Antoni Colomer i Javier Blánquez reflexionen en el dossier del nostre número 364 sobre les relacions entre cinema i òpera. Hem seleccionat cinc dels títols que mencionen, cinc òperes que van fer el pas al cinema, per il·lustrar musicalment els continguts que podeu llegir a la revista.
Els contes de Hoffmann, de Jacques Offenbach
(Michael Powell i Emerich Pressburger, 1951)
Dorothy Bond, en el paper d’Olympia, canta “Les oiseaux dans la charmille” en aquest trailer de la pel·lícula. Thomas Beecham dirigeix la Royal Philharmonic Orchestra.
La flauta màgica, de Wolfgang Amadeus Mozart
(Ingmar Bergman, 1974)
Irma Urrila canta l’ària de Pamina “Ach, ich fühl’s”; Tamino és Joseph Köstlinger. Eric Ericson dirigeix l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de Suècia.
Don Giovanni, de Wolfgang Amadeus Mozart
(Joseph Losey, 1979)
Donna Elvira, Don Ottavio i Donna Anna (Kiri Te Kanawa, Kenneth Riegel i Edda Moser, respectivament) interpreten “Protegga il giusto cielo” en aquesta versió de Don Giovanni rodada a Venècia i al Vèneto. Lorin Maazel dirigeix l’Orquestra de l’Òpera Nacional de París.
Carmen, de Georges Bizet
(Francesco Rosi, 1984)
Julia Migenes canta la cèlebre havanera de Carmen, “L’amour est un oiseau rebelle”. Lorin Maazel dirigeix l’Orquestra Nacional de França
Tosca, de Giacomo Puccini
(Andrea Andermann, 1992)
Aquesta producció de Tosca, retransmesa en directe per televisió durant una tarda i una matinada, situava cada escena en els llocs i hores indicats al llibret. Així, Plácido Domingo cantava a les sis del matí al castell Sant’ Angelo l’ària de Mario Caravadossi “E lucevan le stelle”; l’Orquestra Simfònica de la RAI, dirigida per Zubin Mehta, era a un estudi d’enregistrament.
