Natàlia Garriga

ALBERT TORRENS: Quina valoració fa dels avenços aconseguits pel que fa als grans objectius que es va marcar quan va arribar al càrrec, el maig del 2021?

NATÀLIA GARRIGA: Quan vam arribar a Cultura, tot just sortíem de la pandèmia. Vam trobar un Departament molt prim i un sector que requeria molt més acompanyament per part de la Generalitat. Gràcies a l’augment de pressupost que hem fet, hem pogut reforçar tots els sectors. També hem iniciat una nova etapa de la política lingüística del país apostant per ser realistes amb les dades i comunicar-les honestament, amb transparència, i acompanyades sempre de polítiques constructives en tots els camps. De fet, hem obert el foment de la llengua a tot el Govern i ara tots els departaments hi estan compromesos. També hem triplicat el pressupost dedicat a l’audiovisual en català i estem fomentant la cultura a tot el país, amb noves línies que han permès reforçar o, fins i tot, crear noves iniciatives culturals arreu del territori i per a tothom. Per tant, faig un balanç molt positiu de la feina feta, sobretot perquè n’hem fet molta, sovint molt quirúrgica, i sempre conjuntament amb el sector. Escoltar el sector, els treballadors i els públics de la cultura és el més important que podem fer.

AT: També va iniciar el camí per arribar a destinar el 2% del pressupost a Cultura, tal com demanava el sector. En quina mesura ha pogut seguir el ritme desitjat i en quin punt el deixa ara que la legislatura acaba abans d’hora?

NG: Aquest és un compromís central per a nosaltres, perquè creiem que fa massa anys que la cultura està infradotada i que el sector mereix molt més pressupost. Quan vam arribar al Departament, el Govern dedicava a la cultura un 1,1 % del seu pressupost global. I ens vam comprometre a arribar al 2 % a final de legislatura fent un augment esglaonat any a any. L’any 2022 vam augmentar el pressupost fins a l’1,3 %, el 2023 fins a l’1,5% i la nostra proposta de pressupost per al 2024 era arribar a l’1,7 %. Això volia dir que aquest any destinaríem 566 milions d’euros a Cultura, i que per tant el pressupost hauria augmentat un 89 % des de l’inici d’aquesta legislatura. Malauradament, aquests pressupostos no s’han aprovat, i això que eren molt i molt positius per al sector. És una llàstima que hi hagi grups polítics que no valorin aquesta aposta per la cultura.

AT: Una de les darreres mesures del Departament ha estat l’aprovació del Decàleg per a la garantia de la llibertat d’expressió als equipaments nacionals de Catalunya. ¿La preocupa que calguin documents com aquest al nostre país?

NG: Segurament és un decàleg que fa un any no haguéssim pensat aprovar, però és evident que les situacions de censura en l’àmbit cultural que estan patint els nostres territoris veïns, especialment aquells amb qui compartim llengua, ens han fet comprometre amb la necessitat de garantir els principis de llibertat d’expressió i creació als equipaments públics. El Decàleg pretén fer front a situacions com la intervenció no justificada en la tasca de creadors i professionals de la cultura, per això proposa disposar de protocols que detectin qualsevol mena de censura i autocensura en les programacions i continguts dels equipaments. També vol establir mecanismes per vetllar per la transparència en el finançament governamental i privat de les institucions culturals per garantir-ne la independència i evitar qualsevol mena d’ingerència, entre altres temes.

AT: Quina relació ha tingut amb els ministres de Cultura del govern espanyol amb qui ha coincidit? ¿El fet que Iceta i Urtasun siguin catalans ha facilitat la seva interlocució i sensibilitat? De la mateixa manera, ¿com han evolucionat i en quin punt es troben les relacions amb els seus homòlegs del País Valencià i les Illes?

NG: La relació sempre ha estat cordial. L’Estat espanyol té molts deutes amb la cultura catalana, i tant amb el ministre Iceta com ara amb el ministre Urtasun, el que els demanem són sobretot accions concretes. Que compleixin la seva part de finançament en les institucions culturals catalanes on participen, que no girin l’esquena a la diversitat lingüística, que desencallin projectes com ara la Biblioteca de Barcelona o la Biblioteca de Tarragona. Amb els meus homòlegs al País Valencià i les Illes vaig mantenir una conversa fluida amb els exconsellers Vicent Marzà i Raquel Tamarit (País Valencià) i amb l’exconseller Miquel Company (Illes Balears), però els resultats de les darreres eleccions als dos territoris ha suposat un canvi radical en aquesta relació de treball comú tan important que havíem engegat.

AT: Si ens centrem en el sector de la música clàssica, quin diagnòstic fa de la situació i de les necessitats al dia d’avui? Quines línies polítiques d’actuació s’ha marcat el Departament més enllà de la gestió diària?

NG: La música clàssica compta amb una bona oferta de concerts i un talent abundant, tant en la creació com en la interpretació. Des dels grans equipaments nacionals: L’Auditori, Liceu, Palau de la Música, fins a les programacions de caire més local, la vida musical a Catalunya presenta una gran varietat de propostes de qualitat que abracen tots els estils. D’altra banda, la tasca duta a terme des de fa més de vint anys per l’ESMUC, junt amb els altres centres de formació superior del país, ha contribuït a crear noves fornades de compositors i intèrprets de magnífic nivell i amb presència internacional. Durant alguns anys els recursos públics disponibles no han estat els òptims per cobrir totes les necessitats del sector, però en aquesta legislatura hem revertit aquesta circumstància.

