La iniciativa del Gran Teatre del Liceu per donar suport a la creació d’òperes de petit format s’expandeix. Enguany no només arriba a la programació del festival Grec, sinó que també s’internacionalitza i desembarca a la ciutat de Concepción, al sud de Xile.
Quan Àlex Ollé va presentar el projecte Òh!Pera la temporada 2021-22, durant el seu segon curs com a artista resident del Gran Teatre del Liceu, va ser molt clar respecte dels objectius que es perseguien amb aquesta iniciativa: fer-ne “una petita porta d’entrada al gran món de l’òpera per a la pròxima generació de creadors” i del coliseu barceloní, “un centre de creació que ofereixi oportunitats als joves artistes”.
Des de llavors, i amb el suport del Disseny Hub i l’Ajuntament de Barcelona, diferents espais del Teatre han acollit ja l’estrena de vuit títols de petit format, concebuts i interpretats per un planter de compositors, llibretistes, directors d’escena, cantants, músics, il·luminadors i alumnes d’escoles de disseny que, d’aquesta manera, han pogut fer les primeres passes al món de l’òpera. I enguany aquesta llista s’incrementarà amb tres propostes més de nova creació —Eliza de Ferran Cruixent, Azul como una naranja de Guillem Palomar i Contradir la nit de Montserrat Lladó– que es podran veure del 12 al 14 de juliol al Liceu, incorporades també, per primera vegada, a la programació del Grec.
Però això no és tot. A aquesta novetat significativa, símptoma inequívoc de la seva bona salut, se suma l’anunci de la internacionalització del projecte, que es trasllada a l’altre extrem del món, al Teatro Biobío, una jove institució cultural de la ciutat xilena de Concepción, tercer nucli de població del país i porta d’entrada a l’exuberant zona sud, a cinc-cents quilòmetres de la capital, Santiago.
Inaugurat l’any 2018, el Teatro Biobío és un edifici modern, obra de l’arquitecte xilè Smiljan Radic, que ocupa un emplaçament privilegiat a la vora del riu del qual pren el nom. L’espai, de caràcter polivalent i dotat amb dues sales, l’una amb capacitat per a 1.200 espectadors i l’altra per a 250, ofereix una mitjana de 24 programes al mes, que comprenen teatre, dansa, música i, esporàdicament, òpera. A més, el teatre també disposa d’espais per al desenvolupament de projectes en residència, fet que li atorga un segell creatiu distintiu i que va més enllà de la simple programació d’espectacles. Fins a aquest espai arribarà, el pròxim mes de novembre, una de les microòperes estrenades al Liceu la temporada 2022-23, Filles del món, de la compositora tarragonina Marian Márquez, amb el suport de l’Institut Ramon Llull i OLA, la xarxa de teatres d’òpera de Llatinoamèrica.
“El nostre teatre col·laborava des de feia un temps amb la Nau Iwanow, fet que va propiciar que durant una temporada anéssim amb una certa freqüència a Barcelona. En un d’aquests viatges vam visitar el Liceu, ja que, com a teatre nou que som, ens enfrontem a molts reptes operatius. I va ser en aquestes trobades que vam conèixer aquest projecte”, explica la directora executiva de la sala, Francisca Peró. La idea de portar-lo cap a Xile va ser immediata. “Aquest projecte era molt pertinent, perquè nosaltres ja teníem experiència en la programació de microespectacles de teatre en diferents espais del nostre edifici, amb l’objectiu de connectar el públic amb la infraestructura”, afegeix Peró, que impulsa un projecte artístic en el qual tenen àmplia cabuda les iniciatives de tipus col·laboratiu. “Perquè els llenguatges es renovin, la trobada és fonamental. I, a més, això desemboca en un posicionament i projecció cultural no només del teatre, sinó de tota la ciutat”, afirma.
Per estrenar el projecte, el teatre xilè va escollir una de les microòperes ja estrenades, una obra amb dues veus femenines com a intèrprets i que té com a rerefons el tema del dret a una mort digna. “Aquest títol ens va interessar molt per la presència femenina, perquè nosaltres també volem estimular la figura de les dones als nostres projectes. I la idea és fer aquesta òpera amb una mirada nova, tant des del punt de vista escènic com musical”, comenta la directora.
L’obra de Márquez es presentarà traduïda al castellà, Hijas del mundo, i ampliada a uns 40 minuts de durada, en lloc dels 25 inicials. La direcció escènica també serà diferent de l’original i la signarà Alícia Serrat, que debutà a la primera temporada d’Òh!Pera portant a escena l’obra de Núria Giménez-Comas, Shadow (Euridice says). Els intèrprets seran cantants i músics de la ciutat de Concepción, que aquest 2024 ha estat nomenada Ciutat Creativa de la Música per la Unesco. L’escenografia es construirà íntegrament als tallers del teatre i involucrarà, igual que es fa a Barcelona, alumnes de disseny industrial de la Universitat del Biobío.
Darrere la posada en marxa d’aquesta versió xilena d’Òh!Pera hi ha, naturalment, el mentor del projecte, Àlex Ollé, que junt amb la compositora van viatjar al país sud-americà l’abril passat. “La idea de la visita era explicar com preparem els projectes, com és du a terme tot el procés creatiu i, d’aquesta manera, plantar una llavor perquè ells puguin continuar desenvolupant-lo en el futur”, assenyala Ollé. “També hem suggerit que la participació d’artistes locals era molt important i, finalment, a l’òpera de Marian s’afegirà l’actuació d’un músic d’allà que combina electrònica i barroc”, informa Ollé.
La iniciativa vol contribuir a reforçar el projecte artístic d’un jove teatre que vol esdevenir un pol cultural per a la seva regió. “Aquest és un projecte de teatre amb vocació internacional, per ajudar a situar la ciutat de Concepción al món”, assenyala Francisca Peró, actriu i titulada (bachiller) en humanitats per la Universitat Catòlica de Xile.
De moment, i ja de cara al curs vinent, les microòperes faran un pas més amb un nou projecte que estén la iniciativa a altres dues entitats culturals de Barcelona, el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) i el Museu d’Art Contemporani (Macba), que, en col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu, formaran un triangle de reflexió sobre quin és el significat de l’òpera al segle XXI.
Paral·lelament, l’experiència és també un camp de prova per al mateix Liceu, que en el futur no descarta la possibilitat que les seves microòperes viatgen cap a altres escenaris. “Tenim la idea de desenvolupar algun tipus d’intercanvi amb altres teatres europeus per poder portar aquestes obres i rebre’n les seves. I, naturalment, si el Teatro Biobío du a terme projectes propis, això també es podria fer amb ells”, avança Joan Ollé, que veu amb molta satisfacció la projecció que està assolint un projecte destinat a crear planter al món de la lírica. “Això està agafant molta volada i encara diria més: si les circumstàncies es donen, el futur d’aquest projecte seria el Liceu Mar, que hauria de ser un espai que apostés pels nous creadors”, anuncia el director.
Els dies 8 i 9 de febrer de 2025 les tres institucions acolliran un itinerari artístic que permetrà al públic descobrir tres nous projectes liderats pels artistes plàstics Silvia Delagneau, Carlos Bunga i Rosa Tharrats i els compositors Clara Aguilar, Fabià Santcovsky i Marina Herlop. Tot un desafiament que vol propiciar el futur del gènere repensant-ne els límits i obrint-se a nous horitzons estètics i també a nous públics.
