El proper 12 de març es commemora el centenari del naixement de la pianista, pedagoga i fundadora del concurs internacional de piano que porta el seu nom, Maria Canals, el qual celebra, al seu torn, la seixantena edició. A aquest efecte, la casa que la va veure néixer, créixer, formar-se com a pianista, viure i morir, lluirà a la façana i des del mateix dia 12 –coincidint amb l’aniversari de la pianista– una placa commemorativa (al número 623 de la Gran Via de les Corts Catalanes, cantonada amb Pau Claris). En l’acte intervindrà el pianista català José Enrique Bagaría –guanyador de l’edició del 2006– tocant el mateix piano que la insigne intèrpret catalana tenia a casa seva i serà acompanyat també pels dos altres pianistes catalans que al llarg de les seixanta edicions han guanyat el primer premi: Miquel Farré (1954) i Leonora Milà (1966).
Per celebrar aquestes dues efemèrides, el Concurs Maria Canals celebra la seixantena edició amb tota una sèrie d’actes commemoratius que s’afegeixen al ja tradicional concurs pianístic que té lloc, des de l’origen, al Palau de la Música Catalana. Un concurs amb els objectius principals de promoure els joves intèrprets, treballar per crear nous públics i reivindicar la pràctica musical també des del punt de vista amateur.
Així doncs, el Maria Canals, el primer concurs internacional d’Espanya que va entrar a la Federació Mundial de Concursos de Música, tindrà lloc entre el 21 de març i el 3 d’abril a Barcelona, que es transforma durant uns dies en la capital mundial del piano. La causa d’això és el conjunt d’accions i activitats que, des de fa uns anys, la direcció del Concurs du a terme, tot buscant sinergies amb altres institucions de la ciutat i permetent posar a l’abast del gran públic la possibilitat de gaudir de la música per a piano, en una acció divulgadora i integradora molt important per a la difusió i normalització de la música clàssica. La instal·lació de deu pianos de cua al passeig de Gràcia de la Ciutat Comtal (22 de març), la marató pianística a la plaça Reial (21 de març), els recitals d’estudiants del Conservatori del Liceu a l’intercanviador del metro a l’estació de Diagonal, i la presència dels pianos en llocs emblemàtics i/o molt cèntrics de la ciutat, com són el MACBA, la Pedrera, el Palau Robert, el Liceu, el MNAC, el Palau de la Música Catalana, el restaurant 7Portes o el Pedralbes Center, són alguns dels actes d’aquest OFF festival que es diu “El Maria Canals porta cua” i que, efectivament, portarà cua –pianística– més enllà de les fronteres de Barcelona. Enguany, ciutats catalanes com Badalona, Sant Cugat del Vallès, Manlleu i Cervera acolliran als seus carrers algun dels pianos itinerants posats a l’abast de tothom que els vulgui tocar, i –gràcies a l’èxit de la proposta– ciutats espanyoles com Bilbao o Madrid també acolliran aquesta activitat, com ja van fer l’any passat gràcies a la col·laboració del principal patrocinador, la Fundació Jesús Serra (Catalana Occidente).
D’aquesta manera donarà inici una competició en la qual prendran part 88 pianistes –d’un total de 170 inscrits– procedents de 26 països, amb presència destacada dels concursants de Corea, el Japó, Rússia i la Xina. El jurat estarà format per nou membres de nou nacionalitats diferents i les proves inclouran novament el piano de gran cua més innovador de la casa Yamaha, el CFX, “el Ferrari dels pianos”, que ja es va presentar fa quatre anys al Concurs. Enguany, a més, el Concurs disposa de la imatge gràfica d’un cartell especialment dissenyat per a l’ocasió pel pintor Frederic Amat, que inscriu així el seu nom en una tradició en la qual ja figuren Joan Miró, Antoni Tàpies i Antoni Clavé. Amat va acceptar la proposta perquè considera que la música i la poesia són elements necessaris en la vida de les persones i, de la mateixa manera que sent simpatia per la gent que tanca els ulls en un concert, perquè vol dir que és gent que té vida interior, que sap “mirar cap endins”, va reconèixer haver seguit el mateix mètode per crear el seu cartell per al Concurs, un cartell “fet ulls endins”, que és “la millor manera de veure-hi”.
Les activitats en record de Maria Canals, però, no es clouran amb el lliurament dels guardons al tradicional concert al Saló de Cent, el 3 d’abril, després de la final del 2 d’abril amb l’Orquestra Simfònica del Vallès en un concert al Palau de la Música Catalana, sinó que continuaran la resta de l’any i clouran, el 2015 –en el decurs de la 61a edició– amb la presentació d’una biografia completa dedicada a la recordada artista, que està preparant la periodista musical Ana María Dávila. Com altres anys, els premis inclouen concerts a Catalunya, Espanya i a l’estranger, la possibilitat d’enregistrar un cedé amb Naxos i diversos premis en metàl·lic per valor de 15.000 euros (primer premi), 10.000 euros (segon premi) i 6.000 euros (tercer premi), a més d’una sèrie de premis de 1.500 i 1.000 euros en diverses categories.
Dedicada a la música des de la seva infantesa, Maria del Remei Canals i Cendrós (Barcelona, 12 de març de 1914-28 de juliol de 2010) va consagrar quasi íntegrament els seus 96 anys d’existència a la música i a fer quelcom per als joves músics amb talent. Filla del professor de piano Joaquim Canals (responsable del cicle superior de la llavors Escola Municipal de Música de Barcelona), Maria Canals va tenir la sort de créixer envoltada de música i rebre les primeres lliçons des de ben petita, primer amb la seva mare, després a l’Escola Municipal de Música, on va conèixer els mestres Antoni Nicolau i Lluís Millet, de qui arribà a ser deixebla particular. Després de la Guerra Civil Espanyola i un cop mort el seu pare, la pianista va entrar en contacte amb Manuel Blancafort, el compositor, que la va posar en contacte amb el llavors famós pianista Ricard Viñes, que l’acceptà –com a cas excepcional– com a alumna i apadrinà el seu debut al Palau de la Música Catalana, el 30 de maig de 1942.
El 1948, amb l’ajut de qui poc després s’havia de convertir en el seu marit, l’advocat, escriptor i crític Rossend Llates, va crear l’Acadèmia de Música Ars Nova, tot un referent formatiu per als joves catalans durant els 50 anys que va mantenir les seves portes obertes i, més tard, l’11 de juliol de 1954, amb només 14 inscrits, 13 espanyols i un belga, es posava en marxa la primera edició del Concurs de Piano Maria Canals, que ara ja va per la seixantena edició.
L’any 2004, en arribar al cinquantenari, pel certamen barceloní ja havien passat més de 7.000 concursants procedents dels cinc continents. Aquell mateix any Maria Canals deixà la direcció del Concurs en benefici d’un nou equip capaç de dur la competició cap al segle XXI. En morir, Maria Canals tenia, entre altres guardons, l’Ordre des Arts et des Letres del govern francès, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat i la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona.
