Ahir es va presentar al Palau de la Música Catalana l’exposició “Joan Miró: arrels” que l’acollirà fins al 31 de maig. Una mostra de sis escultures d’aquest artista fonamental del segle XX, arrelat a la seva terra però de gran projecció internacional, que han estat cedides per la Fundació Joan Miró i que van ser creades entre el 1969 i el 1981. L’exposició, situada al Foyer i a la Sala Lluís Millet, també inclou un sèrie de fotografies de Joaquim Gomis fetes al taller de Miró al passatge del Crèdit de Barcelona i al Mas Miró de Mont-roig, al Camp de Tarragona, on el mateix Miró deia que havia concebut tota la seva obra artística.
Les obres que es mostren són una traducció plàstica de la inspiració de Joan Miró (Barcelona, 1893-Palma, 1983) en la natura i les arrels, en les tradicions i l’art popular. Una inspiració que Lluís Domènech i Montaner també va representar a l’edifici del Palau de la Música Catalana. Els sis bronzes que aplega la mostra va ser realitzats entre els anys 1969 i 1981 i permeten apreciar el personal univers iconogràfic de l’artista i el seu interès –sobrepassant els termes del grup dels surrealistes– per trobar una altra realitat que Miró troba en els objectes utilitaris de la natura, que resten en l’anonimat però tenen existència real per ells mateixos. Això és el que es pot observar en les obres aplegades en aquesta mostra: L’equilibrista (1969), Dona amb càntir (1970), Personatge i ocell (1970), Cap de brau (1970), El rei guerrer (1981) i Cap i ocell (1981).
Les fotografies de l’exposició són el testimoni visual de les primeres ceràmiques i escultures, realitzades els anys quaranta, on es pot copsar la importància que donava Joan Miró als elements de la natura i als objectes de la vida quotidiana. Les imatges de Joaquim Gomis mostren també escultures creades per Miró una dècada més tard, partint novament d’elements trobats per construir, seguint la tècnica del buidatge en bronze, assemblages dels objectes que recollia i col·leccionava. Miró esculpia “pel contacte ben directe amb la terra, amb les pedres, amb un arbre. Quan visc al camp, no penso mai en la pintura. Al contrari, és l’escultura el que m’interessa”, explicava en una entrevista que va concedir a Georges Charbonnier l’any 1951.
La mostra és una de les iniciatives que s’emmarquen en el diàleg del Palau de la Música Catalana amb les arts plàstiques, impulsat des de fa tres anys per la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana i que enguany proposa una reflexió sobre la creació i el somni. Així, després de les creacions de Perejaume i Eugenio Ampudia presentades aquesta temporada, el Palau proposa ara un diàleg de l’arquitectura modernista de l’edifici amb l’obra de Joan Miró, un dels artistes catalans universals. Els darrers anys el Palau de la Música Catalana ja ha acollit obres d’artistes com Bill Viola, Antoni Tàpies, Louise Bourgeois o Eulàlia Valldosera. D’aquesta manera s’impulsa la imatge del Palau de la Música Catalana com quelcom més que una sala de concerts, un “contenidor d’altres realitats artístiques”, en paraules de Víctor García de Gomar, responsable d’aquest seguit d’accions artístiques, per fer del Palau un espai cultural obert a altres disciplines artístiques, no només a la música.
L’exposició es podrà contemplar durant la visita guiada a la sala modernista o bé amb l’assistència a un concert durant el període d’exposició. També es podrà assistir únicament a l’exposició els dies 16, 17, 24 i 30 de maig de 10 a 14 h, pel preu de 2 euros.
