesta vegada amb l’afegit dels bols de vidre de quars, a càrrec de Sílvia Vidal. El públic de la Sala Oriol Martorell va ser testimoni d’aquesta nova unió de talent musical català del nostre present.
Podríem dir que Vers l’infinit no és una obra feta per a l’oïda de tothom. D’una banda, perquè la scordatura a quinze de les setze cordes que hi havia sobre l’escenari –que fa que els instruments només puguin jugar amb les cordes obertes i els seus harmònics naturals– desdibuixa molt els conceptes de melodia i harmonia que la majoria de nosaltres coneixem; de l’altra, perquè veure els músics tocar els instruments respectius amb un arc sense resina, de manera que en resulti una mena de soroll blanc, no és la idea de concert que acostumem a tenir. Potser per això alguna persona va sortir de la sala a meitat del concert.
La nit de dimecres va ser alguna cosa semblant a una experiència immersiva. La combinació de notes llargues, afinació alterada i sorolls neutres, interpretats pel Quartet Gerhard, va crear una atmosfera onírica i va envoltar la sala d’un aire meditatiu i, fins i tot, un punt inquietant. Tot i així, molt encertadament, Ramon Humet va compondre la seva obra per a quartet de corda i bols de quars. Aquests últims permeten que l’harmonia de l’obra s’expandeixi i, per tant, van ser l’element diferencial que va deixar que l’ambient respirés una mica més. En general, però, va ser una vetllada més aviat quieta, amb alguns moments un pèl repetitius.
Els músics del Quartet Gerhard van tocar amb una precisió impecable i amb una compenetració entre tots quatre que és indiscutible. Aguantar notes tan llargues durant tanta estona no és feina fàcil, tot i que d’entrada ho pugui semblar; i mantenir l’afinació intacta quan aquesta està alterada tampoc ho és. La suma del quartet de corda amb Sílvia Vidal als bols de quars va resultar en una interpretació de l’obra més que encertada.
Imatge destacada: (c) May Zircus.
