Curiosity
Xavi Torres, piano
Just Listen Records, 2019
A Xavi Torres ja l’hem conegut en aquestes pàgines al capdavant del trio que forma amb Vic Moliner i Joan Terol, una de les formacions més interessants del jazz estatal. El 2019 Torres s’embarcà en l’enregistrament d’un disc en solitari, aventura que els darrers anys han emprès altres pianistes, com Marco Mezquida o Roger Mas, i en la qual els músics es mostren al descobert. Valents. Els nou temes originals del disc són un compendi de les sonoritats que Torres ha estat estudiant els darrers anys, les quals van des del jazz contemporani al repertori pianístic romàntic i postromàntic.
Amb aquesta matèria primera Torres imprimeix a les seves composicions una gran riquesa lingüística amb resultats diversos: des de la deliciosa On the other side, en la qual combina amb gust aromes del romanticisme espanyol i pinzellades impressionistes en un embolcall jazzístic, fins a Calmness, la cançó de bressol que es gronxa a ritme d’havanera, o el món melòdic i harmònic tintat de Philip Glass d’Inner City. La manera d’interpretar aquesta música també queda marcada per la seva formació. La riquesa rítmica i una gran capacitat per jugar amb els desplaçaments mètrics no el desvien, com a vegades passa, de la cura per la diferenciació de veus i del desenvolupament d’un fraseig molt ben mesurat.
El resultat d’aquesta barreja són composicions en les quals Torres genera un gran volum d’informació que a estones esdevé difícil de gestionar. Les idees flueixen sense aturador i algunes es perden pel camí. La superposició de veus, una de les fortaleses del seu llenguatge, contribueix a generar una sensació aclaparadora que a vegades és plaent, però a vegades desborda la capacitat d’escolta. Potser és per aquest motiu que crea un segon relat, més breu i amb menys pretensions, que anomena Space. Són quatre miniatures que exploren diverses idees –diferents veus que formen part d’un tot sense perdre la seva identitat, les ressonàncies i les seves conseqüències, el contrast extrem–, amb les quals relaxa la intensitat i ens deixa respirar. ¿Potser esbossos de músiques futures? Esperem que sí.
Per descobrir, en una escolta reposada, un dels pianistes més interessants del moment.
