Les dues institucions són seu, fins al juliol del 2021, d’una única exposició dividida en diversos espais, que s’acosta un cop més a la figura de Pau Casals, però incidint en la faceta de director d’orquestra arran del centenari de la formació que ell mateix va fundar, finançar i dirigir durant divuit anys.
Núria Ballester, directora del Museu Pau Casals, és la comissària d’aquesta mostra, de la qual ja es pot visitar la part instal·lada al Museu de la Música de Barcelona –centrada en el centenari de l’Orquestra Pau Casals–, mentre que la que es troba a la Vil·la Museu Pau Casals del Vendrell –que tracta més directament de l’activitat de l’orquestra fora de Barcelona i de l’activitat de Pau Casals com a director arreu– obrirà portes el proper 1 de desembre.
La selecció parteix dels fons conservats a la Fundació Pau Casals –dipositat a l’Arxiu Nacional de Catalunya–, la Biblioteca de Catalunya, el CEDOC, l’Arxiu Històric del Gran Teatre del Liceu i l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, entre d’altres, a la qual se sumen objectes personals i d’altra documentació original conservada en mans particulars –evidentment, partitures, programes de mà i cartells, però també cartes, nòmines o carnets de soci–, que reflecteixen la intensa activitat que va tenir l’Orquestra Pau Casals durant els anys d’existència.
L’exposició, de fet, parteix uns anys abans de l’arribada de Pau Casals a Barcelona el 1919, a fi de situar el visitant en el context històric d’aquells anys al nostre país, en què el violoncel·lista no volia –en un principi– crear una nova orquestra, sinó contribuir a elevar el nivell de les existents.
Els objectes de valor es completen amb panells informatius i gràfics que permeten apreciar la gran tasca duta a terme fins a la desaparició de l’orquestra arran de la Guerra Civil pel que fa a solistes i directors internacionals convidats o compositors de qui es van estrenar obres, que configuren una llista en la qual sobresurten noms com Schönberg, Berg, Webern, Stravinsky o Korngold, a més dels autors propis més destacats del moment, tot amb una majoria d’intèrprets catalans a la plantilla.
La mostra també fa esment d’iniciatives paral·leles, com l’Associació Obrera de Concerts –que va arribar a comptar amb més de tres mil socis–, o derivades, com el suport de Casals als músics catalans des de l’exili, i que acaba amb un breu audiovisual i l’exposició del piano Pleyel que Casals tenia a Prada de Conflent.
Pel que fa a la part de la mostra instal·lada al Museu Pau Casals del Vendrell, tracta dels concerts de l’Orquestra Pau Casals en altres ciutats catalanes més enllà de Barcelona –Reus, Girona, Granollers, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sabadell i Lleida– i l’activitat internacional de Pau Casals com a director, sobretot després de la Segona Guerra Mundial.
L’exposició es podrà visitar amb l’entrada general d’un dels dos museus, comprada a través de la taquilla o pàgina web respectiva. L’entrada adquirida en un dels dos serà vàlida per a l’exposició de l’altra. A partir del gener, la Llanterna de l’Auditori de Barcelona acollirà la mostra a l’aire lliure “Músics”, centrada en els integrants de l’Orquestra Pau Casals.
El comitè assessor de l’exposició ha estat format pel director del Museu de la Música, Jaume Ayats; el musicòleg Bernard Meillat, i el director de la Fundació Pau Casals, Jordi Pardo, i ha comptat amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament del Vendrell i Acción Cultural Española.
