“‘Il Tamerlano’ és una òpera de diversos autors”
El proper 30 de maig (19 h), el director italià Ottavio Dantone i l’Accademia Bizantina, que dirigeix des del 1996, tornen al Palau de la Música per presentar-hi Il Tamerlano o Bajazet de Vivaldi, un nou títol del cicle Palau Òpera.
ALBERT TORRENS: ¿Recorda quan va afrontar per primera vegada Il Tamerlano? Per què és una obra tan singular?
OTTAVIO DANTONE: Vaig conèixer Il Tamerlano juntament amb l’Accademia Bizantina fa tres anys. De fet, amb el nom de Bajazet –que és el personatge protagonista bo, per oposició al Tamerlano. És una òpera molt particular perquè és un pasticcio, una òpera que a l’època es deia que era de diversos autors, perquè la paraula pasticcio no existia. Hi ha àries de diversos compositors coneguts de l’època. N’hi tenim de Vivaldi, que és qui signa l’òpera, però també de Geminiano Giacomelli –un important operista de l’època de Vivaldi que, en aquell moment, era fins i tot més conegut que ell mateix–, de Carlo Broschi –el germà de Farinelli–, de Hasse… També hi ha la mà de Porpora. En definitiva, és una òpera interessant perquè té diversos estils a l’interior. L’altra cosa interessant és que hi falten cinc àries que no ens han arribat; per tant, cada director que la dirigeix ha de fer una tria i trobar cinc àries que tinguin la mateixa mètrica i el caràcter adequat. Jo n’he escollit d’altres de Giacomelli i de Vivaldi.
AT: Aquesta no és, però, l’única òpera de Vivaldi que respon al format de pasticcio…
OD: No, però a diferència d’altres òperes que també ho són, aquí els recitatius han estat escrits íntegrament per Vivaldi i són molt interessants des d’un punt de vista musical i dramatúrgic. N’hi ha dos, per a les dues grans escenes –una de Bajazet i una d’Asteria– que són models de recitatiu acompanyat de referència absoluta, moments d’una varietat extrema de colors, interessantíssima, tant a l’orquestra com a la veu. Per tant, podem dir que l’estil de Vivaldi hi és present.
AT: Com rebia el públic de l’època aquest tipus de composicions?
OD: Avui dia pasticcio sembla una paraula gairebé negativa,però en aquell moment era un espectacle que podia tenir molt d’èxit, perquè de fet s’escollien àries que ja havien estat escoltades, eren conegudes pel públic perquè eren particularment belles i s’inserien en una òpera en què tota la música era d’alt nivell. Per tant, solien ser acollides amb molt d’interès i favor.
AT: Ja fa tres anys que treballa en aquesta obra, des que la va enregistrar en disc el 2020. ¿Sempre amb els mateixos cantants?
OD: Ha estat una experiència molt interessant treballar tant de temps en aquesta òpera que, finalment, hem portat a escena els primers mesos d’aquest any 2023 a diversos teatres italians i amb un èxit increïble. Quan l’hem representada, no tots els cantants del disc estaven disponibles per fer totes les representacions, perquè n’hi ha una desena i vam fer alguns canvis al repartiment, però al concert de Barcelona tindrem exactament els mateixos cantants del disc.
AT: En quina mesura es troba còmode amb les representacions d’òpera en versió de concert, com la que veurem al Palau de la Música?
OD: Sovint per raons de cost, avui dia es fan moltes òperes en versió de concert. Nosaltres, quan fem aquest tipus de representacions, situem els cantants de manera que puguin fer gestos i tenir interacció, moviments escènics i semiescènics, encara que no hi hagi una escenografia… Aquesta interacció emotiva i expressiva entre els personatges, per mi, ajuda molt l’escolta del públic. I també molt els recitatius i els ritmes, perquè siguin naturals i semblin molt propers a la realitat.
AT: Finalment, en quins altres projectes treballa de manera simultània?
OD: En moltíssimes coses! També amb l’Accademia Bizantina acabem de publicar els Concerti grossi, op. 6 de Händel i aviat traurem els de l’opus 6 de Corelli. També la Simfonia núm. 3 de Schumann i la Simfonia núm. 4 de Mendelssohn amb instruments originals. Arribarem a Barcelona procedents de Dijon, on fem el programa Agitata amb Delphine Galou, que fa diversos anys que treballa amb nosaltres i ha guanyat el premi Grammophon. I tinc el projecte de fer Agrippina amb l’Accademia Bizantina a Amsterdam i molts concerts als Països Baixos. Per al 2025 preparem una altra temporada llarga de tres mesos amb Giulio Cesare de Händel en moltíssims teatres italians.
