Ritual
Isabel Villanueva, viola
Viola Power, 2022
La innovació i el compromís amb nous repertoris són una premissa innegociable per a la violista Isabel Villanueva. Involucrada en el repertori contemporani, disposada a obrir la música clàssica a nous públics, amant de la música de cambra, Villanueva, professora des del setembre del 2022 al Royal College of Music de Londres, ens presenta un nou enregistrament titulat Ritual.
Paraules suggeridores com silentium, catarsis, evocatio… acompanyen l’acurat disseny gràfic d’una gravació que inclou, a més, un llibret en el qual figuren escrits del professor de psicologia Carlos Javier González Serrano i les reflexions sempre aprofundides de l’assagista i poeta Ramón Andrés.
Enregistrat el setembre del 2022 a San Juan de los Caballeros (Segòvia), la violista de Pamplona, amb una viola Enrico Catenar del 1670, ofereix un programa en el qual la música de György Kurtág dialoga amb la música de Bach i Biber. Alternança en els períodes creatius però amb la premissa de mantenir la idea musical interpretativa de l’evocació, de l’aprofundiment i, per descomptat, de produir una catarsi en l’oient. El misticisme que plana en tot l’enregistrament s’inicia amb una breu introducció dedicada a la música medieval de Hildegard von Bingen amb O virtus sapientiae, en un arranjament de la pròpia Villanueva. Una música bellíssima que ens introduirà a una selecció de les vint-i-quatre miniatures que confegeixen Signs, games and messages que el compositor hongarès György Kurtág ha anat escrivint en el decurs dels darrers cinquanta anys. La meravellosa música de la Partita núm. 2, BWV 1004 i de la “Passacaglia” –transcrita en Do menor– pertanyent a les Sonates del rosari de Biber completen l’enregistrament.
De l’estil de Villanueva ens sedueix la bellesa de la sonoritat, dels colors, dels timbres. Embolcalla la interpretació amb intimisme i reflexió, tot assolint un nivell excepcional en la recreació de la “Ciaccona” de la Partita. Música de Bach explicada amb naturalitat, amb un discurs que ja avança des de l’“Allemande” sense caure en desmesures de dinàmiques ni en exhibicions de tècnica desbocada. Tot està premeditat per recrear una versió de la Partita sota la temprança, l’aprofundiment en el missatge i atorgant el just sentit que han de prendre cadascuna de les notes. Visió reflexiva i tècnicament impecable d’un Bach que queda emmarcat entre la música escollida de Kurtág, de sonoritats punyents i a moments melangioses.
La complexa Passacaglia de Biber corona elegantment l’enregistrament. Aquesta pàgina que ha estat considerada com l’obra més destacada dins del seu estil abans de la “Ciaccona” de Bach, obliga a un desplegament tècnic, de sensibilitat expressiva i de creacions de dinàmiques que Isabel Villanueva recrea amb aquell caràcter introspectiu i serè ja mostrat prèviament amb la cèlebre pàgina de Bach.
Imatge destacada: (c) Rosalía Bronstein.