AT: Al llarg dels darrers exercicis, s’han refet algunes de les línies d’ajut de l’ICEC a artistes i formacions. Què fallava, què s’ha corregit i per què els recursos queden ara més ben repartits?

NG: Totes les línies d’ajut es van modificant segons les necessitats que anem detectant o que el mateix sector planteja en un diàleg constant i fluid. En l’àmbit de l’ICEC, un element important va ser poder posar al dia la línia de subvencions a les programacions de música en viu de caràcter professional, una línia que acull un volum important de programacions de música clàssica del país. El 2021 vam fer una doble convocatòria que va permetre a partir de l’any següent reduir el decalatge entre la realització de les programacions (festivals, cicles i temporades) i la concessió dels ajuts. També es va poder recuperar el 2022 el caràcter pluriennal de la línia a les activitats de les orquestres i formacions musicals prioritàries. Pel que fa a la línia de formacions musicals estables, s’ha introduït una nova modalitat adreçada a les formacions instrumentals de cambra especialitzades en música antiga, clàssica i contemporània (trios, quartets i quintets), conscients com érem de la floració que s’ha produït els últims anys de grups de cambra de tot tipus que tenen un gran nivell.

AT: També s’han redistribuït aportacions a formacions simfòniques, sense que s’hagi elaborat encara un mapa d’orquestres llargament demanat. Per què queda pendent i quines particularitats tenen aquestes formacions?

NG: L’actual sistema d’ajuts a les orquestres simfòniques i altres formacions musicals estables de caràcter privat es va presentar el 2010 després d’un llarg període de treball. S’hi han anat introduint modificacions per tal d’adaptar els ajuts a un panorama canviant: per desgràcia, algunes orquestres han desaparegut, com l’Orquestra de Cadaqués, però d’altres han agafat embranzida, com l’Orquestra Simfònica del Vallès, la Franz Schubert Filharmonia, la GIO Symphonia o l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Les formacions que he esmentat, així com altres orquestres, han demostrat una gran capacitat per oferir propostes diferents i arribar a un públic al més ampli possible. Segurament un aspecte en el qual encara hem de treballar és una major capil·laritat de la seva activitat. Per això són importants noves línies que hem creat aquesta legislatura, com les de micropobles o les d’esdeveniments agroturístics, per exemple, per tal de generar noves cites culturals que tothom pugui trobar a prop de casa i també que això suposi més oportunitats laborals per als músics.

AT: Molts músics es queixen de la falta de circuits al nostre país que els empeny a marxar a l’estranger i genera la doble i perversa lectura d’ocultar la fuga de talent rere l’èxit internacional. ¿Hi està d’acord?

NG: Nosaltres treballem per tal que tothom que es vulgui quedar a Catalunya ho pugui fer. És evident que fa massa temps que el talent català ha de marxar fora perquè no troba feina al nostre país, i volem que això deixi passar. Precisament per aquest motiu una de les accions prioritàries del Departament de Cultura és reforçar els circuits actuals. Per posar alguns exemples concrets: hem reforçat econòmicament la programació dels auditoris nacionals, i també la dels auditoris municipals, així com la dotació del programa.cat, que garanteix la programació musical als municipis de menys de cinquanta mil habitants. Cal destacar també l’important augment de recursos que hem destinat a les entitats sense afany de lucre que promouen circuits musicals, com Joventuts Musicals o la Fundació Òpera Catalunya. En definitiva, ens sembla molt bé que els nostres artistes s’internacionalitzin, i creiem que és una bona prova del talent i del nivell de formació que reben al nostre país. Però sobretot el que volem és que això sigui una decisió i no una obligació. I per això treballem per millorar els circuits a tot arreu de Catalunya, perquè creiem que al territori tenim molt marge per créixer.

AT: De manera similar, ens solem enorgullir de l’abundància de festivals que tenim al país sense adonar-nos d’una possible sobredimensió. ¿Cal redefinir el concepte de festival i reestructurar-ne el mapa?

NG: Els festivals són una riquesa que cal preservar i enfortir, però sense desatendre l’activitat habitual de cicles i temporades. En l’àmbit de la música clàssica, i si ens fixem només en els festivals de la línia de festivals d’alt interès cultural de l’ICEC, trobem una varietat extraordinària de propostes: festivals que aposten per la producció operística com Peralada, iniciatives de caire més transversal com Torroella, festivals especialitzats com el de Pasqua de Cervera o la Schubertíada, d’altres que s’escampen per multitud d’indrets del nord del país com el FEMAP o programacions avantguardistes com la del Mixtur. Són iniciatives, moltes, de prestigi internacional. Dit això, l’equilibri territorial de les propostes culturals és un element que es té en compte en els criteris de valoració de moltes línies de subvenció. D’altra banda, com dèiem fa un moment, hem engegat noves línies de suport, com la destinada a la programació d’espectacles d’arts en viu de caràcter professional en municipis de fins a mil habitants (micropobles), per tal d’afavorir que localitats amb pocs recursos puguin gaudir també de la cultura.

Imatge destacada: © Arnau Carbonell.