GREC FESTIVAL DE BARCELONA. Wagnerisme. Michael Volle, baríton. Pere Arquillué, narrador. Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Josep Pons, direcció. R. Wagner: fragments d’El capvespre dels déus, Tristan i Isolda, Els mestres cantaires de Nuremberg, La valquíria i Parsifal. PALAU DE LA MÚSICA. 13 DE JULIOL DE 2023.
Les valquíries esculpides per Dídac Massana i Majó que cavalquen per damunt de la boca de l’escenari del Palau de la Música es van trobar ben acompanyades amb les germanes musicals que corrien per tota la sala amb l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu sota la direcció del seu titular, Josep Pons. “La cavalcada de les valquíries”, del segon acte de La valquíria de Richard Wagner, era una de les set parts que configuraven un concert molt particular dedicat a la música del mestre alemany titulat Wagnerisme.
El títol remet a Wagnerismo. Arte y política a la sombra de la música, un assaig excel·lent del crític i musicòleg nord-americà Alex Ross que Seix Barral va publicar el 2022. Set fragments extrets del llibre llegits per l’actor Pere Arquillué van ser el fil conductor del concert, que va començar amb la nota més trista, la mort a Venècia del compositor il·lustrada musicalment per la “Marxa fúnebre de Siegfried” d’El capvespre dels déus.
A continuació la mort no va deixar el Palau, però va ser una altra mort, la joiosa i expectant del “Preludi i mort d’amor” de Tristan i Isolda. Es tractava d’explicar el Wagner més modern, el músic que amb el seu acord dissonant i innovador conegut com l’acord de Tristany situat a l’inici de l’obra va exercir una gran influència en els compositors que van venir després, tot sent definit pel director Christian Thielemann com la clau que obre el pas a la música moderna.
Wagner va ser un antisemita, però aquest no va ser l’únic motiu que va fer que el nazisme usés i abusés de la seva música durant aquell terrible malson. I una de les òperes que Hitler identificava amb el seu projecte era Els mestres cantaires de Nuremberg. En aquest punt del programa va aparèixer el baríton alemany Michael Volle per cantar el monòleg “Wie duftet doch der Flieder” que Hans Sachs, el protagonista d’aquella òpera, canta al segon acte. Volle és un dels grans intèrprets del paper del sabater poeta i ha estat el darrer Sachs de Bayreuth.
Un altre tema wagnerià per excel·lència és el del foc màgic, present en molts moments de L’anell del nibelung, entre els quals el de la dormició de Brünnhilde en espera que un heroi sense por travessi les flames per despertar-la. Volle es va transformar en un Wotan adolorit en el seu adeu a la filla més estimada al final del tercer acte de La valquíria.
En un any en què el Palau commemora el centenari de la mort del seu arquitecte, Lluís Domènech i Montaner, que era un wagnerià declarat, però també un representant del moviment modernista que tant s’identificava amb el compositor produint una abundant iconografia wagneriana a diferents punts de la ciutat, no hi podia faltar l’associació de Montserrat amb el Montsalvat del Parsifal. Així doncs, es va escoltar el preludi d’aquesta obra vista fa ben poc al Liceu.
El Wagner més cinematogràfic és sens dubte el de “La cavalcada de les valquíries” esmentada en començar la crònica. Per acabar el concert es van interpretar tres fragments d’El capvespre dels déus (“Albada”, “El viatge de Siegfried” i “Final”). Era la il·lustració de les múltiples cares del compositor, el Wagner ecologista, pacifista i anticapitalista.
En presència d’una orquestra molt nombrosa i d’unes obres amb una gran massa sonora, el Palau acostuma a quedar petit. I això va passar en molts moments del concert. Acostumats a la difícil i polèmica acústica del Teatre de La Rambla, el mestre Pons i l’orquestra del Liceu van apujar els decibels i en determinats moments hi havia una acceleració exagerada com a “La cavalcada”. Tanmateix, el resultat global va ser de gran qualitat, bo i destacant els violoncels al fragment de Tristan, i en tot moment les trompes i el corn anglès tan present en l’obra wagneriana. Un Palau gairebé ple va premiar la interpretació amb llargs aplaudiments.
Per als wagnerians, aquesta era l’ocasió de submergir-se en l’obra del compositor alemany per quedar-ne impregnats i combatre la sequera anunciada al Liceu la nova temporada, on tot el Wagner que es podrà escoltar serà el primer acte de La valquíria en versió de concert.
Imatge destacada: (c) Mario Wurzburger.
