Xavier Blanc i Navarro, nascut a Barcelona el 27 de maig de 1964, va morir el passat 9 d’octubre de 2021, a Reus.
Els inicis, més que una vocació
Xavier Blanc havia nascut a Barcelona, tot i que els seus orígens venien de la Franja de Ponent, concretament de Vall-de-roures.
De ben jovenet va iniciar els estudis de violí, junt amb la seva germana Esther, amb la professora Ofèlia Rodrigo. Es va graduar al Conservatori Municipal de Barcelona i als divuit anys va ingressar a l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. Al cap de dos anys ho va fer a l’Orquestra Ciutat de Barcelona, on al cap de poc li van oferir un contracte fix que va rebutjar per anar a ampliar estudis al Conservatori de Rotterdam amb el violinista francès d’origen rus Jean-Jacques Kantorow. Explicava que ell mateix s’havia buscat els recursos per anar-hi.
La professió, músic
En tornar a Barcelona, l’any 1988, es va incorporar a l’Orquestra del Teatre Lliure i també va formar part del Quintet Cordes Invisibles i del Quartet de Corda del Teatre Lliure. També va fer una temporada a l’Orquestra Simfònica del Vallès.
Va fer gires per tot l’Estat espanyol, França, la Gran Bretanya, els Països Baixos, Alemanya, Itàlia, Portugal, Israel i Bulgària. I va participar en enregistraments per a Harmonia Mundi, Floc, Stradivarius, Discmedi i New Contemporary Music i també per a les televisions catalana i espanyola.
En aquesta trajectòria artística va rebre importants premis: Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya, Premi Ciutat de Barcelona, Premis 1991 i 1992 CD Compact, ffff Télérama, Choc Le Monde de la Musique, 10 de Repertoire, Diapason d’Or, CD Reference Moderne Compact, Must Compact Disc Magazine, Timbre de Platin, Premi Altaveu i Grand Prix du Disque Charles Cros.
Més que un somni, la Camerata XXI
Mentre Xavier Blanc vivia intensament aquesta activitat artística, el 21 d’abril de 1991, a la ciutat de Reus, un il·lusionat col·lectiu de professors de música vinculats a diverses escoles de música de les comarques de Tarragona s’unien per tal de crear una associació cultural privada. L’Associació, sense cap patrimoni fundacional, tenia la voluntat d’impulsar la formació de joves músics mitjançant la creació d’activitats específiques i d’un conjunt orquestral, definit pels objectius següents: la formació musical integral del jove instrumentista que busca la professionalitat com a determinació; la promoció de nous valors amb l’estímul per als joves que demostrin una inclinació cap al cultiu de la música; el coneixement, el tractament i la divulgació del repertori orquestral de cambra, i de la integració cultural i social. Uns objectius doblement bells perquè els hem vist acomplir-se al llarg de trenta anys. Era el naixement de la Camerata XXI i totes les altres activitats que giraven al seu entorn.
Xavier Ballester va ser el primer director del Conjunt i al cap de poc temps el va succeir Xavier Blanc.
El desembre del 1992 es va organitzar el primer concert de Reis al Teatre Bartrina de Reus i l’estiu del 1993 començava la primera edició de les Colònies Musicals a la Pobla de Cérvoles.
L’any 2002 l’Associació Camerata XXI va esdevenir una fundació, de la qual Xavier Blanc va assumir la presidència l’any 2005.
Alguns dels adolescents que van començar amb el Conjunt Orquestral Simfònic Camerata XXI, després n’han format part, i cal destacar-ne la seva modesta procedència, així com de la diversitat de pobles de les comarques de Tarragona, de Reus a la Serra d’Almos, de Cambrils a Móra d’Ebre, de Salou al Vendrell.
La volada de la Camerata XXI, portar música arreu
L’impuls dels programes educatius, de les Colònies Musicals, del Conjunt Orquestral Simfònic, de l’Orquestra i dels concerts de Petit Format que permeten arribar als pobles més petits, va lligat a la figura de Xavier Blanc, que va generar i dinamitzar les activitats amb molt d’encert.
La Fundació Camerata XXI va ser una eina necessària, per la mateixa estructura de l’Orquestra i de totes les activitats musicals. Sovint quan els companys d’orquestra veien que els organismes oficials potser no estaven a l’altura de tota aquesta labor, de la feina continuada, ell feia un bon somriure i seguia, insistia, programava…
La gira de l’Orquestra Camerata XXI, l’any 2013, va ser un nou camí, més que una il·lusió.
La docència
En l’àmbit de la docència, en una primera etapa va estar vinculat al Conservatori Professional de Badalona. Després va impartir classes a l’escola del Centre de Lectura de Reus i a l’Escola Municipal de Cambrils i també va dirigir les orquestres del Centre de Lectura de Reus i de l’Escola Municipal de Música i Dansa de Móra d’Ebre.
Un músic vital, entregat, generós
¿Com es pot explicar la importància, l’impacte positiu, que ha provocat el pas de Xavier Blanc a les comarques de Tarragona, en general mancades de recursos humans artístics que s’impliquin amb l’entorn? Ho feia amb les seves qualitats personals: professionalitat, rigor, implicació, optimisme, força, il·lusió, ganes de viure, sentit de l’humor, alegria i amor.
Tot un referent a les nostres comarques. El trobarem a faltar, com el seu somriure i la seva calidesa. Si ha estat capaç de sembrar, d’escampar tantes llavors, de recollir-ne alguns fruits, s’ha de continuar adobant la terra, regant, convençuts que la dedicació a la música és una professió docent, de divulgació, d’amistat i de servei. En el seu cas als pobles de les comarques de Tarragona, amb la vista posada al món.
Imatge destacada: (c) Josep Molina.
En Xavier Blanc, persona extraordinaria, lluitador incansable, podia haver “triomfat” com a artista, com a solista. Va decidir “treballar” per la divulgació de la música, docent, de concert. A prop dels infants dels joves. I veure’ls crèixer en tots els sentits.Música que va anar portant arreu de les comarques de Tarragona. Les xifres referents als concerts, al nombre d’alumnes participants a les Conlònies Musicals són inqüestionables. Gràcies Xavier Blanc!!!