PALAU BACH. Víkingur Ólafsson, piano. J. S. Bach: Variacions Goldberg, BWV 988. PALAU DE LA MÚSICA. 6 DE NOVEMBRE DE 2023.
El pianista islandès Víkingur Ólafsson tornava al Palau per oferir-nos les Variacions Goldberg, en un concert inscrit dins la gira que acompanya la presentació discogràfica que ha dedicat a aquesta obra de Bach i que el porta a actuar aquesta temporada 2023-24 per escenaris de tot el món. Carnegie Hall, Wiener Konzertahus, Philharmonie de París, Walt Disney Concert Hall de Los Angeles, interpretacions a Madrid, Bilbao o el recital programat el mes d’agost passat a Torroella de Montgrí gaudeixen d’aquesta particular versió oferta pel pianista islandès.
Víkingur Ólafsson és un pianista d’una qualitat tècnica i d’una musicalitat inqüestionables. Aprofundeix en la música de Glass amb una perfecció absoluta i en les obres contemporànies extreu del piano uns colors bellíssims; així mateix, resulten oníriques les seves aproximacions a la música de Rameau o Debussy, on la seva claredat de sonoritat resulta màgica, i per descomptat, afronta Bach amb una personalitat única. Escapant-se de tot cànon preconcebut, Víkingur Ólafsson sempre ha interpretat la música de Bach sota un criteri tremendament personal, amb una energia que a moments no defuig les línies romàntiques, amb opcions molt particulars en l’elecció dels tempi, en la manera d’acabar les frases amb un ús del ritardando fins i tot desmesurat. La seva visió de Bach ja li ha valgut reconeixements, com els aconseguits amb el seu enregistrament de l’any 2018, monogràficament dedicat a obres del compositor d’Eisenach, gràcies al seu grau d’innovació.
El relat de les Goldberg cal plantejar-lo amb una construcció arquitectònica en què el discurs, que avança per cànons, fugues, peces a dues tres o quatre veus, homofòniques o polifòniques, té com a destí final, d’un oníric i intens viatge, la reexposició de l’“Ària” en Sol major. El plantejament de Víkingur Ólafsson manca d’una certa unitat estructural; cadascuna de les variacions resulta interpretativament admirable de manera individualitzada, però s’aparta d’un discurs integrador. Víkingur enlluerna per la prodigiosa elecció de tempi, amb un articulat d’una precisió mil·limètrica, amb una claredat en la realització dels ornaments que ja mostra quan interpreta l’obra de Rameau; els canvis de dinàmiques resulten tremendament personals i els finals de frase són volgudament alentits. El pedal, malgrat ser curós en la disposició, provoca en les darreres variacions unes sonoritats amplificades més properes a una línia interpretativa d’una magnitud sonora propera a les obres de la plenitud del XIX. Com a contrast, les variacions de tempo lent i molt concretament la número 25 va incidir en el seu sentit melangiós pouant en un tempo lentíssim i unes sonoritats apianades i efectistes. Com a contrast, la variació número 26, aquella xacona polirítmica de tremenda complexitat i, per descomptat, la número 28, on el virtuosisme de Víkingur Ólafsson va emergir en tota la seva plenitud. L’inoblidable contrapunt del “Quodlibet” ens conduiria a la reexposició del tema inicial, en un viatge molt particular per les Goldberg.
Koroliov (desembre del 2013), Benjamin Alard (2016), Zhu Xiao-Mei (gener del 2017), András Schiff (octubre del 2018), l’enyorat Lars Vogt (maig del 2016 i novembre del 2018 a L’Auditori), Lang Lang (abril del 2022), Jean Rondeau (abril del 2022) o Varvara (maig del 2023) ens han deixat, entre altres pianistes, lectures molt personals i particulars d’aquesta obra de Bach els darrers anys al Palau. Totes amb un criteri constructiu particular (des de l’austeritat de Varvara, fins al perfeccionisme de Koroliov, de l’inoblidable recreació de Schiff a la detallista de Vogt, de l’ornamental de Lang Lang a la reflexiva de Zhu Xiao-Mei, o les ofertes des del clavecí per Alard i Rondeau). La de Víkingur Ólafsson serà recordada com la més experimental i agosarada, també com la que pot admetre més grau de controvèrsia.
