Aquest dijous (20 h), el Palau de la Música tornarà a acollir un recital d’Arcadi Volodos (Sant Petersburg, 1972), considerat un dels millors pianistes del món especialment per la combinació d’una musicalitat profunda i expressiva i un virtuosisme excepcional.
Volodos, que va debutar a Nova York el 1996 i des d’aleshores s’ha presentat arreu del món en recital i amb les orquestres i els directors més eminents, posseeix un virtuosisme il·limitat, que combinat amb un sentit únic del ritme, el color i la poesia, el converteixen en un narrador d’històries intenses i de mons infinits.
Volodos es presenta novament al Palau, on ja ha actuat en diverses ocasions, amb un programa que manté un cert ordre cronològic amb tres obres que són procedents més o menys de l’etapa que va entre els anys 1835 i 1836 i que constitueixen referències del piano romàntic germànic.
El recital s’obrirà amb la Sonata en Re, D. 850 de Franz Schubert, una obra relativament tardana, si al·ludim a la vida molt breu del seu autor, i de les més extenses del seu catàleg.
D’una dècada més tard són les Kinderszenen, op. 15 que signa Schumann el 1838, una sèrie de tretze petites peces que, tot i el títol de l’obra, no són per a nens sinó que al·ludeixen a records d’infantesa d’una persona gran.
Clourà el programa una obra contemporània de l’anterior que és la Fantasia en Do, op. 17 (1836-1839) també de Schumann.
Imatge destacada: (c) Marco Borggreve.
