El passat 10 de febrer de 2012 va morir el mestre i violoncel·lista Joan Palet i Ibars als 95 anys d’edat. Joan Palet ha estat un músic compromès i un lluitador infatigable que ha deixat, entre altres coses, un gran llegat de més de 75 anys: l’Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics.
Joan Palet i Ibars va néixer a Barcelona el 6 de setembre de 1916. En la seva joventut va ocupar llocs de treball ben diversos, va ser botones i després administratiu de la Mutua Catalana de Accidentes e Incendios, secretari de direcció mèdica del Montepío Textil de Enfermedades, i auxiliar tècnic sanitari.
Però la seva gran vocació era la música. El 1924 ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on va tenir com a professors Josep Solé (violoncel), Enric Morera (harmonia) i més endavant el seu bon amic Joan Pich Santasusana, que el va dur a l’Orquesta Sinfónica de Educación y Descanso i a l’Orquestra de Cambra de Badalona. Com a violoncel·lista també va formar part de l’Institut Orquestral i de l’Obrera de Concerts; fou aquí on va iniciar una gran amistat amb el violinista Joaquim Ragón, el viola Òscar Almer, i el violinista Conrad Cardús, i amb els quals va decidir crear, cap al 1934, un quartet de corda que havia d’esdevenir el germen de l’Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics. Aquesta nova formació, l’orquestra, va fer el primer concert l’any1936 a l’Ateneo Republicano Radical. El treball de l’orquestra, dirigida pel mestre Palet, ha estat molt gran; tot aconseguint premis internacionals, i assolint durant molts anys un prestigi, a més d’esdevenir el col·laborador perfecte per a molts instrumentistes novells i un gran nombre d’entitats corals. Joan Palet entrà a formar part de l’Orquestra del Liceu l’any 1958, on treballà professionalment fins a la seva jubilació, l’any 1982.
En una entrevista (probablement la darrera que va concedir) publicada a la «Revista Musical Catalana» de gener de 2011 (núm. 315), realitzada per Ana María Dávila amb motiu dels 74 anys de l’Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics, Joan Palet afirmava: “Darrere d’Amics dels Clàssics només hi ha una sola idea: fer música i portar-la a tothom. Per això els nostres concerts no tenen cap ànim de lucre. Són totalment oberts i gratuïts. Estic convençut que la nostra orquestra ha ajudat la gent a apropar-se a la música; fins i tot a dedicar-s’hi. Gent que no ha anat mai a un concert, ve amb nosaltres i després s’hi aficiona.” L’entrevista concloïa amb aquestes paraules del mestre: “Jo, l’única cosa que vull és ser recordat com algú que ha fet música i que mai no ha fet mal a ningú. El meu goig ha estat tenir aquesta orquestra”.
Joan Palet era vicepresident de l’Associació Musical de Mestres Directors. Aquesta entitat va manifestar a través d’un escrit (del qual oferim un extracte) i referint-se a la labor musical de Joan Palet: “Aquesta obra no pot morir, i de ben segur que seguirà, ja que la seva voluntat creativa era per a tothom. En aquells anys tan difícils en què al nostre país gairebé no hi havia conjunts instrumentals més enllà dels municipals, la seva Orquestra de Cambra Amics dels Clàssics va estar al costat d’aquelles agrupacions que la necessitava. Quants joves cantants, instrumentistes i directors van trobar suport i opcions de mostrar-se en públic amb l’orquestra del mestre Palet! I, a més, sense haver de fer despesa econòmica. ¿I aquells concerts envoltats per les velles pedres de la Biblioteca de Catalunya? Actualment és l’Ateneu Barcelonès qui acull el treball de l’orquestra i la seva direcció compartida amb el seu fill Joan. ¿I l’ingent i pacient treball fet a Sant Adrià que ha generat l’Escola Municipal de Música?”
Joan Palet i Ibars no va tenir mai cap reconeixement institucional.
