SETEMBRE-DESEMBRE 2022

Quan, fa pocs mesos, el Festival de Torroella presentava la darrera edició, la seva directora artística va parlar d’una “pandèmia de crisis”: la covid, la guerra a Ucraïna, els seus efectes sobre l’economia, la qüestió mediambiental… han configurat, darrerament, el nostre paisatge quotidià, davant del qual la cita musical es proposava recuperar l’esperança esgotada sota el lema “A recer de la fúria del món”.

Deixem enrere un estiu de rècords, més calorós de l’habitual -el problema del canvi climàtic també ha impactat en un àmbit aparentment tan inconnex com la música clàssica, i en parlarem més detalladament en properes edicions- i encarem una nova temporada de concerts i un nou curs acadèmic que, com tots, plantegen nombrosos reptes.

El Palau de la Música es proposa tractar d’un: la relació entre la música i la tecnologia. En aquest número, coneixem l’aproximació que hi fa el compositor convidat a la sala modernista, Ferran Cruixent, l’obra del qual mostra una penetració creixent de la segona en la primera, com a exemple d’una actitud possible, entre d’altres.

Els últims anys, ens hem anat acostumant a la presència i als beneficis de les tecnologies -ja pràcticament desvinculades de l’epítet “noves”, tan sovintejat temps enrere- en les nostres vides, i ha calgut estar amatents als riscos per evitar-ne els danys.

En l’àmbit de la música, la pandèmia va fer eclosionar l’oferta de plataformes digitals que s’han quedat definitivament entre nosaltres -properament, el Gran Teatre del Liceu culminarà el procés amb un abonament digital que permetrà seguir en directe diversos títols de la seva temporada-, i és el moment de vetllar perquè incrementin el públic però sense erigir-se en alternativa a la presencialitat, davant la constatació que les xifres d’assistència a les sales encara no han recuperat els nivells previs a l’any 2020.

I mentre ens ocupa la manera com la tecnologia s’acosta al món de la música, una petita oenagé valenciana, Músicos por la Salud, es preocupa de recórrer el camí contrari, reivindicant que la música en directe accedeixi al sistema sanitari, tot fent-ne valer els valors terapèutics i seguint les recomanacions de l’Organització Mundial de la Salut per fer d’hospitals i residències entorns més humans.

També l’Acadèmia Catalana de la Música, en l’acte de lliurament dels seus premis Alícia -que va fer coincidir amb el Dia de la Música, el passat mes de juny-, reclamava aquesta qüestió juntament amb d’altres, com ara una major presència de la música en l’ensenyament general, un millor règim laboral per als professionals, el suport a la creació o l’increment de la inversió en cultura.

Cal aprofitar aquest moment de reinici per insuflar ànims davant de la propera singladura i no defallir en el l’esforç i el treball de millora, correcció i renovació constants. Una renovació que aflora també en el si mateix de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, editora d’aquesta publicació, amb la incorporació d’una nova Junta Directiva a la qual desitgem sort i encerts.