El Cor de Cambra Francesc Valls interpreta el 24 de desembre (catedral de Barcelona, 23.30 h) el Cant de la Sibil·la, drama sacre que es va deixar de representar en aquesta seu l’any 1575 i que es va recuperar ara fa tres anys.
El Cant de la Sibil·la és l’escenificació del Judici Final per part d’un personatge femení que canta, espasa en mà, els vaticinis que al seu dia va fer a l’antiga Grècia la sibil·la Eritrea. Les sibil·les eren vidents que feien oracles a partir dels fenòmens de la naturalesa. Aquests oracles parlaven de la fi del món, cosa que fa comprensible que l’Església catòlica hi trobés un valor pedagògic i els acabés incorporant com a última lliçó de les matines de la Nit de Nadal, és a dir, al moment de la primera vinguda del Crist, per anunciar-ne la segona. Aquests textos van arribar al cristianisme a través del món romà i d’una traducció de sant Agustí.
La catedral de Barcelona guarda la versió més antiga musicada (segle XV) de la sibil·la a la península Ibèrica, i també la més antiga, no en llatí, sinó en llengua vernacla. Es va representar a les catedrals de tota la Corona d’Aragó fins que el Concili de Trento (1545-1563) va promoure una renovació litúrgica que va deixar obsoletes les antigues pràctiques. Tot i això, el fort arrelament popular d’aquesta tradició va fer que es mantingués en alguns llocs, com ara a l’illa de Mallorca i a l’Alguer (Sardenya). L’any 2010, el Cant de la Sibil·la de Mallorca va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
L’ampli fons documental que se’n conserva a la catedral de Barcelona –on hi va haver una gran tradició de fer el Cant de la Sibil·la la Nit de Nadal– permet al Cor Francesc Valls, d’acord amb el seu ideari de recuperació musical, recrear i oferir als ciutadans de Barcelona, després de més de 400 anys, el cant sibil·lí amb la mateixa melodia –se n’interpretaran cinc de les dotze estrofes que conté el manuscrit– i als mateixos espais en què es va desenvolupar al segle XVI.
La interpretació del Cant de la Sibil·la s’enriquirà amb un element musical de contrast: una estrena del compositor català Josep Vila i Casañas, director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana. Aquesta tradició es va iniciar l’any passat amb un encàrrec fet al compositor i Premi Nacional de Música 2010 Jordi Cervelló.
La mezzosoprano solista que assumirà el paper de la sibil·la, com en les darreres ocasions, és Eulàlia Fantova –integrant del Cor de Cambra Francesc Valls–, mentre que l’organista és Josep M. Escalona –titular de la catedral–, i dirigeix el cor el seu titular, David Malet.
D’altra banda, també el dia 24, al monestir romànic de Sant Pau del Camp de Barcelona (23.30 h, tot just abans de la Missa del Gall), la Capella de Música de Sant Pau del Camp interpreta el Cant de la Sibil·la.
