Benjamin Appl, Kate Royal

RMC. Victoria de los Ángeles, Dietrich Fischer-Dieskau, Elisabeth Schwarzkopf i Gerald Moore pertanyen a una generació anterior pel que fa a la interpretació del lied. Què han après d’ells com a cantants?

Benjamin Appl. El que més m’impressiona és la integritat en el seu mestratge musical al llarg de tota la seva carrera. Aquesta és la professió més extraordinària amb què es pot batallar, en molts aspectes. Sembla com si aquests quatre músics sempre fossin capaços de trobar fortalesa en el seu talent artístic, fossin quines fossin les circumstàncies. En aquest temps de carreres de curta durada, quan tothom està sempre pendent de trobar nous talents ascendents, tots hem de buscar el nostre propi espai i lloc en aquest món i fer el nostre camí de forma constant i consistent, tal com ens va ensenyar aquella generació daurada. D’altra banda, gràcies a músics com aquests avui dia podem cantar recitals a tot el món; després de la Segona Guerra Mundial ells van fer el seu art meravellós accessible a tothom i van ser veritables ambaixadors de la cançó. Això és quelcom que mai podrem elogiar prou.

Kate Royal. Aquests cantants són, al meu parer, l’estàndard d’or de l’art de cantar lied. Els seus enregistraments són la meva referència, i hi torno sempre, i les seves interpretacions m’inspiren per trobar la meva pròpia via a través de la poesia. Fischer-Dieskau especialment tenia una manera de fusionar la veu cantada i parlada de forma molt natural.

RMC. Quan aquesta generació de cantants va fer la seva carrera era habitual sentir-los cantar tant òpera com recitals de lied. Quina és la diferència principal entre cantar un gènere o un altre?

BA. En essència no hi ha cap diferència real. Certament, als recitals no hi ha un director escènic, ni un director musical que et digui què has de fer; tot el que ofereixes durant la representació ha de venir de tu mateix i del teu pianista. I sí, depenent del lloc, pots comunicar més íntimament en una petita sala de concerts que no pas en un gran teatre operístic. Sovint faig servir l’analogia de la pintura: cantar en recital em recorda una aquarel·la, que es pinta amb un pinzell petit i molt fi, mentre que l’òpera és més semblant a pintar una gran tela amb un pinzell gran i fent servir colors intensos. Però en realitat, només disposem d’un únic instrument a l’abast que ha de servir en tots dos casos. I fins ara no hi ha cap invent tecnològic que serveixi per fer servir una veu per a les representacions operístiques i tot seguit treure-la i implantar-ne una de diferent per cantar al recital de l’endemà!

KR. Sempre he trobat una afinitat molt profunda amb el gènere lied. És la forma més senzilla de comunicació sense haver de sospesar orquestres i grans teatres d’òpera. Hi ha quelcom de tan simple i satisfactori en un poema posat en música! Un piano i un cantant. En el lied hom ha de tenir l’habilitat de crear caràcters inclús per a un lied de tres minuts. A nivell de tècnica vocal el procés hauria de ser el mateix tant en l’òpera com en el lied, però hi ha més temptacions d’alleugerir en excés la veu en el lied. Així i tot, tant per a Fischer-Dieskau com per a Victoria de los Ángeles no existia la qüestió d’abordar tècnicament de forma diferent el lied i l’òpera.

RMC. Al concert que oferiran junts al LIFE Victoria el 23 de novembre, interpretaran alguns dels duets que Dietrich Fischer-Dieskau i Victoria de los Ángeles van cantar junts. ¿Podrien explicar-nos com han confegit el programa del concert?

