CONCERT DE NADAL AMICS DE LA MÚSICA DE MANLLEU. Nàiades, cor de noies (Ferran Albrich, director). Coral Aglepta (Oriol Castanyer, director). Cor Exaudio (Carles Prat, director). Camerata Penedès. Ferran Albrich, Buia Reixach, Carles Prat, directors. Obres de Brahms, Domènech, Holst, Vivancos, Prat. SANTA MARIA DE MANLLEU. 18 DE DESEMBRE DE 2021.
L’església de Santa Maria de Manlleu va acollir el concert de Nadal organitzat pels Amics de la Música de la població osonenca que, amb el suport de diferents entitats, commemorava el vintè aniversari de la creació i activitat del cor femení Nàiades, actualment dirigit per Ferran Albrich. A més, l’actuació retia homenatge a un dels seus principals mecenes, Joan Contijoch, que va presidir la Caixa de Manlleu. Precisament a la seva memòria estava dedicada l’estrena de l’obra principal i més llarga del programa: Il pianto della de la Madonna, composta per Jordi Domènech.
Es tracta d’una composició austera –particularment en el relleu de l’orquestra–, dotada de certa teatralitat i habilitat en la generació d’ambients, que progressa del turment a un cert consol i que es clou en una breu Salve en crescendo i el reforç instrumental de l’orgue i les campanes. El seu llenguatge es manté dins el marc tradicional i inclou passatges harmònicament lliures i altres de tonalitat expandida que presenta recursos diversos sense caure en un eclecticisme estilístic, com es va percebre en l’inici exclamatiu, de pinzellades expressionistes i acusats contrasts dinàmics en una primera part més dramàtica, on la mezzosoprano té una vocalitat tendent a la declamació secundada pel caràcter responsorial del cor –amb puntuals contestacions parlades. En aquest sentit, cal lloar l’actuació de la manresana Marta Valero, sempre atenta al repertori català i també contemporani, que va brodar la part central, marcadament lírica, en una mena d’arieta expansiva en intensitat, dinàmica i ascensos al registre agut mentre l’acompanyament orquestral jugava amb una mena de baix i amb la figura retòrica de la catàbasi (descens cromàtic).
El repertori, molt ben pensat per a la massa coral integrada pel Nàiades, la Coral Aglepta i el Cor Exaudio, va presentar primer el motet Ave Maria de Brahms, una peça de caràcter no litúrgic i dividida en tres seccions sense gaire variació en la textura i acompanyada amb discreció en les dinàmiques per la Camerata Penedès. Igualment, va oferir la possibilitat d’escoltar les estrenes de versions orquestrals de peces com Hodie Christus i L’àngel i els pastors de Carles Prat; així com El cant dels ocells en l’arranjament de Bernat Vivancos, introduït pel violoncel i seguit del cor en una exposició lenta i el punt adequat de caire pesarós –no pesant–, amb inflexions dinàmiques en un fraseig acurat i ben delineat de la melodia, sense estridències ni atacs guturals, amb un control del vibrato en les veus, particularment les agudes. I més, cantant amb mascareta.
La solvència va ser manifesta en tota la sessió, tant en afinació, equilibri de registres i una pulcritud dominant beneficiada per la ressonància de l’església que embellia detalls com els bonics i ascendents melismes de les sopranos al final de frase de cada estrofa d’El Noi de la Mare, arranjat pel mateix Jordi Domènech, sota la direcció de Buia Reixach. Aquesta va ser l’única composició dirigida per la fundadora del cor Nàiades, que es va alternar amb la participació de Carles Prat i Ferran Albrich al capdavant de les cantaires, molt aplaudides pel públic que va omplir l’església manlleuenca en un d’aquells concerts que, al marge de l’experiència estètica, ajuden a descentralitzar i enriquir l’activitat de la xarxa musical del territori català, tot donant relleu a les joves generacions dels nostres músics.
