El tenor britànic Freddie de Tommaso ha estat el flamant guanyador de la 55a edició del Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas, en una edició que també ha premiat la soprano espanyola Leonor Bonilla (segon premi) i el tenor sud-coreà Sehoon Moon (tercer premi), ambdós guanyadors del premi del públic. El quart premi ha estat atorgat a la soprano francesa Anaïs Constans, mentre que el cinquè premi se l’ha endut el contratenor coreà Jungkwon Jang. L’últim premi oficial, el sisè premi, ha estat per al baríton nord-americà Andrew Manea.
Per Mercedes Conde Pons
El Concurs Tenor Viñas ha convertit la ciutat de Barcelona i el Gran Teatre del Liceu un any més en un dels centres de la lírica més rellevants a nivell internacional durant uns dies, gràcies a la celebració d’un dels concursos lírics més populars i prestigiosos del món. Enguany l’abast internacional del Concurs s’ha vist incrementat gràcies a la introducció de les noves tecnologies, amb la retransmissió en streaming tant de la final que va tenir lloc divendres passat com del concert de guanyadors que va tenir lloc diumenge. Això, sumat a la possibilitat de presentar-se a les proves preliminars als teatres Bolxoi de Moscou, Metropolitan de Nova York, National Center for the Performing Arts de la Xina (Pequín), Opéra National de París, Royal Opera House de Londres, Teatro alla Scala de Milà, Teatro Real de Madrid, San Francisco Opera i Staatsoper de Berlín, fa que el Concurs sigui accessible cada cop a més joves cantants de tot el món, així com, per primer cop, al públic de tot el món. Enguany s’hi han presentat un total de 515 cantants de fins a 60 països diferents, 16 dels quals van ser-ne els finalistes.
Un jurat internacional, presidit per la directora artística del Liceu, Christina Scheppelmann, va ser l’encarregat d’escollir els premiats entre tots els finalistes. Els membres del jurat formen part dels principals teatres d’òpera del món, com el Teatre Bolxoi de Rússia, el Teatro alla Scala de Milà, la Metropolitan Opera House de Nova York o l’Opéra National de París, entre d’altres, amb la participació enguany del baríton Joan Pons i el tenor Neil Schicoff. Una de les novetats d’aquesta edició és que el Gran Teatre del Liceu ha entrat a formar part de la Fundació Privada Francesc Viñas, juntament amb la Fundació Puig i un conjunt de benefactors particulars que permetran mantenir el Concurs i impulsar les presents i futures generacions de l’òpera.
Premis oficials, especials i extraordinaris
Enguany s’han atorgat fins a 108.000 € repartits així: 72.000 € destinats als premis oficials, 16.000 € als premis especials i 20.000 € als premis extraordinaris. A més, s’han atorgat 7 premis en mode contracte, 1 en la categoria de premis especials i 6 com a premis extraordinaris. I per últim, també s’hi han atorgat 14 borses d’estudis.
A banda dels sis premis oficials abans esmentats, el Concurs Viñas atorga cada any uns premis especials al millor finalista tenor (Freddie de Tommaso), al millor intèrpret de Mozart (la soprano catalana Serena Sáenz), al millor intèrpret de sarsuela (Leonor Bonilla), al millor intèrpret de Verdi (Freddie de Tommaso) i al millor intèrpret d’òpera francesa (Anaïs Constans).
Entre els premis extraordinaris, cal destacar el premi al millor intèrpret d’oratori-lied, que enguany ha rebut el contratenor sud-coreà Jungkwon Jang; el premi al millor cantant espanyol, atorgat a la soprano Leonor Bonilla, i el premi al millor cantant català, que ha recaigut en la soprano Serena Sáenz. Alguns dels premis extraordinaris, consistents en beques d’estudis, com el concedit per la Fundació Ferrer-Salat a sis cantants espanyols, han estat atorgats a joves que fan albirar una progressió artística creixent, com és el cas del tenor Juan de Dios Mateos, el baix Gerard Farreras i les sopranos Inés Ballesteros, Serena Sáenz, Paula Sánchez i Inés Lorans Millán. La soprano Leonor Bonilla, guanyadora del segon premi oficial, va rebre també el premi concedit pel Teatro Real, el premi concedit per l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell i el concedit per Concerlírica Opera Internacional, consistents en contractes professionals. La cantant sevillana, així mateix, va rebre el premi del públic assistent a la prova final, juntament amb el tenor coreà Sehoon Moon, que va ser guardonat amb el tercer premi oficial.
