González de la Rubia

ALBERT TORRENS: D’on va sorgir la idea original d’aquesta obra?

DOMÈNEC GONZÁLEZ DE LA RUBIA: L’obra respon a la convocatòria de les beques Barcelona Crea de l’Ajuntament de Barcelona. Vaig presentar un projecte que tenia tres eixos principals: el protagonisme de les dones, la seva relació amb l’ocultisme –espiritisme, teosofia, maçoneria…– i amb la política –republicanisme, laïcisme, escola lliure… Tots aquests punts els vaig unir en la figura de quatre escriptores i activistes molt importants.

AT: Com ha estat el procés de treball i què ha estat el més difícil de relacionar?

DGR: El meu interès per l’ocultisme no és gratuït, jo he publicat més d’un centenar d’articles sobre aquesta qüestió. I tinc molt present que els compositors clàssics hi van tenir una relació no pas superficial, sinó molt estreta, tot i que no és conegut en absolut. I per lligar-la amb el tema de les dones, calia una selecció de textos molt acurada, que no tan sols fos adient al projecte en si mateix, sinó també prou oberta per tal que tothom els pugui entendre. També volia que tots els elements –una actriu, una cantant, un quartet de corda…– funcionessin en un escenari petit i en un temps reduït. I també era molt important per a mi el vestuari: és una creació exclusiva d’una amiga dissenyadora de moda a partir d’indicacions meves. I pel que fa a la música, tenia clar que volia desvincular la música contemporània de l’atonalitat. He fet una música absolutament lliure, bastant tonal, en alguns moments modal, per a soprano i quartet de corda. No és una tonalitat acadèmica en absolut, però és molt oberta i cantabile. No volia fer un muntatge que no fos intel·ligible per al públic.

AT: Parla’ns breument d’aquestes quatre escriptores i de com les vas descobrir…

DGR: Jo soc bibliòfil i amant dels llibres des de fa molts anys, i d’alguns llibres d’aquestes dones, en tenia primeres edicions signades. La meva relació amb l’espiritisme és de pur estudi, jo no m’hi posiciono ni a favor ni en contra, com tampoc pel que fa a la maçoneria, si bé estic convençut que molts dels treballs creatius de compositors maçons tenen relació directa amb la seva simbologia. I sí que vaig pertànyer durant uns anys a la Societat Teosòfica i conec de primera mà l’ocultisme teosòfic, que també he treballat com a estudiós, però sempre des d’un punt de vista obert, no com a modus vivendi. I aquestes dones: Amalia Domingo Soler, Josefina Maynadé, Ángeles López de Ayala i Isabel Vilà, no són escollides a l’atzar, sinó com a capdavanteres dels seus moviments. I totes tenen en comú altres punts subsidiaris: són totes republicanes, laïcistes i feministes. I curiosament, moltes d’elles van viure al mateix barri: a Gràcia.

AT: Si tornem a l’obra musical, i davant la diversitat d’opcions que tenies, per què vas decidir-te pel format que li has donat finalment?

DGR: Certament, decidir què fer és un repte. No volia fer una òpera, perquè tampoc no hi ha personatges. I els músics m’han dit que no saben ben bé quin gènere és. A mi m’agrada dir-ne “escenes dramàtiques”, que es feien molt al Barroc: per a cada escriptora hi ha una escena a partir d’un text seu, que comença amb un moviment en què la cantant i el quartet interaccionen. Reconec, per cert, que he estat força exigent amb l’escriptura per a la veu, tot i que els músics estan molt contents amb la música que he escrit. Abans d’aquesta mena d’ària sempre intervé l’actriu, que explica en primera persona qui és aquella dona. I mentre sona la música, es projecta un vídeo que té relació amb el món en què estem immersos en aquell moment.

AT: A quin públic t’has adreçat o qui creus que vindrà?

DGR: No puc saber qui vindrà, però tinc clar que no vull avorrir ningú, i per això és un muntatge d’una hora de durada –cada escena dura entre deu i dotze minuts. Es pot dir que és un concert amb proposta escènica, però crec que seria més adequada la denominació de muntatge interdisciplinari. Espero que hi vingui gent interessada per la música, però també que vulguin passar una estona en aquest món una mica esotèric però també realista, ja que aquestes dones van patir presó i van patir atemptats contra la seva vida.

AT: Finalment, qui has convidat a formar part del repartiment?

DGR: L’actriu és Estela Barrientos, que té experiència en diversos llargmetratges. Tot i que també és cantant, en aquesta ocasió cantarà Adriana Aranda, que està molt acostumada a interpretar música contemporània. I el quartet de corda, l’he format amb músics que conec molt de l’Orquestra Styria, que dirigeixo: Stanislav Stepanek, Albert Torrebella, Ferran Saló i Marc Renau. La imatge serà a càrrec del director José Córdoba, i el vestuari, de Judit Gallardo. Crec que és un molt bon equip, el millor que podia trobar.