PALAU BACH. Zhu Xiao-Mei, piano. Variacions Goldberg de J. S. Bach. PALAU DE LA MÚSICA. 16 DE GENER DE 2017.
Per Lluís Trullén
La significació que tenen les Variacions Goldberg per a la pianista xinesa Zhu Xiao-Mei assoleix una dimensió que només es pot comprendre coneixent aspectes de la seva biografia. Nena prodigi nascuda a Xangai, la seva família es trasllada a Pequín. Als onze anys ja ofereix concerts, però en plena joventut i a causa d’uns orígens “sospitosos” a ulls del règim maoista, és deportada a un camp de reclusió a la frontera de la Xina amb la Mongòlia interior, on s’estarà sis anys. Allà rep un duríssim condicionament psicològic marcat per l’“adoctrinament” propi de la Revolució Cultural, que l’obliga fins i tot a denunciar la seva pròpia família. Tot i això, aquesta pianista nascuda l’any 1949 no va perdre en aquells anys el contacte absolut amb el piano i, gràcies a algunes persones, va poder continuar estudiant l’instrument d’amagat. Aquests anys marcaren psicològicament la seva vida, fins que fou enviada novament a Pequín i ja el 1980 aconseguí marxar del seu país per establir-se primer als Estats Units i posteriorment a França. Podia reprendre així la seva carrera concertística i desenvolupar tasques pedagògiques.
Ara ha debutat al Palau de la Música Catalana interpretant la seva obra predilecta, les Variacions Goldberg, que ha enregistrat en tres ocasions (una de les quals en DVD al costat de la tomba de Bach a l’església de Sant Tomàs a Leipzig) i que ha ofert en més de dues-centes ocasions i a més de vint-i-cinc països diferents. Si una música sempre l’ha acompanyat, aquesta és la de Bach, que ja de ben petita sempre tocava com a cloenda en les dures jornades d’estudi i que justifiquen el seu llibre El piano secret: dels camps de treball de Mao a les Variacions Goldberg de Bach.
Zhu Xiao-Mei va sortir a l’escenari del Palau amb el cap cot, amb una actitud compungida i en cap moment, en el decurs de la seva interpretació de les Goldberg (que va tocar de memòria), va apartar la mirada del teclat. Ni un gest de més, cap concessió extramusical que pogués destorbar el meravellós discurs musical que va oferir durant més d’una hora. Es tractava d’una conversa confidencial entre Zhu Xiao-Mei i la música de Bach, a la qual el públic assistíem com uns oients privilegiats. La introspecció i la intimitat que va conferir des de les notes inicials de la celebèrrima ària van anar encadenant els diferents cànons, passatges fugats i de caire virtuosístic en una interpretació absolutament reflexiva i del tot subjectiva. Zhu Xiao-Mei ens transporta a la seva visió íntima de Bach, però que alhora resulta calculada en el so, amb un meticulós ús del pedal i amb una claredat meridiana en l’execució de les veus dels passatges contrapuntístics. Diàfana en les ornamentacions, rigorosa en l’elecció dels temps (a moments fins i tot portats amb tendència a la rapidesa), de Zhu Xiao-Mei ens fascinà la seva articulació precisa i aquesta complicitat que estableix amb cadascuna de les variacions. Una versió summament personal de la qual no es pot establir cap comparació amb d’altres de referència. Certament, les Variacions Goldberg són inseparables de la vida de l’artista.
