El 15 de juliol es presentarà, amb més de 400 artistes professionals i amateurs de totes les edats a l’escenari, aquesta proposta participativa i comunitària que porta a escena la història de Teseu i el Minotaure convertida en una òpera.
El Grec 2018, amb la mirada posada a l’Orient, presentarà un total de 83 espectacles de teatre, música, dansa, circ, creació i cinema, amb més de 140.000 entrades a la venda.
El diumenge 15 de juliol el Grec Festival de Barcelona 2018 presentarà al Teatre Grec (22 h) El monstre al laberint de Jonathan Dove (amb llibret d’Alasdair Middleton), una proposta comunitària i participativa de grans dimensions que porta a escena la història de Teseu i el Minotaure i que va ser creada per poder ser representada en diferents llocs del món. El projecte va ser un encàrrec de la London Symphony Orchestra (LSO), la Berliner Philharmoniker i el Festival d’Ais de Provença al compositor Jonathan Dove, a qui van demanar una creació contemporània que pogués ser representada per un repartiment mixt, amb cantants professionals i aficionats, i que també deixés espai a joves intèrprets dels diferents països on es representés. Aquest muntatge, doncs, va néixer amb la intenció que pogués tenir diferents posades en escena en idiomes diversos, amb característiques pròpies en cada ocasió.
Produït pel Grec i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, El monstre al laberint es presentarà a Barcelona amb la participació de músics de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) i els cors de l’Orfeó Català (el mateix Orfeó Català i el Cor Jove, Cor de Noies, Cor Infantil, Cor Mitjans i Cor Petits de l’Orfeó Català), a més de cantaires dels cors del projecte Clavé XXI, acompanyats de tres solistes i de cantaires aficionats que les setmanes prèvies a la representació hauran rebut una preparació específica. S’ha obert una convocatòria per poder participar en aquesta producció; més informació i inscripcions aquí.
Tres solistes vocals defensaran els papers principals de la història; el tenor Marc Sala serà Teseu, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert serà la mare i el paper de Dèdal serà representat per un baríton (per determinar), mentre que la veu en off de l’actor Lluís Homar aportarà la presència del rei Minos i l’artista de circ Quim Girón serà el Minotaure. Tot amanit amb la direcció musical i batuta de Simon Halsey –director artístic dels cors de l’Orfeó Català i assessor artístic del Palau de la Música Catalana– i la direcció artística, posada en escena i coreografia de Constanza Brnčić.
En resum, una creació d’òpera col·lectiva i participativa, amb traducció al català de Marc Rosich, que posa en contacte el món professional i l’amateur i els fa participar en un muntatge escènic que té tant d’experiència artística com d’aventura humana. Activitat per a tots els públics, per a més informació i compra d’entrades aquí.
El Grec 2018 s’estén per tota la ciutat
Si bé l’any passat el Festival va ser dedicat al Mediterrani, aquest any el 42è Grec Festival de Barcelona, dirigit per Cesc Casadesús (aquest serà el seu primer Grec), posarà durant el mes de juliol la mirada cap a l’Est, pensant en tots els viatges d’anades i tornades entre l’Orient i l’Occident i en les traces que s’han deixat en les arts. Aquesta mirada asiàtica ha fet que en la programació d’enguany afloressin temes com el sentit de la paraula “bellesa”, la fascinació per la tecnologia, la construcció d’imperis colonials, la crítica a un nou model de capitalisme o també el paper de la dona en la societat; i s’ha volgut donar visibilitat a projectes que, igual que a l’Àsia, representen un diàleg transversal entre diversos artistes i disciplines artístiques; influències i mirades del viatger que s’han de pair per traduir-les, per entendre-les.
Els principis bàsics d’aquest projecte del Festival es resumeixen en quatre línies estratègiques: presentar propostes artístiques excepcionals; descobrir, difondre i potenciar el talent i els teixits artístics locals; provocar, estimular i acompanyar iniciatives, i ampliar la base social de públics i l’interès per les arts. L’estructuració del Festival es manté en dos grans eixos: el Grec de Montjuïc, amb els espectacles més internacionals, i el Grec Ciutat, amb la creació local i l’aposta per companyies i escenificacions d’autors que viuen a Barcelona. Enguany s’hi afegeix la plaça de Margarida Xirgu (espectacles gratuïts) com a espai de trobada entre diverses expressions culturals de la ciutat, en què es conviden a participar associacions i comunitats asiàtiques de Barcelona, així com algunes propostes d’artistes menys coneguts.
Amb la voluntat de fer arribar el Festival a tota la ciutat, s’han programat espectacles per més de 29 espais de Barcelona, entre centres cívics, biblioteques, fàbriques de creació, espais de gastronomia i fins i tot a la ràdio, que sumats als espais escènics fan que el Grec, tot i tenir l’epicentre a Montjuïc, arribi a un total de 63 recintes de tots els districtes barcelonins.