BA. Organitzar el programa conjuntament per a un recital en viu ha estat un repte. Per començar, els enregistraments en temps dels LP no tenien una durada excessivament llarga, la qual cosa significa que hem hagut d’afegir-hi algunes cançons més per crear un programa complet. A més, tot i tractar-se de peces molt belles totes, no hi ha cap tema clar ni cap nexe d’unió entre les peces que conté l’enregistrament. Això és molt poc usual, especialment en enregistraments de Fischer-Dieskau, que era un mestre en l’art de confegir programes per a recitals. Però amb la saviesa i el coneixement del gran pianista Graham Johnson, que coneix el repertori com ningú, hem ideat un programa magnífic que inclou la gran majoria de les cançons de l’enregistrament original, amb l’afegit de noves cançons i duets relacionats. Aquest recital serà sens dubte una gran experiència per a tots dos. 

KR. Jo espero amb delit els duets de Schumann. És el meu compositor preferit de lied i l’estil coral d’aquestes cançons serà, sens dubte, un repte per a tots dos.

RMC. El LIFE Victoria Lied Festival recorda l’estimada cantant Victoria de los Ángeles, nascuda a Barcelona. Què és el que admira més del seu vessant artístic?

BA. Naturalment, podria esmentar la seva veu i el seu talent artístic. Però m’agradaria dir que és el seu carisma el que em colpeix més profundament. Tot i que no la vaig poder conèixer mai personalment, quan veig fotos seves puc veure i sentir la gràcia que irradiava. Especialment m’encanta una fotografia de la col·lecció personal de Graham Johnson, que va ser feta a Disneyland quan estaven fent una gira junts pels Estats Units. És només la instantània d’un moment, presa quan ella no era ni tan sols conscient de la fotografia i, per tant, totalment natural i absolutament impressionant. 

KR. El que més valoro de Victoria de los Ángeles és la senzilla qualitat humana de la seva veu i l’estil de cant. En contraposició amb els extremadament precisos i amanerats enregistraments de Schwarzkopf, d’alguna manera és un descans escoltar la música parlant per si mateixa. Aquesta era Victoria de los Ángeles per a mi, una artista que era capaç de ser ella mateixa, que no intentava enganyar l’oient amb la seva veu de cap manera. Ella només parlava i va resultar que estava cantant!

LIFE Victoria: Més life que mai

Disset recitals, tres sèries de masterclasses i activitats complementàries, amb el lied com a centre, completen la programació del Festival de Lied Victoria de los Ángeles (LIFE Victoria 2018) que tindrà lloc durant dos mesos, entre el 25 de setembre i el 23 de novembre, i amb un concert extraordinari el 12 de desembre de caire benèfic.

El concert inaugural, el 25 de setembre, l’oferirà el baríton català Josep-Ramon Olivé, la primera veu que va sonar en la primera edició del LIFE Victoria, ara fa sis anys, quan va debutar al LIFE New Artists. Enguany el baríton cantarà acompanyat per Malcolm Martineau, artista resident del Festival, a la Sala Domènech i Montaner del Recinte Modernista de Sant Pau.

Els barítons Simon Keenlyside, Christopher Maltman, Benjamin Appl i Julien van Mellaerts, les sopranos Kate Royal, Ruth Iniesta i Carine Tinney, la mezzosoprano Cristina Faus, el contratenor Jakub Józeb Orliński, i els pianistes Simon Lepper, Graham Johnson i Malcolm Martineau són alguns dels noms destacats de la sisena edició del LIFE Victoria.

El tenor Eduard Mas i la soprano Belén Roig debutaran al Festival en el programa LIFE New Artists actuant de teloners, mentre que el Tast de Lied a Jorquera Pianos presenta enguany Violeta Alarcón i Èric Varas (3 d’octubre), Judit Muñoz i Enric Roda (17 d’octubre) i Sara Bañeras i Marc Serra (14 novembre).

Fins al 23 de setembre, la Sala Josep Uclés del Centre Cultural El Carme de Badalona (c/ Francesc Layret, 78-82) acull l’exposició “Victoria de los Ángeles. La veu que sorgí de la Universitat”, organitzada per la Fundació Victoria de los Ángeles, que en custodia el fons documental que es mostra en aquesta exposició.