Deu dels onze consellers del CoNCA (Consell Nacional de la Culturai les Arts) han anunciat la seva dimissió com a protesta per la negativa del govern de Convergència i Unió a fer marxa enrere en la polèmica Llei òmnibus, que en un dels articles converteix la institució formada pel govern tripartit fa tres anys en un “organisme irrellevant”, segons el parer dels integrants del CoNCA.
Els deu fins ara consellers del CoNCA –Xavier Antich, Sílvia Munt, Rosa Vergés, Chantal Grande, Marta Oliveres, Manel Camp, Jordi Coca, Manuel Forcano i Juli Capella– encapçalats pel mateix president del Consell, Francesc Guardans, abandonen el càrrec perquè, a parer seu, l’organisme ha perdut la seva màxima funció: el repartiment dels ajuts a la cultura. Els 10 membres sortints no troben cap sentit a continuar treballant només com a assessors del Govern en matèria de cultura. Recorden que l’òrgan va ser creat per poder repartir les subvencions culturals d’una manera despolititzada, i per això el dia 7 de novembre van anunciar la dimissió 10 dels 11 membres del consell. Francesc Guardans, que ha actuat com a portaveu, recordava en declaracions a la Cadena SER que des del primer moment que el Govern va anunciar la intenció de modificar les funcions del CoNCA, es van oposar a un canvi que no suposa cap estalvi econòmic, perquè els ajuts es continuaran donant, amb la diferència que qui en decidirà la destinació no serà un organisme independent sinó la mateixa Conselleria de Cultura.
Després de la dimissió gairebé en bloc –llevat de la vicepresidenta de l’organisme, Pilar Parcerisas, que considera “inoportuna” la renúncia–, Ferran Mascarell, com a conseller de Cultura, va convocar una roda de premsa per defensar els seus punts de vista. El conseller, que va lamentar que el CoNCA no esperés a conèixer el resultat del debat parlamentari, va plantejar la necessitat de reforma per raons de gestió, però també d’autoritat política. Mascarell va argumentar que “el sistema cultural públic és poc operatiu, angoixant, repetitiu, i s’ha d’arreglar”, i que “en un moment com aquest tots hem de remar en la mateixa direcció”.
La versió dels consellers dimissionaris difereix en més d’un punt de l’exposada pel titular de Cultura. Si uns acusen el Govern de posar fi a l’objectiu de “desgovernamentalitzar” la política de creació cultural i optar per la “recentralització política i administrativa” en lloc d’evitar el dirigisme de partit, Mascarell critica que els mateixos “microsectors culturals” creguin que poden administrar per si sols els recursos públics, i per això fa falta “desgremialitzar”.
Segons Mascarell, en el sistema que està gestant el Parlament, el CoNCA serà el “garant de l’objectivitat” de totes les ajudes a la creació i la producció cultural, que passaran a ser atorgades per una oficina única amb tres membres amb més “transparència” que ara, ja que “no pot ser que el conseller hagi de donar la cara per com es reparteixen les subvencions i no pugui saber ni qui les han decidit”. En opinió del conseller, la gestió de les subvencions a mans del CoNCA té “un cost extraordinàriament alt: posar en marxa una subvenció de 1.000 euros té un cost de 650. Amb la reforma estalviarem tres o quatre milions d’euros”.
Segons els dimissionaris, en canvi, la reforma no suposa cap estalvi, i les acusacions de malbaratament són infundades després que el Consell hagi reduït un 24% el seu pressupost. “Això sí, concedir les ajudes amb criteri i consultant experts té un cost; el més barat és utilitzar un bombo o fer-ho a dit. La prova que els motius no són econòmics són que les subvencions de l’Institut Català d’Indústries Culturals encara no passaran a ser gestionades per aquesta finestreta única”, ha contestat un conseller del CoNCA. En canvi, el conseller de Cultura assegura que l’ICIC entrarà a l’oficina única en una segona fase, per evitar el perill que el seu volum (uns 42 milions d’euros, respecte dels 9 milions del CoNCA) paralitzi el funcionament de l’ens de nova creació, però que aquest acabarà gestionant “el 100% de les subvencions”.
La polèmica notícia ja ha provocat diverses reaccions, com la de la Plataforma No Retalleu la Cultura–que agrupa setze entitats amb uns 7.000 associats–, que ha qualificat les dimissions del CoNCA de resposta lògica al “procés de desmantellament” iniciat perla Generalitat.
