RESIDÈNCIES MUSICALS. Sara Blanch, soprano. David Casanova, piano. Obres d’Ortega, Blanch, Guinovart i García Demestres. AUDITORI DE LA PEDRERA. 21 DE GENER DE 2018.
Per Lluís Trullén
Cal considerar la soprano Sara Blanch com un dels valors emergents més destacats de l’actual panorama musical del nostre país. Els seus reconeixements aconseguits al Concurs Francesc Viñas ara tot just fa un any i les actuacions al Teatro Real, Liceu o Castell de Peralada comencen a avalar aquesta veu que pel seu timbre i color, projecció i nitidesa, posseeix unes qualitats que la fan apta per abordar amb totes garanties un amplíssim repertori i diversitat de gèneres musicals. Aquesta temporada ha estat escollida com una de les intèrprets per a les Residències Musicals a la Pedrera, fet que li permet oferir tres concerts dedicats al bel canto, al repertori contemporani i a la música del Barroc, respectivament.
Acompanyada pel pianista David Casanova, especialista en la interpretació de música contemporània i amb una àmplia carrera realitzada per Europa i Sud-amèrica, la soprano catalana va oferir un repertori dedicat a quatre compositors catalans contemporanis: Miquel Ortega, Joan Carles Blanch, Albert Guinovart i Alberto García Demestres, tots ells presents al concert. Quatre apartats dedicats cadascun a un dels compositors que, prèviament a les interpretacions, van explicar al nombrós públic assistent les particularitats de les obres programades. El primer bloc va estar dedicat a Miquel Ortega i a una sèrie de les cançons del seu Bestiari, inspirat en l’obra de Josep Carner. Sara Blanch va cantar amb gràcia, amb una afinació impecable i un gust expressiu del tot remarcable. Va estar idènticament refinadíssima en les bellíssimes cançons Infant i Morir que Albert Guinovart va escriure en memòria de Xavier Montsalvatge, així com en Què és el desig i T’estim del propi autor sobre paraules de Manel Forcano. El lirisme d’aquestes cançons, la línia melòdica clarament tonal, permetien a Blanch exposar tota la sensibilitat expressiva i un bon gust en el cant mostra d’un gran refinament. Filla del compositor Joan Carles Blanch, no va dubtar a incloure tres de les seves cançons, tres divertiments sobre un text d’Imma Pena, en què el cant declamat, l’avantguardisme del seu sentit compositiu, exposen a la veu unes dificultats que Sara Blanch va assolir sense problema.
El darrer bloc va estar dedicar a García Demestres i, curiosament, les obres escollides com va explicar el mateix compositor, corresponien al seu primer i darrer opus respectivament. El sentit de la solitud i la foscor dominen en les Escenes tristes per a piano sol, en què la veu de Sara Blanch anunciava aquests estats d’ànim i apunts que el compositor incloïa en una partitura escrita als anys vuitanta mentre realitzava el servei militar. Com a contrast, la deliciosa i extraordinària ària de l’òpera Sugar Blood. La veu de Blanch va tornar a fer reviure la jovial escena lírica “Cocco e coccomero”, plena d’humor, d’una òpera que, amb llibret de Cristina Pavarotti, es va estrenar l’estiu passat al Festival Castell de Peralada. Onzena òpera del seu autor que ens fa prendre consciència social sobre la diabetis, en aquesta escena recull influències del bel canto amb una original modernitat que la veu de Blanch va manifestar amb frescor, naturalitat i un humor radiant. La veu de Blanch va estar esplèndidament acompanyada pel piano de David Casanova, que ens va oferir peces en solitari de cadascun dels autors esmentats. Gran sensibilitat expressiva en els tres Valsos seleccionats d’Albert Guinovart –inspirats en els Valsos poètics de Granados–, curós en les sonoritats que s’escapen d’un ordre tonal de l’Impromptu núm. 1 de Blanch i exposant un domini de la paleta del color del piano en la bellíssima Cançó i dansa núm. 1 per a piano sol de Miquel Ortega, van corroborar aquest grau d’especialització de Casanova vers el repertori contemporani.
Un concert que va cloure amb Abril de Toldrà i tots els compositors acompanyant els dos intèrprets, tot rebent l’aplaudiment unànime del públic.
