BCN CLÀSSICS. Yuja Wang, piano. Philharmonia Orchestra. Dir.: Santtu-Matias Rouvali. Txaikovski: Obertura-Fantasia Romeu i Julieta; Simfonia núm. 4. Rakhmàninov: Concert per a piano núm. 1, op. 1. L’AUDITORI. 14 DE DESEMBRE DE 2022.
La gira de Yuja Wang i la Philharmonia Orchestra va arribar finalment a L’Auditori després del seu pas un dia abans per Saragossa i de fer-ho dilluns passat a Madrid. Ja a Barcelona, la Philharmonia i la sempre enlluernadora Yuja Wang van captivar un públic que pràcticament va deixar sense entrades l’aforament de L’Auditori.
El concert es va iniciar amb la sempre infal·lible Philharmonia Orchestra que, amb el seu jove titular, Santtu-Matias Rouvali, va encisar-nos amb una versió poètica de l’Obertura-Fantasia Romeu i Julieta de Txaikovski.
La Philharmonia és una màquina amb engranatges d’una precisió perfecta. La secció de cordes, que com altres grans orquestres europees posseeixen una bellesa tímbrica i cohesió admirables, s’endinsava en el lirisme de Txaikovski amb un equilibri precís per cercar la proporció lírica justa i sense caure mai en un excés d’efectisme. Rouvali creava el clima narratiu per explicar amb música tota la dramatúrgia que traspua d’aquesta tragèdia de Shakespeare i que el compositor rus va expressar de manera inoblidable. Versió intensa, bellíssima en el lirisme i tècnicament impecable en les entrades de metalls i percussió.
Amb un vestit daurat i un calçat amb talons de vertigen, Yuja Wang va irrompre decidida a l’escenari de L’Auditori per desplegar, uns segons després, tota la seva fortalesa sonora i potència en els atacs i regalar-nos una versió admirable del Concert per a piano núm. 1 de Rakhmàninov. La pianista xinesa no deixa de sorprendre’ns i captivar-nos; des del seu debut a Barcelona l’any 2012, les seves actuacions no han deixat de corroborar que és una pianista d’un nivell musical excepcional i d’unes qualitats tècniques que superen tot allò imaginable. El Concert núm. 1 de Rakhmàninov, una obra que per cert va tocar també el seu compatriota Lang Lang a L’Auditori l’any 2015, reclama una potència de sonoritat i una compenetració amb una nodrida orquestra simfònica que exigeix al solista una fortalesa hercúlia en l’articulat i una precisió en els salts i atacs dels acords que obliga a un control del pes del braç d’una tremenda complexitat. Però tota la delicadesa física de Yuja Wang es transforma en una tempesta abassegadora de so, de bravura, de colors i d’una tècnica portada al més alt grau de perfecció. Un Rakhmàninov passional i vibrant, amb un segon moviment delicadíssim –malgrat els estossecs que van arruïnar l’audició a més d’un– i, per sobre de tot, una cadència del primer moviment prodigiosa. Yuja Wang, generosa com sempre en els bisos, va oferir fora de programa tres obres d’exigència tècnica i compromís que l’han acompanyat en diferents recitals: Gretchen am Spinnrade de Schubert en la transcripció de Liszt, una versió extraordinària del complexíssim precipitato de la Sonata núm. 7 de Prokófiev i la no menys complexa Toccatina de Nikolai Kaputsin, tot un veritable castell de focs d’artifici tècnics que Yuja Wang va afrontar com si res.
De nou la Philharmonia ens va encisar amb la música de Txaikovski mitjançant una versió de la Quarta Simfonia realment memorable. Deixant de banda la reconeguda precisió tècnica que posseeixen tots els seus integrants, l’equilibri en el discurs, la intensitat passional, la bellesa dels seus matisos –amb un pizzicato ostinato d’interpretació esplèndida– permeten a Rouvali disposar d’un instrument que funciona amb precisió i ser hereu del pòsit llegat els darrers temps per Muti o Salonen. Una versió de la Quarta Simfonia en què les emocions internes dels temes melòdics, o els efectes sonors d’una dimensió passional operística que flueixen en el primer moviment, convivien dins una narrativa de gran poètica romàntica que Rouvali va entregar-nos amb un màxim de plenitud expressiva en el decurs del melangiós segon moviment. Orquestra i director van captivar-nos amb un Txaikovski profundament emotiu.
Imatge destacada: (c) Toni Bofill.
