El Foyer del Palau de la Música Catalana acull fins al 15 de gener vinent una exposició que repassa la història dels 125 anys de l’Orfeó Català, des de la seva creació el 1891 fins a l’actualitat. La mostra, organitzada pel Centre de Documentació de l’Orfeó Català, presenta un total de 140 documents entre fotografies, documents històrics, dedicatòries, programes, correspondència i objectes que evoquen alguns dels esdeveniments més importants que ha protagonitzat i viscut l’Orfeó durant la seva llarga trajectòria.
Aquesta exposició forma part de les activitats commemoratives del 125è aniversari, que reten homenatge a un dels principals motors de la cultura i la tradició coral catalanes i que l’any 1905 va promoure la construcció del Palau de la Música Catalana. Una trajectòria que s’ha construït amb l’esforç i la dedicació desinteressada de la societat catalana, incloent-hi tots els cantaires que durant 125 anys han fet possible el projecte, gràcies al poder transformador de la música i el cant. L’Orfeó Català ha estat cabdal en la configuració del mapa musical de la Catalunya del segle XX, per la seva activitat coral, com també gràcies a les iniciatives culturals paral·leles que ha liderat.
Un recorregut per 125 anys d’història
L’exposició s’organitza en vuit àmbits. El primer es titula “El naixement de l’Orfeó Català”, amb referències als principals fundadors i impulsors de l’entitat, i amb aquells documents que queden dels inicis de l’activitat, com ara primers reglaments, documents de registre dels socis més reconeguts i que van donar-hi suport des dels inicis, o el primer programa de concert, així com els primers reculls de premsa i documents de gestió administrativa dels concerts inicials.
L’apartat “Primeres seccions de cantaires i l’ensenyament” està il·lustrada amb imatges de les diverses seccions, reglaments del cantaire i fotografies dels diversos professors, així com primers programes de concerts duts a terme a prop de Barcelona.
El tercer àmbit, titulat “L’Orfeó construeix el Palau. Grans estrenes musicals”, explica la construcció del Palau de la Música Catalana com a seu pròpia i també les estrenes i primeres audicions a l’Estat de grans obres universals, especialment obres de Bach i més tard també de Beethoven. Estrenes que foren grans esdeveniments i que es reflecteixen en imatges i programes. També s’hi troben alguns documents singulars, com el contracte per a la construcció de l’orgue, encarregada a la casa Walcker d’Alemanya.
“Un Orfeó català i internacional. Viatges artístics: 1897-1936” i “Viatges artístics: 1950-1994” són el quart i cinquè espais de la mostra, en què apareixen destacats els viatges que s’iniciaren ja el 1897 a Niça amb motiu d’un concurs internacional de cant coral, en el qual l’Orfeó guanyà tres medalles que es poden veure. D’aquell viatge i dels que seguiren, com a París i Londres (1914), Roma (1925), Madrid i València (1950), París (1952 i 1987), Pamplona i Sant Sebastià (1961), la gira artística per Itàlia i França amb motiu de l’estrena europea d’El pessebre de Pau Casals (1962), el creuer per la Mediterrània (1970), Roma i Volterra (1979), illes Canàries i París (1987), gira artística a Cuba (1988), Ginebra (1990) i Evian (1994), entre altres actuacions internacionals, són evocats amb reculls de premsa, programes, imatges i documentació sobre l’organització dels esmentats viatges artístics.
L’apartat “Grans esdeveniments. Relacions artístiques i institucionals” es fa ressò, igualment per mitjà de fotografies, dedicatòries i retalls de premsa, dels grans esdeveniments artístics que van tenir lloc a Barcelona amb l’Orfeó com a principal impulsor, fruit de la seva intensa activitat artística. Moments destacats són la celebració del 25è aniversari de l’Orfeó, amb l’arribada de tots els orfeons catalans a Barcelona; la festa dels Orfeons a l’estadi de Montjuïc el 1930, o l’homenatge retut pel FC Barcelona el 1925. Aquest espai destaca també alguna de les relacions que va tenir l’entitat amb personalitats del món de l’art i la cultura del país i internacionals, com van ser Antoni Gaudí o els compositors Richard Strauss o Maurice Ravel, en tots els casos amb documents que ho testimonien.
El setè espai se centra en “Els directors de l’Orfeó Català”, figures cabdals en el desenvolupament del cor. És així com en record dels nou directors que ha tingut l’Orfeó es fa un breu repàs de tots ells amb imatges de diferents concerts. Igualment, aquest àmbit recorda els més de 80 directors que s’han situat davant l’Orfeó Català al llarg de la seva història, tant nacionals com internacionals, amb figures tan rellevants com Richard Strauss, Pau Casals, Antoni Ros Marbà, Zubin Mehta, Mstislav Rostropóvitx, Josep Pons, i més recentment Gustavo Dudamel, Simon Rattle i Daniel Barenboim, entre d’altres.
La mostra acaba amb “L’Orfeó Català. Present i futur”, que suposa un breu resum de l’activitat de l’Orfeó d’aquests últims quinze anys, els viatges artístics més recents, amb destinacions com Lisboa, Londres i la gira per Itàlia, sota la batuta de Daniele Gatti, a més dels últims grans directors amb què ha col·laborat, i també la referència a la consolidació de l’Escola Coral. Una aposta que es crea de manera definitiva a partir del 1999, com a planter de futurs cantaires per a l’Orfeó, i amb projectes tan innovadors com Clavé XXI, el Projecte Social de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana.
Exposició: “Orfeó Català. 125è aniversari”
Espai: Foyer. Palau de la Música Catalana
Fins al 15 de gener de 2017
Horari de visita: de 9 a 22 h. Tots els dies de l’any
Entrada lliure
