Setembre-Desembre 2019

Des dels seus orígens, la trajectòria d’aquesta Revista Musical Catalana ha estat marcada per la successió de diversos períodes, fruit de circumstàncies històriques, socials o empresarials que han anat interrompent i reprenent un camí iniciat fa més de cent deu anys. Amb aquest número, s’inicia la sisena etapa d’ençà de la seva fundació, el 1904, per part d’un grup apassionat i desitjós de fer-ne “la veu que desperti quelcom, […] que’ns ajudi a formar conciència de lo que deu esser la música veritablement catalana”. Vuitanta anys després d’aquella declaració d’intencions que signava Lluís Millet, l’Orfeó Català reimpulsava, fidel al seu ideari, aquesta capçalera de la mà d’una altra tríada entusiasta –Lluís Millet (net del fundador), Pere Artís i Jaume Comellas- que, entre altres mèrits, la va fer digna guanyadora del Premi Nacional de Periodisme el 1990. Les col.laboracions amb l’emissora Catalunya Música –amb qui va arribar a compartir el nom- i l’Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) van marcar noves etapes prèvies a la iniciada l’any 2011 sota la direcció de Mercedes Conde. “Els convidem a descobrir i participar, amb els seus comentaris, de la realitat catalana, dir-hi la seva i així fer de la Revista Musical Catalana una veritable comunitat musical, ben activa i enriquidora del panorama musical del país”, expressava en el seu primer editorial la nova directora, que també va promoure el redisseny gràfic de la publicació i la seva introducció en el món digital.

Tan gran és l’herència que rebem i tan gran la responsabilitat que assumim a l’hora de donar-hi continuitat. Les novetats més visibles de la publicació són la periodicitat quadrimestral, els nous materials (paper i coberta), el redisseny d’algunes seccions i l’augment del número de pàgines, que ha de permetre un tractament més ampli dels temes escollits. Tot mantenint el criteri editorial vinculat als valors de promoció i defensa de la cultura i la llengua catalanes, la publicació també té un vincle més directe amb el Palau de la Música Catalana, entitat responsable de l’edició. La versió digital de la Revista, és a dir, el portal www.revistamusical.cat, pren major protagonisme gràcies a la vinculació amb Palau Digital sense perdre, com a grans actius, la crítica de concerts i d’edicions i la immediatesa que permet el format electrònic.

Bo i entenent que la Transformació –també leitmotiv de l’actual temporada del Palau de la Música- d’aquesta Revista serà paulatina, en aquest número presentem ja, a més d’entrevistes i reportatges sobre les principals temporades que són a punt de començar, un ampli dossier dedicat a la figura de Leonardo da Vinci amb motiu del 500è aniversari de la seva mort i algunes noves seccions, mentre que en conservem altres ja conegudes dels nostres lectors.

Sempre amatents a les noves músiques, a l’activitat dels nostres músics aquí i a fora i al diàleg amb els diversos agents de la indústria musical, mantenim, de la mà del nostre equip de solvents redactors i col.laboradors i amb autèntica devoció pel pensament crític, la voluntat de ser, de generar opinió i reflexió i, en definitiva, de gaudir de la música.