Manel Esteve

ALBERT TORRENS: Quin coneixement tenies fins ara del Festival de Salzburg i com ha sorgit l’oportunitat de debutar-hi?

MANEL ESTEVE: Coneixia el Festival perquè és el festival d’estiu més important del món i tenia referències de col·legues que hi han actuat, però jo no havia pogut mai perquè és un festival que, moltes vegades, programa directament amb els directors musicals o d’escena i això fa que sigui molt difícil poder-hi accedir. Vaig tenir la sort que, fa un parell d’anys, al Teatro Real, vaig fer Rusalka amb el director d’escena Christof Loy, amb qui ens vam entendre molt bé i vam tenir una molt bona relació professional i personal. Per mi, és dels millors directors d’actors que conec al món de l’òpera, perquè normalment no es treballa amb tanta profunditat la psicologia i teatralitat dels personatges. Després de Rusalka, em va dir que intentaria proposar-me en un lloc –no va dir on– perquè volia continuar treballant amb mi. Al cap d’un parell de mesos em va dir que havia presentat una gravació meva al Festival de Salzburg i que de seguida havien acceptat que participés a la producció de Gianni Schicchi.

AT: Ara que ja portes unes quantes setmanes d’assaig de la producció, quines sensacions tens?

ME: Estic molt content! Treballar a Salzburg és un plaer perquè el nivell és enorme i, per als qui estem acostumats al treball de teatres grans –on, mentre es fa una producció, se’n prepara una altra– és molt impactant veure com s’assagen fins a cinc produccions a la vegada, a més dels concerts… És una bogeria! Quan arriba el planning dels assajos, has de treure’n l’entrellat per veure on ets, perquè per la diversitat d’escenaris, la magnitud de les obres i la importància dels noms dels cantants que venen, la proposta és immensa. Crec que formar part d’això és una d’aquelles coses que només passa una vegada a la vida i m’ho estic passant molt bé!

AT: No tan sols debutaràs a Salzburg, sinó també en el rol de Betto di Signa. Quines característiques té?

ME: Coneixia Gianni Schicchi perquè el meu pare havia cantat el rol de Marco i jo n’havia cantat alguna vegada l’ària, però no tenia tot el rol en repertori. Quan m’ho van dir, vaig mirar-me la partitura i vaig veure que coincidia amb les meves possibilitats. És un paper que, de vegades, el fan baixos, però l’òpera és molt coral i les frases individuals que té també les pot fer un baríton. I de seguida em vaig posar a estudiar, que és gratis!

AT: ¿Coneixies algun dels companys de repartiment que tens?

ME: Dels companys de repartiment, ja coneixia prèviament Juliette Mars, perquè vam fer junts Rusalka, i Matteo Peirone, amb qui havia coincidit a La Maestranza. A Rusalka també vaig compartir repartiment amb Asmik Grigorian, que farà Lauretta, i crec que és un monstre, una de les deu millors sopranos del moment, no només vocalment, sinó també teatralment i com a companya. Després he sabut que tenim amics en comú. També m’ha impressionat molt Mischa Kiria, que fa de Gianni Schicchi i també debuta en el rol, tot i que sembla que l’hagi fet moltes vegades. Té un físic espectacular, que em recorda molt Joan Pons, i vocalment està en molt bon moment i sap molt bé el que fa.

AT: I quina impressió t’ha causat el director Franz Welser-Möst?

ME: És molt bo, educat i afable. Personalment, i és una sensació compartida amb la resta de companys de repartiment, tinc por dels directors excessivament seriosos, que generen un ambient tens que no facilita el treball, i en aquest cas és tot el contrari. També dubtava de si seria massa estricte amb la italianitat i poc flexible amb la musicalitat, i hem trobat un director de gest molt clar, amb qui tot funciona perfectament, que respecta la tradició d’una obra còmica com aquesta sense caure en el mal gust i que no deixa res fora de lloc. Suposo que, evidentment, no és gratuït que una persona arribi al seu nivell.

AT: D’aquesta producció de Gianni Schicchi se’n faran sis funcions entre el 29 de juliol i el 21 d’agost, a les quals cal sumar el període d’assajos previ. Per què estan tan espaiades les funcions?

ME: D’una banda, perquè s’alternen diversos títols en un mateix espai i, de l’altra, perquè la ciutat és petita i l’aforament s’omple amb públic estranger, que ve de vacances i a qui interessa veure moltes coses en pocs dies. Per a nosaltres no és un període tan llarg, perquè en un teatre gran també hi estàs dos mesos aproximadament: un d’assajos i un de funcions.

AT: Per últim: quins altres projectes de futur tens quan tornis de Salzburg?

ME: A l’octubre vaig a Xile, on faig de Lescaut a Manon, un altre rol que també em fa molta il·lusió, ja que en aquest teatre hi havia de fer Il viaggio a Reims fa uns anys, però la producció va caure per la pandèmia. I després torno al Liceu, on tinc un paper petit a Tosca. És clar que al Liceu no hi ha paper petit! És casa meva, les últimes temporades no hi he estat i em ve molt de gust.