Per Xavier Casademont, Joan Francesc Folqué, Andreu Miret i Mireia Tarragó, alumnes de l’ESMUC (Volant entre Bordeus i Barcelona. 20 de desembre de 2016).
Volem per damunt d’un mar de núvols. Potser com a metàfora del somni que hem viscut els darrers set dies, set dies de pau a Bordeus. Aviat aterrarem i tornarem a tocar de peus a terra. Amb un missatge de “Pau al món i mai més cap guerra” acabàvem el que ha estat una setmana plena de música, emocions i creixement, tant professional com personal.
Tot va començar a principi de curs quan, des del Conservatori de Bordeus, van demanar la col·laboració de cinc estudiants de cant de l’ESMUC per afrontar els rols de l’obra El pessebre de Pau Casals, juntament amb l’orquestra dels estudiants del Conservatori de Bordeus i de Poitiers, sota la batuta de Marc Minkowski. La notícia motivà la gran majoria dels estudiants a preparar-se per oferir una audició.
Així doncs, després d’haver passat la prova selectiva, supervisada per Julien Benhamou (director de càsting de l’Òpera Nacional de Bordeus), els cinc escollits vam acceptar el repte, tant a nivell musical com professional, malgrat l’escassetat de temps de preparació que teníem per dur-lo a terme. Mireia Tarragó (soprano), Anna Alàs (mezzosoprano ja graduada), Joan Francesc Folqué (tenor), Andreu Miret (baríton) i Xavier Casademont (baix) vam posar-nos a treballar a fons aquest gran oratori. Vam tenir la inestimable ajuda de la nostra pianista repertorista Viviana Salisi, sota la supervisió i coordinació d’una de les professores de cant de l’ESMUC, Mireia Pintó.
Durant la preparació, el director Marc Minkowski va venir en persona al nostre centre per escoltar-nos a tots nosaltres i així fer-se una idea de les nostres veus i capacitats. Vistes les expectatives, va concloure que podríem fer un gran treball tots plegats.
El 12 de desembre passat vam arribar a Bordeus, la ciutat del vi, punt de travessa del riu Garona. Un indret que ens va encomanar il·lusió i coratge per assumir un compromís majúscul. Els carrers eren guarnits i oferien un paisatge nadalenc: les fires, els llums… tot semblava estar en harmonia per donar un sentit més ple a la nostra estada.
Havíem de complir un horari bastant extens i en diferents franges del dia. Els assaigs podien ser tant amb piano, per treballar aspectes més concrets de l’obra, com amb orquestra, en què quadràvem tempi i dinàmiques. Malgrat ser una obra d’una gran densitat orquestral i de gran exigència vocal, a poc a poc vam anar empastant les dinàmiques proposades pel mestre Minkowski, que sap treballar amb eficàcia les veus joves com les nostres. Val a dir que l’Auditori de l’Òpera de Bordeus és una gran sala de concerts amb una acústica que ajuda a una millor projecció de les nostres veus.
Ha estat una gran experiència acadèmica, no tots els projectes que fem al llarg de curs (i fins i tot en la mateixa vida professional) són d’aquesta magnitud i qualitat; ja només pel simple fet de poder treballar tants dies amb una orquestra d’aquestes característiques, i sobretot per col·laborar amb un director internacional de referència, ja ens podem sentir orgullosos d’haver estat ambaixadors a França del llegat de Pau Casals, sota les paraules de Joan Alavedra: un cant de pau al món.
“Pau als homes de bona voluntat.”
