- Interior del Palau del Baró de Quadras, seu social de la Casa Àsia
Per Jordi Urpí
Tot i tenir el segell modernista d’un arquitecte de prestigi com Josep Puig i Cadafalch, si algú ens demana pel Palau del baró de Quadras, la majoria no sabrem on adreçar l’autor de la pregunta. Però si ens assenyala que va ser la darrera seu del Museu de la Música de Barcelona, els melòmans tindrem una bona pista i podrem situar l’edifici a l’avinguda de la Diagonal, gairebé a tocar del Cinc d’Oros. Des de l’any 2007, aquest museu es troba integrat a l’Auditori de Barcelona. Però el Palau del baró de Quadras no ha perdut la seva relació amb la música.
Perquè des de l’any 2003 és la seu social de la Casa Àsia, una institució que té com a objectiu principal “la promoció i la realització d’activitats i projectes que contribueixin al millor coneixement dels països d’Àsia i del Pacífic”. Entre aquestes activitats s’inclouen les de caire cultural, fet que ha quedat palès durant tots aquests anys amb l’organització d’exposicions, conferències i espectacles de naturalesa diversa. I encara que potser no és tan espectacular, la creació de la mediateca (l’únic centre de documentació multimèdia especialitzat en la regió Àsia-Pacífic al nostre país) ha posat al nostre abast uns materials que ens apropen la realitat cultural asiàtica des de diferents formats.
Llibres, vídeos, publicacions de tot tipus… I discos, molts discos. La mediateca de la Casa Àsia ofereix als usuaris un fons fonogràfic que abasta totes les cultures que habiten aquella part del planeta i que es nodreix tant de les propostes més actuals com de les músiques clàssiques, sense oblidar els enregistraments realitzats amb voluntat etnomusicològica. De fet, aquesta fonoteca du el nom d’Alain Daniélou (1907-1994) com a reconeixement al llegat que aquest assagista, musicòleg i filòsof francès va deixar a la institució: més de cinquanta hores de música tradicional enregistrades entre el 1950 i el 1970 a països com l’Índia, Afganistan, Iran o Tailàndia, i que, encara avui dia, són de les principals fonts de música asiàtica d’Europa.
Amb l’objectiu de dinamitzar l’accés a aquest fons discogràfic i de promoure la nostra aproximació a unes músiques que, sovint, ens són força desconegudes, els responsables de la mediateca de la Casa Àsia han preparat un seguit de rutes musicals que posen al nostre abast les referències més destacades del gran catàleg de la fonoteca. La primera de les rutes és la dedicada a la Xina, un territori enorme (en sentit geogràfic i històric) que, òbviament, presenta una immensa diversitat d’estils. La segona ruta passa per l’Índia i ha estat dividida en dos capítols, a conseqüència de l’enorme quantitat de referències d’aquest país que podem trobar a la fonoteca, reflex fidel de la seva riquesa musical i que, fins i tot, s’escapa dels límits que marquen les fronteres polítiques.
Per a tots aquells que no us pugueu apropar físicament a la mediateca per participar del seu servei de préstec i accedir directament a les guies, podeu repassar els textos d’aquestes rutes musicals al web de la Casa Àsia (http://www.casaasia.cat/mediateca/rutas_asiaticas). Les previsions indiquen que el Japó serà el proper país que podrem visitar. I així s’avançarà a poc a poc fins a completar un projecte que, a través dels discos i els textos que els acompanyen, ens permetrà un recorregut excel·lent per iniciar-nos en els misteris de totes les músiques d’aquell gran racó del món.
Soc usuària habitual de la Casa Àsia i concretament de la seva biblioteca-mediateca i he tingut ocasió de veure les dues rutes musicals de la Xina i de l’Índia i la veritat és si no tens gaire idea de la música d’aquests països és la millor manera per iniciar-te. Les músiques les tenes classificades per gèneres i tens un llibret que et descriu els músics més importants de cada país, i per a més inri els pots escoltar allà mateix per no endur-te sorpreses després a casa :-). Estic expectant per veure la del Japó!
Maria