Concert de guanyadors
Entre els 16 finalistes, 9 cantants premiats van ser els protagonistes del concert de guanyadors que acredita els millors cantants de cada edició del Concurs Tenor Viñas, que en aquesta edició número 55 va tenir lloc diumenge 21 de gener de 2018. Acompanyats per l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcció de Sergio Alapont –en un dels concerts més compromesos de la temporada pel factor d’immediatesa que requereix la preparació d’un repertori amb només un dia d’antelació i l’acompanyament a cantants molts d’ells poc experts en un concert amb orquestra–, a més de la participació puntual de les sempre eficaces Anna Creixells i Marta Pujol al piano.
La cantant espanyola Inés Ballesteros, en representació dels guardonats amb el premi extraordinari de la Fundació de Música Ferrer Salat, va obrir el foc amb la sempre melindrosa “Canción del ruiseñor” de Doña Francisquita d’Amadeu Vives. Tot seguit, Serena Sáenz, única finalista catalana, va oferir una esplèndida versió en estil de l’ària de concert “Vorrei spiegarvi o Dio!” de W. A. Mozart. El baix-baríton Tommaso Barea, premi especial Mercedes Viñas, interpretà tot seguit l’ària “Non più andrai” de Le nozze di Figaro de Mozart, amb bones maneres i una veu que, tot i sonar encara jove, fa pensar en un desenvolupament interessant.
L’entrada del baríton nord-americà Andrew Manea a l’escenari va fer canviar l’atmosfera del concert, tot posant de manifest una feliç realitat que s’ha fet palesa en aquesta edició: l’extraordinari nivell de preparació i talent d’un gruix considerable dels participants i finalistes. Manea és un baríton de veu privilegiada, timbre noble, registre homogeni i una capacitat expressiva impactant. La seva versió de l’ària “Eri tu” d’Un ballo in maschera de Verdi va rebre una de les ovacions més fermes del vespre, tot i haver rebut un merescut –potser fins i tot injust– sisè premi. El contratenor coreà Jungkwon Jang, premiat amb el cinquè premi oficial i el premi especial al millor intèrpret d’oratori-lied, va lluir un instrument de gran bellesa i naturalitat, però amb molt camí a fer encara pel que fa a la subtilitat expressiva que requereix la interpretació del repertori liederístic. La soprano francesa Anaïs Constants sorprengué per la seva capacitat de fiato i l’elegant línia de cant a la difícil ària de Don Giovanni “Non mi dir”, i la jovialitat vocal en “Je veux vivre” del Romeu i Julieta de Gounod, tot posant de manifest per què va ser mereixedora del premi al millor intèrpret d’òpera francesa (la seva interpretació de la “Gavotta” de la Manon de Massenet a la final va ser encara més rodona), a part del quart premi oficial.
Després de la cerimònia d’entrega de guardons, s’inicià la segona part del concert amb l’actuació del tenor sud-coreà Sehoon Moon, que va interpretar en solitari “A te o cara” d’I puritani de Bellini i “Che gelida manina” de La bohème de Puccini. El tenor de veu lírica lleugera va sorprendre per la bellesa del seu timbre i per la seva elegància en el cant belcantista, amb aguts rutilants. La cantant sevillana Leonor Bonilla, esplèndida soprano lleugera, va brodar literalment “O luce di quest’anima” de Linda di Chamounix i la romança “Me llaman la Primorosa” d’El barbero de Sevilla de Giménez, que a la final li va valer, a més del segon premi, el premi de millor intèrpret de sarsuela. Com a guanyadors del popular però valuós premi del públic, tots dos cantants van oferir el duo del primer acte de Rigoletto de Verdi. Una excepció en el transcurs habitual dels concerts d’aquestes característiques, que va esdevenir absolutament el moment més especial de la nit, en què es va palesar l’extraordinària preparació i professionalitat de tots dos cantants, que, en el cant concertat, van demostrar estar sobradament preparats per trepitjar escenaris operístics de primer ordre.
El concert el va tancar el guanyador del primer premi oficial, el tenor britànic Freddie de Tommaso, una rara avis vocal, amb una veu de timbre molt atractiu, de gran noblesa i rodonesa en el registre central i amb un cant amb un punt sanglotant molt propi d’un estil antic, altrament atractiu. El cantant va poder posar de manifest els seus dots vocals en un “Lamento di Federico” de L’Arlesiana de Cilea i en el final del Romeu i Julieta de Gounod, “Salut, tombeau!”, una elecció interpretativa poc habitual però de gran intel·ligència per la capacitat expressiva que permet l’episodi. La veu del tenor britànic demana ja papers de substància lírica que previsiblement pot evolucionar amb el temps en papers de lirico-spinto i dramàtics que poden fer del seu perfil artístic una tipologia de cantant de les més desitjades i apreciades avui en dia.
