L’1 de maig al matí el Gran Teatre del Liceu penjava al seu web, a Youtube i a les seves xarxes socials un vídeo del qual tothom parla aquests dies. Es titula #HORADEVÈNCER i poques hores després de fer-lo públic ja s’havia compartit centenars de vegades, tot convertint-se, amb diferència, en el vídeo més vist de tots els que el Liceu ha publicat fins ara a internet. Si no l’heu vist encara, feu clic aquí!
Igor Cortadellas, director creatiu i responsable d’Igor Studio, explica que la proposta la van rebre directament del Liceu, a través de Josep Pons, el director musical. Volien un vídeo multipantalla i, si era possible, encabir-hi tothom. En total, 142 persones, entre els membres de l’Orquestra i del Cor del Liceu, a més del tenor canari Jorge de León, Conxita Garcia, la directora del Cor, i el mateix director de l’Orquestra, Josep Pons.
El missatge
L’elecció de l’ària “Nessun dorma” de Turandot de Puccini, que canta el príncep Calaf en un dels moments culminants d’aquesta òpera, encaixava perfectament amb la idea que es volia comunicar: “A través d’aquesta ària sublim tenim l’oportunitat d’encoratjar aquesta societat valenta i resilient. L’objectiu era poder traçar un camí cap a la llum, cap a l’esperança”, explica Igor Cortadellas, i afegeix que “l’òpera ens mostra la seva vigència i el seu poder per afermar-nos, especialment en moments en què es manifesta cruament la nostra fragilitat”. A través de la imatge es reforcen alguns dels punts claus del text de l’ària, des del “Que ningú dormi” del començament, fins al “Vencerem” final. Un vídeo que ens deixa imatges insòlites de Barcelona, deserta, buida de gent. “Seguint el text, que ens parla de les estrelles, creem un univers de finestres, que com estrelles s’apaguen i s’encenen, i darrere de les quals s’intueix que batega la vida que acabarà esclatant amb l’arribada de l’alba. No dormiu, estigueu alerta!”. Després de situar-nos en diferents espais de la ciutat, arribem finalment al Gran Teatre del Liceu, que apareix buit, tot evocant el silenci que també apareix al text. De mica en mica s’arriba al punt culminant de l’ària, quan el tenor Jorge de León canta la paraula Vincerò, que coincideix amb la sortida del sol i la claror que il·lumina el seu rostre. “És en aquest punt que ens adonem de la força de tot aquest col·lectiu ben enfocat i coordinat, que ens ha dut a l’esclat conclusiu al qual se suma la plena comunitat que omple els carrers. El col·lectiu dels músics i cantants també s’amplia amb l’aparició de les famílies compartint plenament l’esperança del Vincerò. Junts vencerem. Però sense oblidar que en el Junts, el paper de cadascú és vital, tal com ho hem ressaltat durant els primers tres minuts de la peça, en què hem destacat l’aportació individual de cada músic en l’acompanyament del cantant solista”. El vídeo destaca per una estètica d’imatge molt acurada, en què es juga amb la simetria i l’harmonia de colors, amb referències a les composicions de les pintures de Mondrian, a la part final. El públic, els espectadors, són l’últim element d’aparèixer. “La connexió dels protagonistes del vídeo amb el públic a qui adrecen el seu missatge d’esperança, es produeix amb l’ofrena de les roses a qui està mirant el vídeo, una imatge que es produeix a la inversa d’allò que és habitual, l’ofrena de flors als artistes”.
Un repte enorme
Tot i la seva llarga i dilatada experiència en la producció i realització audiovisual, Igor Cortadellas i el seu equip no havien fet mai fins ara un vídeo d’aquestes característiques. Sí que havien col·laborat anteriorment diverses vegades amb el Gran Teatre del Liceu.
L’equip que va idear, editar i muntar aquesta petita obra d’art, el formen únicament cinc persones. D’una banda, Igor Cortadellas, Marc Campà i Raül Esteve, editors i muntadors del vídeo; Maria Soler va fer les tasques de producció, i també hi va col·laborar el tècnic de so Lluís Miquel Soler. Van ser dues setmanes intenses de feina, a distància, en un moment de confinament estricte.
Un repte realment molt complicat, sobretot per la postproducció, tant d’àudio com de vídeo. A més, van triar el camí difícil. Podrien haver fet un vídeo tutorial i compartir-lo amb tots els artistes, però van decidir trucar un per un cada músic i fer-los una petita classe de com enregistrar-se amb el mòbil. “Vull pensar que el vídeo té una llum, un acabat, que surt d’aquí, d’aquesta dedicació per cuidar la direcció de fotografia. Aquest contacte humà amb cadascun dels músics va ajudar perquè es fessin seu el vídeo. Se’l van gravar ells mateixos, des de la veritat, des del cor, en aquell racó de casa seva que estava ben il·luminat. Al final és un vídeo que els ha connectat a tots des de la distància”.
El repte,
malgrat les dificultats, es va assolir. “Per
a nosaltres ha estat un gran experiment, un salt al buit, que no tenia res a
veure amb els vídeos que fem habitualment. Ara quan miro altres vídeos d’aquest
tipus penso: que bé que hagueu fet això!; per a mi és tota una proesa”,
comenta l’Igor. També assegura que en cap moment van tenir la sensació que el
vídeo es faria viral, ni que obtindria el nombre de visites i la repercussió
que ha assolit. És un vídeo emocionant, que ha generat centenars de comentaris
d’agraïment a través de les xarxes socials. Igor Cortadellas en destacava també
l’estratègia comunicativa del Liceu a l’hora de convertir el vídeo en un fenomen
mundial.
Poc abans del confinament, Igor Cortadellas i el seu
equip just havien enllestit un important projecte audiovisual que es presentarà
aviat, una iniciativa impulsada per la Fundació “la Caixa” amb el director
d’orquestra veneçolà Gustavo Dudamel com a gran protagonista. Abans, però,
podem gaudir d’aquesta meravella de la qual es parla i es parlarà durant molt
de temps.
Ens ha semblat extraordinari, una idea meravellosa,esperem que no sigui l’última. Felicitats
És extraordinari i emociona. Una autèntica meravella per la vista i les orelles.
Moltes felicitacions a tot l’equip!
Fantàstic , Pere Andreu, aquest “making off”
. Gràcies