“Estic impressionada de la capacitat de l’ESMUC per organitzar-se”
En aquests temps excepcionals, totes les institucions –i les docents i musicals no en són una excepció– s’han vist obligades a repensar o a crear noves fórmules per mantenir l’activitat. La directora general de l’ESMUC, Núria Sempere, ens explica de quina manera afronta la situació aquest centre formatiu.
ALBERT TORRENS: Des que va començar aquesta situació, hem vist nombroses iniciatives espontànies, tant individuals com col·lectives, dels músics. Com ho viviu des de l’ESMUC?
NÚRIA SEMPERE: Estem resultant un sector brutalment creatiu. Ja ho sabíem, però ara més que mai tothom se les està empescant. Estic impressionada de la capacitat de l’ESMUC per organitzar-se. És bonic i emocionant alhora.
AT: De quina manera us heu organitzat i quant de temps heu tingut per reaccionar davant els esdeveniments que s’han anat succeint?
NS: Ens vam anar avançant, en la mesura del possible, a cada decisió, per la necessitat de preveure què podia passar i, gràcies a això, vam poder preparar tot l’entorn informàtic perquè tothom pogués teletreballar: tant el professorat, com el personal d’administració i serveis i fins i tot el personal d’atenció al públic que ara està fent formació per atendre les bústies de correu electrònic.
AT: Quines eines us permeten mantenir la màxima normalitat tant pel que fa a classes com a l’administració del centre?
NS: Hi ha una aplicació d’un paquet d’ofimàtica que fa possible tant la docència online com la gestió de l’Escola amb reunions en línia per a la presa de decisions col·lectives. Pel que fa a les assignatures, hi ha tres tipus de tractaments diferents: en primer lloc, les teòriques es fan mitjançant documents compartits i, si cal, videoconferències –l’aplicació inclou una pissarra on el professor pot escriure, assenyalar coses sobre la partitura, etcètera. S’està veient que algunes classes de dues hores es fan pesades i, si és així, a vegades es fan petits grups i després es torna al grup gran.
AT: ¿I pel que fa a les classes d’instrument i de cambra?
NS: Aquests són els altres dos casos. Les classes de conjunt són les que han quedat més modificades, perquè la tecnologia que tenim a la nostra disposició no permet que cadascú toqui des de casa seva i que tot quedi prou sincronitzat, però en canvi molts professors estan treballant materials, proposant versions comparades, posant indicacions a les partitures… Fins i tot les orquestres! Pel que fa a les classes d’instrument, alguns alumnes s’estan connectant en directe amb els seus professors per tocar i comentar-ho o bé s’enregistren en vídeo i l’envien amb comentaris. També fan anar molt els repositoris de versions del seu repertori. Hi ha, però, dos col·lectius especialment afectats, que són els percussionistes –que tenen molt pocs o bé cap instrument a casa– i els pianistes i clavecinistes que no són a casa seva i tampoc no disposen de teclat. En aquests casos, el professorat està pensant altres estratègies.
AT: Què passarà amb les avaluacions?
NS: És cert que detectem molt d’estrès entre els estudiants pels concerts finals –que havien de començar al maig– i des de l’Escola enviem un missatge de tranquil·litat: els diem que canviarem les formes d’avaluació, perquè no podem fingir que no ha passat res. No sé si acabarem endarrerint-los, tal com demanen molts alumnes i professors, però la consigna és que ens trobem en una situació excepcional i que, per tant, hem d’actuar en conseqüència. No podem esperar que toquin igual que si haguessin estat a l’Escola cada dia. I hem d’abaixar la pressió: tenim tres estudiants malaltes i no pot ser que estiguin més preocupades pels exàmens que per curar-se.
AT: ¿Heu contactat amb altres centres d’ensenyament superior?
NS: Sí, sobretot amb el Taller de Músics, amb qui estem parlant amb molta freqüència per compartir punts de vista, més enllà del professorat que també tenim en comú. Ells són més petits, però també estan actuant. Moltes indicacions que donem nosaltres, ells també les traslladen. Està sent una col·laboració bonica.
AT: ¿Us fa por que els ànims decaiguin? ¿Treballeu amb alguna perspectiva de recuperació de la normalitat?
NS: No treballem amb cap horitzó concret, hem d’estar amatents, i tot apunta que no serà fins després de la Setmana Santa. Però ara més que mai tenim l’Escola molt als dits, perquè tot el professorat està en contacte amb els estudiants. Estem estructurats per departaments, cadascun té un cap i uns coordinadors de cada àmbit, i cada coordinador està en contacte permanent amb el professorat. Tothom es connecta cada dia i la Direcció també, per aportar novetats, decidir el que podem i rumiar el que encara no podem decidir. Tenim la sensació de poder anar acompanyant tothom i també he escrit als docents que han de regular el seu horari de treball per cuidar també les seves famílies.
