Entrevista a l’intèrpret que participa com a pianista, aquest agost a Bayreuth, en tres concerts dedicats a Wagner.
L’Ajuntament de Lleida va concedir el Premi Internacional Ciutat de Lleida 2015 al pianista i director lleidatà, resident a Berlín, Néstor Bayona. Es tracta d’un premi amb què el consistori de la ciutat vol reconèixer una persona, entitat, empresa, institució o grup de treball que hagi contribuït, mitjançant la seva activitat acadèmica, científica, econòmica, social o cultural, a la projecció internacional de la ciutat de Lleida i la seva àrea d’influència. El jurat d’enguany, presidit per la periodista Rosa Maria Calaf, va valorar la vocació artística, trajectòria professional i projecció de Bayona més enllà de les nostres fronteres.
Néstor Bayona, que va debutar al Palau de la Música Catalana en el cicle El Primer Palau l’any 2007, valora la concessió d’aquest premi i ens explica el seu moment professional actual.
«Revista Musical Catalana»- Per la naturalesa del Premi Internacional Ciutat de Lleida 2015, quin va ser el fonament del jurat?
Néstor Bayona- Lleida és la ciutat natal de Granados i Ricard Viñes, dos músics mundialment coneguts, i per a mi és un orgull poder explicar allà on vaig que sóc lleidatà i català. El jurat va considerar que dono un estímul als joves que, com jo vaig fer a l’edat dels disset anys, volen atrevir-se a marxar a l’estranger. Tot i que porto més de deu anys vivint fora de Catalunya, el meu compromís amb la ciutat és sempre de tornar al més sovint possible, ja sigui per oferir-hi concerts o visitar la família i els amics.
RMC- Com li va repercutir a nivell professional la seva participació en El Primer Palau l’any 2007?
N.B.- Tenia 21 anys i estava estudiant al Royal Northern College de Manchester, i el fet de poder tocar un recital al Palau va ser un somni transformat en realitat. Més que la difusió que se’n va fer i la repercussió posterior, el que més recordo és el caliu del públic durant el concert i la màgia que té aquesta sala, una experiència que espero repetir ben aviat.
RMC- En què consisteix la seva feina a Berlín?
N.B.- Des del passat mes de novembre i després dels meus estudis a Ginebra, vaig decidir instal·lar-me a Berlín, perquè crec que és la capital europea de la cultura. No ha estat fàcil, però, ja que el nivell d’aquesta ciutat és altíssim. A partir d’aquest mes d’octubre cursaré un programa anomenat Advanced Professional Training for Conductors a la Universitat d’Arts de Berlín, el qual ofereix oportunitats laborals amb orquestres i teatres d’òpera professionals de la ciutat. Durant aquest any, a banda d’aprendre l’alemany, he estat treballant com a pianista corepetidor amb cantants.
RMC- Recentment ha estat nomenat director assistent d’Andrés Salado a la Jove Orquestra d’Extremadura (OJEX). Aquesta assistència, quina dedicació li exigeix?
N.B.- És tot un privilegi poder formar part d’aquesta família de músics a Badajoz. Per a un director no hi ha res més emocionant que dirigir una orquestra que demostra un lliurament i una energia absoluta per la música, i aquesta n’és un exemple. Ara fa dos anys, quan la formació va estar gairebé a punt de desaparèixer, l’OJEX va apostar per renovar tot el planter de músics, director principal i artístic, i oferir la possibilitat a dos joves directors com a assistents. Després de tres trobades, amb programes com Schéherézade o la Quarta de Txaikovski, aquesta orquestra aposta per arribar a ser una de les joves orquestres amb més projecció d’Espanya. M’agradaria que altres joves orquestres d’arreu d’Espanya copiessin el model de tenir joves directors assistents, no només pel simple fet de tenir l’oportunitat de dirigir, sinó també perquè l’orquestra creix musicalment de manera exponencial amb la possibilitat de poder treballar amb diferents directors.
RMC- Com compagina la seva faceta de director i intèrpret? Quina de les dues activitats li ocupa més temps?
N.B.- El meu somni des de petit era ser director, però quan vaig marxar a Anglaterra el piano va agafar molta força. Avui dia m’agrada compaginar les dues facetes, ja que crec que es complementen a causa de la seva diversitat. Per exemple, com a intèrpret tenim sempre un contacte directe amb l’instrument, és a dir que produïm un so des del primer moment en què comencem a treballar una obra; en canvi com a director, la preparació es realitza en la nostra ment i de manera individual, per després poder expressar amb el gest i davant d’una orquestra el que hem estat imaginant. És un procés que em fascina. A partir dels projectes que tinc vaig combinant l’estudi com a director o pianista, i de moment tinc un equilibri entre les dues activitats que m’agradaria conservar al llarg de la meva carrera.
RMC- Com a pianista, actualment forma duo amb el violoncel·lista Daniel Claret; ha estat així aquesta temporada que ha acabat i continuarà en la propera amb la interpretació de la integral de les cinc Sonates per a violoncel i piano de Beethoven. Com va néixer aquest projecte i fins quan el duran a terme?
N.B.- Fa una mica més d’un any que vaig coincidir amb Daniel Claret dalt dels escenaris, i des del primer moment hi va haver una forta connexió musical. Ambdós compartim passió per Beethoven i vam decidir endinsar-nos en aquest repte de programar les seves cinc sonates en dos concerts. De moment hem portat aquest programa a la sala Musitekton de Barcelona, a l’Auditori Enric Granados de Lleida, a La Cate de Figueres i a Paper de Música de Capellades, tot esperant poder oferir-lo en molts més auditoris.
RMC- Finalment, quins són els seus projectes de futur?
N.B.- Em fa molta il·lusió participar en un projecte amb el grup berlinès operleben.de aquest estiu a Bayreuth durant el Festival Wagner; aquest agost, juntament amb quatre cantants i jo com a pianista interpretem escenes de les òperes de Wagner Siegfried, La valquíria, Lohengrin, Parsifal i Tristany i Isolda, enllaçades amb els seus Wesendonck Lieder. Un concert que repetirem en tres ocasions a les instal·lacions d’una antiga fàbrica de porcellana de Bayreuth. D’altra banda, convido els lectors a visitar la meva pàgina web nestorbayona.com, on podran conèixer tots els meus projectes passats i futurs.