La música i la dansa
A més d’El monstre al laberint, l’apartat musical del Festival portarà a l’escenari del Teatre Grec la proposta Coros de medianoche d’Enric Montefusco i convidats, i el mític musical de Broadway, per primera vegada a Barcelona, Carousel de Rodgers & Hammerstein. El Mercat de les Flors acollirà l’espectacle per a nadons amb música de Carles Santos, Tocatico-Tocatà; Albert Pla hi serà amb Miedo; Lídia Pujol amb un Iter Luminis dedicat a Raimon Panikkar, i l’espectacle Akana, projecte artístic comunitari amb nois i noies d’ètnia gitana del barri de la Mina. A la Sala Apolo actuarà la banda de folk Coetus.
El Festival Internacional de Jazz de Barcelona, que celebra el cinquantenari, aportarà al Grec l’actuació de Pat Metheny (Teatre Grec, 7 de juliol), amb el concert An evening with Pat Metheny, i també quatre concerts més a la Sala Barts, escenari que acollirà Los Auténticos Decadentes, The Klematics i Coque Malla, ja dins la programació del Grec. La sala Jamboree veurà les actuacions de Juan Ortiz Tokyo Trio, Gigi McFarlane Quartet, Jin Purerum & Ignasi Terraza Trio, Champian Fulton Trio, Dani Nel·lo i Natsuko Sugao Group. Per la seva banda, al Harlem Jazz Club actuaran Egschingen i Hamsa Hamsa. També, i com un preàmbul, el 17 de juny el Teatre Grec acollirà Two, un concert inèdit d’Alva Noto i Ryuichi Sakamoto que pertany al Sònar, festival que celebra vint-i-cinc anys i que tancarà l’edició amb la presència d’aquests dos genis de la creació sonora.
Pel que fa a la dansa, actuaran al Teatre Grec la companyia Cloud Gate Dance Theatre of Taiwan amb Pine smoke (cursive II); la Compañía Rocío Molina amb Sílvia Pérez Cruz, i l’Akram Khan Company amb XENOS. El Mercat de les Fors acollirà la companyia Eun-Me Ahn amb Dancing grandmothers; Jérôme Bel amb Gala; Eva Yerbabuena amb Cuentos de azúcar; la Compagnia TPO amb La casa del Panda, espectacle familiar, i la companyia IT Dansa amb la proposta “D’Austràlia a l’Índia, passant per Barcelona”, amb tres coreografies de noms destacats de la dansa contemporània, tot celebrant el vintè aniversari d’aquesta jove companyia dirigida per Catherine Allard. També, a la sala Hiroshima, es podrà veure Tangen|Benzal, amb Handle with care, coreografia guanyadora del Premi de Dansa de l’Institut del Teatre; a la Fundació Miró, Andrés Corchero i Oguri, amb My neighbor sky i Lluna, sol i una estrella, i a La Caldera Les Corts, la coreògrafa portuguesa Vera Mantero.
El Grec 2018 en xifres
Enguany al Festival es programaran 83 espectacles, amb 348 funcions, dels quals 45 tindran lloc al Grec Montjuïc, amb 104 funcions, i 38 al Grec Ciutat, amb 280 funcions; això suposa més de 144.300 entrades a la venda (de les quals 37.890 corresponen al Teatre Grec). Per gèneres, 22 espectacles seran de teatre, 17 de creació, 25 de música, 11 de dansa, 6 de circ i 2 de cinema. Dels espectacles, 34 són coproduccions (41%), 33 són propostes internacionals (40%), 14 són espectacles recomanats per a públic familiar i 15 són activitats paral·leles repartides en 30 espais de la ciutat. El 46% dels espectacles compten amb presència de, com a mínim, una dona en rol d’autoria, direcció o coreografia.
Aquestes xifres mostren la ferma aposta per les coproduccions (enguany 34 versus 21 del 2017), amb companyies sobretot locals, i iniciant també una línia de coproduccions internacionals. Es redueix, però, el nombre d’espectacles respecte de l’any passat (83 enguany i 102 el 2017) amb la intenció de vetllar per la qualitat i dotar de més temps i més recursos les produccions que estrenen dins del Festival. També s’ha volgut separar del teatre, en la classificació de gèneres, els espectacles que s’anomenen “de creació” per reflectir el pes que es vol donar a la hibridació o noves escenes en els quals la signatura de l’artista esdevé més present. Finalment, aquest any s’incorpora el cinema a la programació.
Es pot consultar tota la programació i comprar entrades aquí.
