“La música de cambra, sense excepció, ens fa a tots millors músics i millors persones”
El Cosmos Quartet –format pels violinistes Helena Satué i Bernat Prat, la violista Lara Fernández i el violoncel·lista Oriol Prat– és el flamant guanyador del prestigiós Concurs Internacional de Quartets de Corda de Heidelberg (Alemanya), organitzat per la Fundació Irene Steels-Wilsing i el Festival Heidelberger Frühling. Creat el 2014 fruit de l’amistat i complicitat dels quatre músics membres, i amb l’objectiu de descobrir i aprofundir l’extens i fascinant repertori per a quartet de corda, la formació de cambra va cridar l’atenció d’Alfred Brendel l’estiu passat, que en va dir: “Aquí teniu un conjunt amb un so i un enfocament personal que val la pena prestar-hi atenció i suport”. Amb aquest guardó, molt ben dotat econòmicament, al Cosmos Quartet se li obren també les portes dels centres musicals internacionals dedicats a la música de cambra, com per exemple el Festival Heidelberger Frühling i a Berlín.
Format per músics que desenvolupen una trajectòria també en l’àmbit solista, de cambra i orquestral treballant en escoles de París, Ginebra, Colònia, Stuttgart, Basilea i Berlín, com a quartet han rebut classes i consells de professors com Rainer Schmidt, Hatto Beyerle, Johannes Meissl, Alfred Brendel, Miguel da Silva, Jonathan Brown, Anita Mitterer, Krzysztof Chorzelski i Patrick Judt, entre d’altres.
La temporada 2016-17 el Cosmos Quartet va ser un dels grups seleccionats per formar part de la xarxa de Joventuts Musicals de Catalunya, amb la qual cosa va tenir l’oportunitat de donar-se a conèixer i tocar per tot el territori català. Properament, al mes d’abril, el Cosmos Quartet participarà en el cicle Emergents a l’Auditori de Barcelona i el proper estiu tocarà a la Quinzena Musical de Sant Sebastià. El quartet té la seu a la ciutat de Barcelona gràcies al suport i la confiança de la Residència d’Investigadors de Catalunya (CSIC) i al Dr. Francesc Farré i Rius.
La «Revista Musical Catalana» ha parlat amb ells en exclusiva sobre el dolç moment que viuen actualment i dels seus plans de futur.
«Revista Musical Catalana». Guanyar un premi internacional permet en moltes ocasions fer el salt internacional. ¿En el vostre cas és així? Què implica haver guanyat aquest premi en aquest punt del vostre recorregut com a quartet?
Cosmos Quartet: Mirant els precedents de guanyadors de concursos internacionals, podríem dir que guanyar un concurs d’aquestes característiques pot fer-te donar el salt i obrir-te camí internacionalment. Tant de bo sigui així en el nostre cas, però ara mateix el nostre premi és tan recent que no podem afirmar si hem donat el salt o no. El temps ho dirà! Ara bé, haver guanyat el primer premi a Heidelberg ja ens ha obert portes que fins ara eren molt complicades d’obrir.
Per a nosaltres el premi significa un reconeixement al nostre treball per part d’un jurat de prestigi en el món del quartet de corda. Un treball que és complex a tots els nivells. A nivell musical, tècnic, interpretatiu i humà, cosa que fa del quartet de corda una de les disciplines més enriquidores però a la vegada una de les més dures.
A part del reconeixement, el premi també significa un abans i un després en la professionalització del grup, ja que tot i els nostres quatre anys d’existència, no deixem de ser un quartet jove. Aconseguir un so equilibrat, un llenguatge comú i una interpretació elaborada requereixen molt temps, esforç i coneixement, i haver guanyat aquest premi ens fa guanyar confiança en el nostre so, el nostre llenguatge i les nostres interpretacions, i ens fa sentir preparats per afrontar la vida professional d’un quartet de corda d’avui en dia.
RMC. A part de la dotació econòmica, quina recompensa té guanyar aquest premi? ¿Hi ha prevista alguna gira de concerts per Alemanya?
CQ. Doncs a part de la dotació econòmica i el reconeixement, el Concurs també ens obre la porta a un país molt important per a la música clàssica com és Alemanya, amb un concert a Berlín per a la Fundació Irene Steels-Wilsing i amb la participació en la setmana dedicada al quartet de corda del Heidelberger Frühling a la ciutat de Heidelberg, on tindrem l’oportunitat de compartir escenari amb grans quartets de corda i tocar en un festival de molt de prestigi amb un públic apassionat de la música de cambra.
RMC. Vau tenir l’oportunitat que us escoltés Alfred Brendel el mes de juliol passat. En quin context va ser?
