El pròxim dimarts 6 de febrer (19 h) donarà inici el tercer cicle Palau Òpera que aquesta temporada inclou tres cites amb l’òpera barroca, amb dos títols de Händel i un de Monteverdi. El cicle comença amb Rinaldo de Georg Friedrich Händel, que comptarà amb el contratenor italià Carlo Vistoli, un dels contratenors més destacats del moment, en el rol titular i que tornarà al Palau de la Música per primer cop en el paper protagonista d’una òpera barroca.
L’obra s’oferirà en versió de concert i comptarà amb la participació del conjunt francès especialitzat en música barroca amb criteris històrics, Les Accents, fundat i dirigit pel violinista francès Thibault Noally, que es presenten per primera vegada al Palau, i amb un elenc de solistes vocals d’alt nivell amb les sopranos Emőke Barath i Chiara Skerath, la mezzosoprano Lucile Richardot, la contralt Anthea Pichanick i el baríton Victor Sicard.
Rinaldo va ser composta el 1711 i es va estrenar el 24 de febrer del mateix any al Queen’s Theatre de Londres, al Haymarket, essent la primera òpera escrita en italià per a un teatre londinenc. Amb llibret de Giacomo Rossi basat en el poema èpic Gerusalemme liberata de Torquato Tasso, l’obra, com indica el títol, explica un episodi de les croades per alliberar Jerusalem. Händel va escriure Rinaldo amb presses, tot aprofitant i adaptant música d’altres òperes i obres seves que havia escrit durant la seva estada immediatament anterior a Itàlia. Amb els anys, després de l’estrena, va afegir episodis a la partitura original, una pràctica molt habitual a l’època. Tot i ser una de les òperes més primerenques de Händel, és considerada una de les millors i inclou l’ària “Lascia ch’io pianga”, que és una de les peces musicals més famoses i populars de tots els temps. Händel va arribar a Londres amb l’objectiu de dominar l’escena musical londinenca, i ho va aconseguir. Rinaldo es va reposar els anys següents i fins i tot el compositor en va fer una revisió el 1731. Va ser, de fet, la seva òpera més popular i més interpretada en vida seva.
Amb aquest títol de Händel comença la tercera edició del cicle Palau Òpera que aquesta temporada inclou dos títols barrocs més en versió de concert: L’incoronazione di Poppea de Claudio Monteverdi (16 de març), amb The English Concert, el Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana (Xavier Puig, director) i un repartiment solista vocal encapçalat per la soprano Jeanine De Bique, dirigits per Harry Bicket; i Tolomeo de Händel (29 de maig), en una producció que serà la primera interpretació en temps moderns amb la instrumentació original de Londres de 1730, a càrrec de la Kammerorchester Basel i Il Giardino Armonico, i un elenc solista vocal encapçalat pel contratenor argentí Franco Fagioli, dirigits per Giovanni Antonini.
Carlo Vistoli (1987) va estudiar a Ferrara i Bolonya abans de ser premiat en diversos concursos de música barroca. Gràcies a ser escollit per participar a Le Jardin des Voix el 2015, l’acadèmia per a joves professionals de Les Arts Florissants liderada per William Christie i Paul Agnew, comença una sèrie de gires internacionals de concerts que el porten a diversos països i és reclamat per altres directors, com J. E. Gardiner, que el 2017 el va convidar a participar a la gira del 450 aniversari de la mort de Claudio Monteverdi, amb els English Baroque Soloists i el Cor Monteverdi fent Il ritorno d’Ulisse in patria, una producció que també es va veure al Palau de la Música Catalana. Fa projectes de forma habitual amb directors de prestigi, com William Christie, John Eliot Gardiner, Leonardo García Alarcón, Jean-Christophe Spinosi, Diego Fasolis i cantants de la categoria de Joyce DiDonato o Cecilia Bartoli.
Les Accents, fundat i dirigit per Thibault Noally al Festival Internacional d’Òpera Barroca de Beaune el juliol del 2014, aposta per defensar els repertoris vocals i instrumentals dels segles XVII i XVIII, particularment la música sacra italiana, que és la peça clau del seu projecte artístic. Les seves produccions il·lustren la pedra angular artística del conjunt: un estudi en profunditat de l’oratori barroc italià, a través del redescobriment de partitures oblidades de Caldara, Porpora, Scarlatti, Bononcini o Stradella. Les cantates i les òperes també formen part del seu repertori preferit. En l’àmbit operístic, el conjunt explora obres mestres poc conegudes de l’opera seria italiana, especialment les magnífiques partitures d’Antonio Vivaldi (Tamerlano), Alessandro Scarlatti (Mitridate Eupatore), Antonio Caldara i Nicola Porpora. No obstant això, també s’interessa per Händel, com l’òpera Rodrigo que va interpretar amb gran èxit al Festival de Beaune.
Per la seva banda, Thibault Noally ha col·laborat amb nombrosos i prestigiosos conjunts, com ara el Concerto Köln, Ensemble Baroque de Llemotges, Ensemble Matheus, Café Zimmermann, Les Nouveaux Caractères o Ensemble Pulcinella. Actualment és concertino de l’orquestra Les Musiciens du Prince, sota la direcció de Cecilia Bartoli, i durant més de quinze anys va ser el concertino de Les Musiciens du Louvre.
Imatge destacada: (c) Nicola Allegri.
