Del 23 d’abril a l’11 de maig el Gran Teatre del Liceu proposa descobrir Demon, òpera d’Anton Rubinstein, que s’estrena al Liceu, 143 anys després de la seva estrena absoluta.
Tal i com ens explica Xavier Cester en l’article introductori sobre aquesta òpera que publiquem al número 362 de la Revista Musical Catalana, “Demon, completada el 1871 i estrenada el 25 de gener de 1875 al Teatre Mariïnski de Sant Petersburg, va ser des del començament un èxit esclatant, sens dubte ajudat també per un equip artístic brillant, començant per Ivan Melnikov –el primer Boris Godunov– com a protagonista i Eduard Nápravník, director d’orquestra que estrenaria un grapat de títols de Mussorgski, Txaikovski i Rimski-Kórsakov. Demon esdevingué en poc temps l’òpera russa més representada al seu país, només per darrere de la patriòtica Una vida pel tsar de Glinka”.
Demon condensa els ingredients necessaris per fer una autèntica òpera romàntica russa: la passió, l’amor, la mort, la cosa demoníaca i la temptació per allò prohibit. Aquesta òpera explica la història d’una jove núvia, Tamara, que resisteix la seducció del dimoni.
Una gran esfera domina l’escenari
La producció que es presenta al Gran Teatre del Liceu és una coproducció entre el Liceu, la Helikon Opera (Moscú), el Staatstheater Nürnberg i l’Opéra National de Bordeaux.
Una gran esfera domina l’escenari. Una espectacular esfera que concentra emocions, dóna les claus per entendre cada moment del relat. La producció la signa Dmitry Bertman, un dels directors d’escena més innovadors de la lírica russa, el qual s’aproxima a l’obra de Rubinstein a través del seu personatge principal. “La producció se centra en el Dimoni, una criatura sobrenatural però amb forts sentiments humans. El compositor va escriure música molt emotiva per a aquest personatge” assenyala Bertman. Demon la protagonitzen el baix-baríton letó Egils Silinš i la soprano lituana Asmik Grigorian. L’estrena de Demon s’oferirà a la memòria del baríton rus Dmitry Hvorostovsky, traspassat el mes de novembre passat.
A la llista de reproducció de la Revista Musical Catalana 362 us proposem dos dels fragments més significatius d’aquesta fascinant òpera russa, entre els que convé destacar la bella ària del príncep Sinodal, el cor d’homes amb tocs orientals “Nochen’ka temnaya” (“La nit és fosca”), el poderós cor de dol per la mort de Sinodal i l’impressionant duo final del tercer acte entre Tamara i el Dimoni, autèntic clímax de l’òpera.
Els subscriptors de la Revista Musical Catalana tenen un descompte del 10% en la compra d’entrades a aquest espectacle. Aquells que formalitzin la seva subscripció pel número d’abril-maig de 2018 se’ls hi facilitarà l’enllaç de descompte per adquirir les localitats.
