El Museu de la Música de Barcelona ha incorporat aquest darrer any sis noves rèpliques impreses en 3D d’alguns dels instruments més representatius de la seva col·lecció permanent.
Les noves tecnologies, una subvenció de la Generalitat de Catalunya i el Programa d’Inversions Municipal de l’Ajuntament de Barcelona han permès aquestes accions, que inclouen des de l’anàlisi i l’escaneig amb tècniques de tomografia 3D de l’instrument –a càrrec de l’equip d’Irene Ràfols i Enric Rovira, de la Unitat de Desenvolupament de Producte de la Fundació Eurecat– fins a la impressió –sencera o per parts, gràcies a l’assessorament de la lutier Blandine Galy, per tenir en compte els elements i les possibilitats constructives– i els acabats finals de pintura, amb la qual cosa s’aconsegueix que la rèplica s’assembli a l’original, gràcies també al consell de la intèrpret, professora i investigadora de la Universitat de Basilea Áurea Domínguez.
Els instruments escollits per a la reproducció representen diverses famílies organològiques: una flauta travessera Xuriach feta a Barcelona el segle XVII, una xeremia del segle XVI, una ocarina de fang amb més de dos mil anys d’història (l’instrument més antic del Museu), unes castanyoles eivissenques, un charango en què la closca d’un armadillo fa de caixa de ressonància i un violí del reputat lutier José Contreras. La intenció és anar ampliant aquesta llista més endavant.
El procés de creació va tenir lloc del desembre del 2022 a l’abril del 2023 i ara el Museu decidirà quin ús concret en fa de cara a la temporada vinent. Dels sis instruments replicats, dos poden ser tocats pel públic. Tots permetran activitats pedagògiques per a infants i joves, avançar en l’accessibilitat del Museu (oferint visites tàctils a col·lectius amb diversitat funcional) i teixir complicitats amb institucions educatives.
A més, el projecte també permet analitzar l’estructura interna i externa dels instruments amb una altíssima precisió i arribar a veure’n les cavitats per dins per obtenir-ne informació que els mitjans clàssics d’estudi no poden aconseguir.
Imatge destacada: (c) Sara Guasteví.
