El segon Curs de Direcció Orquestral Eduard Toldrà-Egara Forum Musicae donarà el tret de sortida el proper 30 de juny a Terrassa, novament sota la direcció de Diego Martin Etxebarria i la mezzosoprano Anna Alàs i amb el mestratge del director d’orquestra italià Donato Renzetti, de qui recollim una entrevista exclusiva.
L’acadèmia de perfeccionament musical d’alt nivell se centra en la seva segona edició en la direcció orquestral i l’òpera. Un any després que la Filharmònica de Cambra de Catalunya (orquestra resident de l’acadèmia) tanqués exitosament el projecte de micromecenatge que va suposar l’inici d’aquest projecte formatiu basat a reinventar el model d’acadèmia d’estiu seguint criteris d’alt perfeccionament, n’arriba la segona edició amb un increment en les inscripcions en relació amb l’edició anterior (18 alumnes per a 12 places ofertes en la modalitat de direcció d’orquestra) i obrint una nova disciplina d’estudi dedicada al cant.
Els punts forts del model de l’Egara Forum Musicae són disposar d’una orquestra formada per professionals provinents de les millors orquestres catalanes (OBC, Liceu i OSV), preus molt competitius i noms de prestigi en l’àmbit pedagògic que atreuen participants d’arreu del món. En aquest sentit, el 2n Curs de Direcció d’Orquestra Eduard Toldrà disposarà enguany de l’excepcional tutela del mestre Donato Renzetti (Metropolitan Opera de Nova York, La Scala de Milà, Covent Garden de Londres…), així com el 1r Curs de Cant amb Orquestra Conxita Badia, que impartirà Ana Luisa Chova, catedràtica del Conservatori Superior de València i una de les pedagogues vocals més reconegudes del nostre país.
Enguany el perfil internacional dels inscrits torna a marcar aquest esdeveniment musical, que rebrà joves cantants i directors d’orquestra provinents de Mèxic, Austràlia, els Estats Units, Colòmbia, Israel, Itàlia, Suïssa…, però sense oblidar els participants de Catalunya i de la resta de l’Estat. L’acte inaugural de l’Egara Forum Musicae tindrà lloc el diumenge 30 de juny amb una taula rodona sobre Eduard Toldrà i interpretacions de la seva obra cambrística. Reiterant la seva col·laboració, l’Ajuntament de Terrassa cedeix novament l’Auditori Municipal, on cada tarda tenen lloc les sessions d’orquestra obertes al públic, així com la projecció del documental Conxita Badia no existeix d’Eulàlia Domènech i una xerrada sobre la destacada soprano catalana a càrrec de familiars, exalumnes i experts. El dissabte 6 de juliol se celebrarà la Gala Lírica que servirà per mostrar l’evolució dels participants, que interpretaran obertures i àries d’òpera i fragments d’obres simfòniques. Al final del concert es lliuraran els diplomes i el premi del públic al millor cantant i el millor director, escollit pels assistents.
Un resum de l’experiència de la primera edició del curs es pot trobar a l’enllaç següent: http://www.youtube.com/watch?v=cZ1tG_BkN8w&feature=youtu.be.
Entrevista a Donato Renzetti
“L’objectiu del Curs de Direcció Eduard Toldrà és donar temps als joves estudiants perquè puguin treballar directament amb una orquestra”
Enguany serà novament professor al Curs de Direcció d’Orquestra Eduard Toldrà a Terrassa. Com va ser l’experiència de l’any passat?
Fa 26 anys que ensenyo i ja he dirigit un curs internacional a Itàlia. És important compartir l’experiència que un ha adquirit al llarg de la vida amb els joves perquè tinguin plataformes on aprendre. La política actual a Espanya, igual que a Itàlia, no protegeix la cultura i això és un problema greu, perquè en aquests països hi ha una tradició important de directors d’orquestra que s’hauria de protegir i incentivar.
Què li sembla la idea de Diego Martin Etxebarria de fer un curs perquè els estudiants puguin dirigir una orquestra, ja que en els cursos de direcció habituals no hi ha prou temps per a l’experiència en aquest sentit…
Amb Diego Martin Etxebarria ens vam conèixer a Bilbao i quan em va proposar la idea ens vam posar d’acord de seguida, perquè l’objectiu d’aquest curs és donar temps als joves estudiants perquè puguin treballar directament amb una orquestra, cosa que paradoxalment en la carrera a l’escola no poden fer perquè normalment no hi ha orquestra i no poden posar en pràctica allò que han après i això fa que tot plegat es quedi en un treball massa intel·lectual. En aquest curs, els oferim un treball més perllongat amb una orquestra, durant tota una setmana.
Aquest any, a més, gràcies al curs de cant paral·lel, incloem en les proves l’acompanyament d’un solista, un cantant, dins la dinàmica de treball dels joves directors, perquè acompanyar un solista, ja sigui cantant, pianista, violinista… és molt difícil.
A més, també s’hi treballa el repertori, que en aquest cas està limitat a les dimensions de l’orquestra, que és una orquestra d’uns 35-40 músics. Per tant, agafem repertori adequat a aquestes dimensions: Mozart, Schubert i Stravinsky, ordenats per la dificultat creixent de les obres.
Quins són els punts importants que es treballen en aquest tipus de cursos?
El més important és ajudar l’estudiant a desenvolupar la seva pròpia personalitat musical com a director, tot incorporant en aquest cas la tradició de direcció italiana, que és la meva escola, naturalment. Però un dels punts més importants és el fet que, afortunadament, els estudiants provenen de molts països diferents i això és molt enriquidor per a ells mateixos, perquè els permet aprendre dels altres, d’altres cultures i maneres de pensar. La dinàmica del curs permet un treball tècnic i individual de la partitura als matins, mentre que a la tarda es treballa amb orquestra aquell fragment estudiat prèviament. Jo procuro intervenir al mínim possible per no trencar el ritme amb l’orquestra. Després, ells mateixos tenen la possibilitat de repassar els seus errors en vídeo. Tots els estudiants són presents en les proves dels altres, perquè d’això també n’aprenen.
Com valora el nivell dels estudiants que es presenten a aquest curs?
Hi ha un bon nivell de preparació, però necessiten poder practicar amb orquestra. Això no és un concurs, és un curs, i per tant, vénen aquí per aprendre. Per això al final es fa un concert final, en què potser el seu rendiment no és el mateix que durant les proves, però per a ells també és experiència. Perquè el director a vegades és com un cirurgià, que no pot practicar fins que es troba davant d’un pacient (en aquest cas una orquestra) de debò.