CQ. L’oportunitat de tocar per a Alfred Brendel va venir fruit de formar part de l’ECMA (European Chamber Music Association). Aquesta associació organitza diferents trobades arreu d’Europa, i en la que va tenir lloc a Fiesole (Florència) durant el mes de juliol passat, Alfred Brendel era un dels professors convidats. Durant la masterclass vam rebre els seus consells i comentaris d’un Quartet de Beethoven des d’una perspectiva pianística que ens va ser molt útil i clarivident de cara a afrontar les dificultats interpretatives que qualsevol Quartet de Beethoven comporta. En acabar la classe ens va dir que érem un quartet amb personalitat i que li agradava l’aproximació que havíem mostrat durant la classe cap al llenguatge beethovenià, cosa que ens va reconfortar i animar molt a seguir treballant.
RMC. Quin ha estat el millor consell que us han donat com a quartet?
CQ. Se’ns fa difícil dir quin és el millor consell, ja que n’hi ha hagut molts al llarg d’aquests quatre anys i de molts professors, però un que ens va agradar especialment i segueix acompanyant-nos dia rere dia va ser aquest del violoncel·lista Alasdair Tait: “Penseu que dins del quartet cadascú té el privilegi de tenir tres professors. Apreneu l’un de l’altre i ajudeu-vos mútuament”.
RMC. Heu quedat en primer lloc en aquest concurs, i darrere ha quedat el Quartet Gerhard, també català. Sembla que alguna cosa està passant en l’àmbit de la música de cambra a Catalunya. Per què creieu que passa?
CQ. La veritat és que són molt bones notícies que, dels quatre grups premiats al Concurs, dos siguin catalans. Segurament hi deu haver més d’un factor, però creiem que la feina que han fet i segueixen fent grups com el Quartet Casals a l’ESMUC o el Cuarteto Quiroga al Conservatori de Saragossa han ajudat molt a canviar el panorama de la música de cambra al nostre país. És d’un valor incalculable tenir grups d’aquest nivell impartint l’assignatura de música de cambra i transmetent tot el seu coneixement a les noves generacions, ja que no hem d’oblidar que la música de cambra, sense excepció, ens fa a tots millors músics i millors persones. I aquesta feina, encara adquireix més valor si mirem enrere i veiem el gran buit que hi havia en el sector de la música de cambra abans que arribessin grups com ells. De ben segur que tot aquest treball als conservatoris ha estat un dels detonants que han fet créixer la música de cambra a tots els nivells. Esperem que aquest creixement no s’aturi!
RMC. L’exemple del Quartet Casals com a formació nascuda aquí que ha crescut i ha obtingut el reconeixement internacional, ¿per a vosaltres ha estat un impuls? Quins són els vostres referents a nivell musical?
CQ. I tant que ha estat un impuls! Poder seguir de tan a prop un quartet amb una trajectòria tan important com la del Quartet Casals, tenir l’oportunitat de sentir-los sovint a Barcelona, rebre’n els consells i veure que, tot i la dificultat, es pot arribar a aconseguir un reconeixement internacional i assolir una gran trajectòria com a quartet, ha sigut de gran ajuda i motivació per a nosaltres.
Pel que fa als nostres referents musicals, en tenim molts i de molt diferents. En el món del quartet de corda admirem molts quartets, com per exemple el Quartet Hagen, el Quartet Mosaïques, el Quartet Alban Berg, el Quartet La Salle, el Quartet Busch, el Quartet Végh, el Quartet Amadeus, el Quartet Casals, el Quartet Castalian, el Quartet Ébene, el Quartet Elias, i podríem seguir anomenant-ne molts més. Per a nosaltres tots ells poden ser font d’inspiració tot i les diferències estètiques i temporals que els separen.
I fora del món del quartet, personalitats com Pau Casals, Nikolaus Harnoncourt, Claudio Abbado, Isabelle Faust, John Eliot Gardiner, Ferenc Rados, Leonidas Kavakos, Steven Isserlis, Gleen Gould, Martha Argerich o Ivry Gitlis també són grans fonts d’inspiració que ens acompanyen.
RMC. Quins són els vostres plans musicals a curt-mitjà termini? ¿Se us podrà sentir a Catalunya aviat?
CQ. A curt-mitjà termini tenim intenció de seguir fent créixer el nostre repertori, seguir aprofitant les trobades de l’ECMA per adquirir el màxim de coneixement dels professors, també estem planejant fer un màster especialitzat de quartet de corda a Alemanya o Suïssa, i tenim un projecte en ment de gravar el nostre primer CD.
I efectivament se’ns podrà sentir aviat a Catalunya! El proper 5 d’abril farem el nostre debut a l’Auditori de Barcelona corresponent al festival Emergents, on interpretarem obres de Brahms i Webern. De ben segur que serà un dia fantàstic per al quartet de corda. En un mateix dia tres grups completarem la integral dels Quartets de Brahms, així que no us ho podeu perdre!
