El proper dissabte, 5 d’octubre, es descobrirà una placa commemorativa dedicada al mestre Josep Rodoreda (1851-1922) a l’edifici on va néixer, número 11 del carrer de Sant Pau de Barcelona, ocupat actualment –des del 1858– per l’Hotel España. L’acte (a les 13 h) és una iniciativa de l’Associació d’Amics del Mestre Josep Rodoreda i l’Hotel España, i s’emmarca dins les Festes del Roser organitzades pels Amics de La Rambla.
L’acte consistirà en una petita glossa sobre el compositor Josep Rodoreda a càrrec del musicòleg Xavier Chavarria, el descobriment de la placa commemorativa per part de la regidora del Districte de Ciutat Vella, Mercè Homs, i del president de l’Associació, Enric Teixidor, i una breu actuació musical a càrrec de la Coral Madrigalistes de Catalunya-Cor de Clavé, que interpretarà el Virolai de la Mare de Déu de Montserrat, l’obra més coneguda de Rodoreda. L’esdeveniment és d’assistència lliure i gratuïta.
Josep Rodoreda va néixer a Barcelona el 1851; als 9 anys ingressà a l’Escolania de Nostra Senyora del Remei i es formà musicalment amb el mestre Nicolau Manent. Després d’actuar com a pianista al Café Español, exercí d’acompanyant, professor i ajudant del director del Conservatori del Liceu. Ja casat amb Maria Pujal –amb qui tingué sis fills–, dirigí, a la mort de Josep Anselm Clavé, la Societat Coral Euterpe. Impulsà els cors mixtos i va renovar el repertori de les corals claverianes amb obres pròpies i adaptacions d’autors catalans i europeus com Wagner, entre d’altres. El 1880 va guanyar el concurs per posar música al poema Virolai a la Mare de Déu de Montserrat de mossèn Jacint Verdaguer, obra que li ha donat una fama més duradora.
Reorganitzà i dirigí l’escola de música i la banda de la Casa Provincial de Caritat i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, reformà la Banda Municipal i creà l’Escola Municipal de Música, de les quals fou director. Amb aquestes dues institucions contribuí a elevar el nivell musical de la ciutat. Per l’Escola de Música van passar alumnes com Pau Casals, Maria Barrientos, Lluís Millet o Joaquim Malats. El 1898 es traslladà, primer a Sant Sebastià i més tard a Buenos Aires, on va dirigir el Conservatori Thibaud-Piazinni i fundà l’Orfeó Català de la capital argentina, on va morir l’any 1922.
Autor d’unes 400 obres, director, pedagog, crític, conferenciant, dinamitzador cultural i renovador musical, Josep Rodoreda va ser guardonat en nombrosos certàmens i amb condecoracions, tant nacionals com internacionals.
L’any 2004, Enric Teixidó i Corominas fundà l’Associació d’Amics del Mestre Josep Rodoreda arran dels treballs de recuperació de documentació per donar a conèixer el personatge i la seva obra, tasca que va iniciar l’any 2001, amb la mateixa finalitat. Durant aquest temps s’han dut a terme, entre d’altres, les activitats següents: creació del fons musical de l’Associació a partir de la localització i catalogació de 86 partitures de les 180 de les quals es coneix l’existència i que formen part del total de 400 que va escriure el mestre; localització i catalogació de nombrosos textos de conferències i articles publicats en diaris i revistes escrits pel mestre o que s’hi refereixen, així com de gravats i fotografies de l’època, que integren el fons documental de l’Associació; recopilació de dades de la vida i obra de Rodoreda, que permetran l’elaboració de la biografia; contacte i coneixement de la totalitat dels besnéts i altres familiars del mestre, residents a Barcelona, Lleida, Arenys de Mar, Valladolid, la Corunya, Tenerife, França, Suïssa i l’Argentina, i difusió d’aquesta informació i activitat mitjançant articles en diversos diaris i revistes i aparicions en emissores de ràdio i televisió.
