MÚSICA ANTIGA. La Capella Reial de Catalunya. Le Concert des Nations. Solistes vocals. Dir.: Jordi Savall. Monteverdi: Vespro della Beata Vergine. L’AUDITORI. 10 D’OCTUBRE DE 2017.
Per Lluís Trullén
La temporada de Música Antiga que se celebra a L’Auditori es va iniciar amb un dels concerts estel·lars i més esperats del cicle. Per commemorar els 450 anys del naixement del compositor italià Claudio Monteverdi, Jordi Savall, al capdavant de solistes vocals, Le Concert des Nations i de La Capella Reial de Catalunya, va interpretar a L’Auditori una obra tan sublim com les Vespro della Beata Vergine. Davant d’un auditori que presentava una bona entrada –malgrat veure’s de ben segur afectada pels històrics esdeveniments que s’estaven produint al Parlament de Catalunya–, Jordi Savall ens va transportar amb una versió prodigiosa tota l’espiritualitat, intimitat i sensibilitat que envolta aquesta obra sublim del catàleg del compositor italià. Amb una disposició perfecta damunt l’escenari, on una vintena de veus curosament escollides compartien espai amb una selecció d’instrumentistes excepcionals i que copsaven des de l’“Intonatio” inicial fins al “Magnificat” final d’aquesta música tan transcendental i tan complexa d’executar. El propi Savall en les notes del programa, ens parlava de la “força expressiva”, de la “intensitat excepcional” o dels aspectes subjectius que acompanyen l’obra, com la declamació del text, l’articulació dels instruments, la dinàmica, el tempo, l’ornamentació cadencial… Savall va cuidar curosament cadascun dels detalls i va expressar un ambient majestuós però intimista i sobri en què els salms i concerts a diverses veus recreessin aquella opulència tan subtil que envolta el llenguatge de Monteverdi. Savall coneix a la perfecció des de tants i tants anys tots els secrets que envolten aquesta obra i la recreació d’efectes instrumentals assolits per uns excepcionals violins, viola da gamba, flautes de bec, trombons o cornettos, sense oblidar un impecable baix continu (arpa, orgue clavicèmbal i tiorba), que donaven el color i la base per a unes veus que podien fluir amb absoluta naturalitat. Totes les veus manifestaven amb diàfana claredat l’entrellat ornamental que exigeix l’escriptura del compositor italià. Solistes d’una vàlua tan coneguda com Maria Christina Kiehr i Monica Piccinini (sopranos); el contratenor David Sagastume; Cyril Auvity i Lluís Vilamajó (tenors); el baríton Marc Mauillon, i els baixos Stephan MacLeod, Daniele Carnovich i Antonio Abete (a més dels solistes de la mateixa Capella Reial de Catalunya) van embolcallar-nos en aquestes melodies carregades d’intensitat. Gardiner, un dels grans intèrprets i també màxims coneixedors dels secrets que envolten les Vespres, en parlava com “un clarobscur sonor entre l’ostentació (els salms) i la intimitat (els motets per a solista), el que és «públic» i el que és «privat»”, i, com va dir un contemporani, una demostració de “les diverses i distintes formes d’invenció i harmonia” de Monteverdi. Atorgar, doncs, una continuïtat a l’obra i exposar un sentit narratiu malgrat els moments tan contraposats escrits a tres, vuit o deu veus envoltats d’harmonies i d’instrumentació tan complexes, resulta un veritable repte. Però Savall va conduir les Vespres amb serenitat, bellesa i una solemnitat que recreava una atmosfera carregada d’espiritualitat. Reconeixement unànime tant per als intèrprets com per a Savall, que quan interpreta Monteverdi (ja sigui per exemple L’Orfeo o les Vespres) assoleix una categoria interpretativa excepcional. Abans de finalitzar el concert Savall va adreçar unes paraules al públic vinculades al moment polític que estem vivint. Damunt l’escenari hi havia músics procedents de dotze nacionalitats diferents i ens va recordar que la música sempre ens dona una lliçó: la d’escoltar-nos lliurement. El càntic Da Pacem d’Arvo Pärt (que el compositor estonià va escriure dedicat a les víctimes de l’atemptat de l’11-M a Madrid) va servir per posar la cloenda a un concert excepcional i ple de serenitat.
