El proppassat dia 6 de setembre, a l’edat de 96 anys, va morir a Barcelona la soprano Maria Rosa Barbany Sallent, cantant de carrera internacional, que actuà per tot Europa rebent els millors elogis de la crítica musical.
Nascuda l’any 1928 a la ciutat de Granollers, es va traslladar aviat a viure a Barcelona, on va començar de ben jove els estudis de música a la llavors Escola Municipal de Música, en els seus anys de transformació cap al que posteriorment va esdevenir el Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona. En aquest centre cursà totes les matèries per a l’obtenció de la titulació i es formà en la disciplina del cant amb la professora Concepció Callao.
Després de concloure els estudis de manera brillant i de rebre el Premi Extraordinari de Cant del Conservatori l’any 1953, va ampliar la seva formació a l’estranger gràcies a dues beques del Ministeri d’Afers Exteriors del govern espanyol. En primer lloc a Itàlia, on es va especialitzar en lied sota la direcció del mestre Giorgio Favaretto a l’Accademia Chigiana de Siena i, posteriorment, a l’Acadèmia Nacional de Santa Cecília de Roma. La segona beca la va obtenir per anar a la ciutat alemanya de Stuttgart, on estudià sota la direcció de la professora Martha Haas l’estil mozartià. Finalment, i també becada però aquest cop per la Fundación Juan March, va dur a terme estudis d’especialització tècnica i estilística de lied anglès amb el professor Roy Henderson a la ciutat de Londres.
La seva carrera internacional la va dur a cantar lied i oratori i, de vegades, òpera a les principals sales de concert de tot Espanya i capitals d’Europa, col·laborant amb nombroses orquestres, com ara la Filharmònica de Stuttgart, la de Cambra de Lausana, la Filharmònica de Frankfurt, la Gulbenkian de Lisboa, la Santa Cecília de Roma, la de Radiotelevisió Italiana (RAI) o la Municipal de Barcelona.
Pel que fa a la música de cambra, va formar part de diferents agrupacions estables al costat de músics de renom del moment, com ara els duets amb els pianistes Àngel Soler i Enriqueta Garreta, la clavicembalista Genoveva Gálvez, l’arpista María Rosa Calvo Manzano i amb Renata Tarragó, tocant la guitarra i la viola de mà, formació on, de vegades, participava també el mateix Gracià Tarragó.
Va fer diversos enregistraments i actuà amb assiduïtat a la ràdio i a la televisió de les principals capitals europees, especialment a la BBC de Londres. Entre els enregistraments que va fer a casa nostra, destaquen el que va dur a terme amb el guitarrista Emili Pujol i també el de la Missa d’Igor Stravinsky pel segell Harmonia Mundi amb la Coral Sant Jordi.
Retirada dels escenaris a finals dels anys setanta, vivia a cavall de Londres i Barcelona, encara que continuava activa de diverses maneres en el món de la música i, especialment, en el del cant.
Vaig conèixer la Maria Rosa Barbany en una conferència que vaig fer al Conservatori Municipal de Música de Barcelona en motiu del cinquantè aniversari de la mort d’Eduard Toldrà. Ella hi va anar per la relació professional i d’amistat que sempre havia tingut amb la família Toldrà i, en acabar l’acte, Narcisa Toldrà ens va presentar. Va ser a partir d’haver-la conegut aquell dia, quan amb una gran senzillesa i modèstia em va explicar la seva relació amb el mestre Toldrà i d’altres fets de la seva trajectòria musical i vital, que em va despertar interès per conèixer amb més detall la seva carrera, donada la meva passió pels intèrprets de casa nostra, especialment d’aquestes èpoques passades i, alhora, properes.
Així doncs, investigant i buscant documentació en arxius i d’altres llocs, per sort he pogut trobar una bona quantitat de programes de concert, crítiques i documents que són una bona prova que constata la importància que va tenir la Maria Rosa al món musical i, en especial, del cant, i que evidencien la seva carrera internacional.
Ara cal continuar fent recerca, examinant documentació i anar escrivint per posar Maria Rosa Barbany en el lloc que li pertoca en les pàgines de la història musical de casa nostra.
