SETEMBRE-DESEMBRE 2024

Estem d’aniversari! I malgrat que una norma bàsica de la comunicació diu que el periodista no ha de ser mai notícia, ens permetem la llicència de dedicar aquest editorial i el Dossier d’aquest número a la doble efemèride de la nostra capçalera: 120 anys de la fundació i 40 de la represa de la publicació després d’un buit de gairebé cinc dècades.

Com és sabut, la Revista Musical Catalana té una trajectòria dividida en dues èpoques molt distants cronològicament i corresponents, per tant, a contextos històrics i socials diversos. De 1904 a 1936, més enllà del butlletí de l’Orfeó Català, la Revista va ser, en paraules de Pere Artís, “un dels esforços més seriosos i persistents realitzats al nostre país per dotar el món musical d’un vehicle d’alta cultura”. Publicació pionera, va néixer mancada de referents directes, si bé des de mitjans segle XIX, les revistes han estat el format de la divulgació artística per excel·lència. L’esclat de la Guerra Civil en va interrompre la continuïtat.

L’1 de novembre de 1984, la mateixa entitat que l’havia endegat reprenia, sota l’epígraf “Segona època”, la publicació de la Revista Musical Catalana, amb un tarannà més divulgatiu i menys especialitzat. La capacitat d’adaptació als signes dels temps, especialment davant de reptes com la digitalització, ens ha permès superar crisis i subsistir fins al moment actual, en què les demandes de comunicació ja han tornat a canviar.

Aquest esdevenir dels fets ens enorgulleix i ens atorga consciència de baula. El repàs dels continguts de la Revista al llarg dels anys explica la història musical -i, en certa manera, també la no musical- del país. I l’aniversari ens duu a reivindicar la nostra voluntat de ser, amb implicació, rigor, honestedat i passió, satisfets dels encerts i sabedors dels errors, ambdós connaturals a l’exercici de qualsevol responsabilitat.

Lluny de cap indici de nostàlgia, la doble efemèride també ens estimula a renovar-nos i un dels llegats d’aquest moment serà un nou disseny gràfic -el setè de la Revista moderna-: deu anys després de l’última modificació important, i de bracet d’Abacus -amb qui fa anys que col.laborem en el procés d’edició-, la dissenyadora Marta Sagarra signa una evolució natural cap a una la lectura més atractiva i dinàmica, amb una estètica clara, senzilla i neta a partir de més espais blancs, l’aposta per la fotografia, una nova tipografia i un major cos de lletra, entre d’altres elements.

Finalment, l’aniversari ens convida -ens obliga, gairebé- a celebrar. Al llarg dels propers mesos, el commemorarem amb actes que detallem a la pàgina xx d’aquesta Revista i en el fulletó que l’acompanya i que ens farà molta il·lusió compartir amb subscriptors, lectors, anunciants i, en definitiva, agents del sector musical, empresarial i institucional. Arribar fins aquí ha estat possible, sens dubte, gràcies al talent i l’esforç dels nostres professionals però també, i sobretot, al compromís inequívoc i constant de tots aquells als quals ens devem i volem fer palès el nostre reconeixement.

El món de la comunicació continua més viu que mai. I és precisament davant del cabal infinit d’informació (i desinformació) al qual tenim accés avui dia, que conceptes com confiança i fiabilitat esdevenen fonamentals. Amb fidelitat als nostres valors fundacionals i convicció del nostre criteri editorial, afrontem el futur amb ganes de seguir contribuint a fer de la nostra comunitat de melòmans ciutadans més reflexius, crítics, creatius i, en definitiva, més lliures.