Shreds of light
Víctor Braojos, piano
Sheva, 2021
El pianista Víctor Braojos ha presentat Shreds of light, “un projecte íntim i personal, concebut durant els convulsos darrers mesos amb la intenció de presentar un retrat de clarobscur musical que ens porti confort i esperança”. La Partita núm. 2 en Do menor de Bach i la monumental Sonata en Si menor de Liszt emmarquen els delicadíssims tres Intermezzi op. 117 de Brahms i el colpidor Epitafi que el barceloní Marc Migó va dedicar al mateix Braojos, pianista format a l’ESMUC i Master in Piano Performance per la Guildhall School of Music & Drama, i que entre altres premis en concursos va tenir una destacadíssima participació a El Primer Palau del 2019.
Braojos és un pianista d’una sensibilitat refinadíssima. El seu Brahms assoleix una grandesa harmònica que conviu amb una intimitat lírica que fa brollar amb un exquisit gust musical. Intens, vehement, poètic, els seus Intermezzi precedeixen una música colpidora com la de l’Epitafi de Marc Migó. El seu semplice inicial ens condueix cap a un passatge agitat i tempestuós complex rítmicament abans de retornar a la serenor i perdre’s en la llunyania.
Aquest recorregut entre ombres i llums s’inicia amb la Partita núm. 2 de Bach, autor protagonista també del seu anterior treball discogràfic, aparegut el desembre de 2016. El Bach de Braojos és reflexiu, propens a emprar un discurs allunyat de contrastos vehements per aprofundir en l’essencial. Moments de dansa dinàmics com la “Courante” o el “Capriccio” o la serenitat que manifesta en la “Sarabande” brillen per igual en una versió treballada fins al més mínim detall.
“Quan tot sembla col·lapsar i el futur es presenta com un abisme d’incertesa, la llum sempre és capaç de trobar una petita escletxa a través de la qual esquerda el mantell de foscor i torna a il·luminar els nostres esperits”, explica Braojos referint-se al llarg període del confinament. I com a mirall musical d’aquestes sensacions, una obra titànica com la Sonata en Si menor. Versió acurada amb els vessants tècnics –octaves, contrapunts, majestuós en els acords– i un control del so que ens submergeix dins un intens relat emocional ple de la grandesa romàntica pròpia de les grans lectures d’aquesta obra sublim.
