“La cultura ens dona molta satisfacció i consol, però no és un camí sense entrebancs”
Xavier Díaz Latorre ha dedicat la seva vida als instruments històrics de corda polsada, col·labora habitualment amb diversos conjunts instrumentals de reconegut prestigi, com Le Concert des Nations de Jordi Savall, Al Ayre Español, Concerto Vocale, Akademie für Alte Musik de Berlín i Concerto Köln, entre d’altres. El confinament el va agafar a casa, amb la cancel·lació i l’ajornament de nombrosos concerts a Brussel·les, Tolosa de Llenguadoc, Rotterdam i altres ciutats europees, a més de l’anul·lació de l’òpera Alcione prevista al Gran Teatre del Liceu en la qual havia de participar.
MARTÍ SANCLIMENT: Com s’ho fa com a músic i professor per sobreviure o adaptar-se a la situació provocada per la COVID-19?
XAVIER DÍAZ LATORRE: Per fortuna, la tecnologia ens permet continuar les classes com si res no hagués passat. Tot i així, tinc un pensament per a tots els col·legues músics que no tenen la sort de donar classes en un centre i que s’han vist privats dels ingressos derivats dels concerts, de moment durant tres mesos, però tot apunta que s’allargarà més d’un any…
MS: ¿S’imagina una nova realitat en la qual les sales només podran omplir la meitat del seu aforament?
XDL: Vull pensar que serà només circumstancial i fins que trobem una vacuna que ens permeti controlar la infecció. En tot cas necessitem una política de recuperació del sector cultural, ja!
MS: ¿Si no, ens enfrontem a la precarietat?
XDL: El món cultural ja estava en situació precària. Ara s’agreujarà encara més. Has de pensar que al nostre país poques vegades es contracten músics catalans.
MS: ¿I aquesta protecció per on passa?
XDL: Moltes de les programacions inclouen una gran majoria de concerts amb artistes estrangers, al contrari d’altres països, com França, per exemple, on protegeixen els seus artistes donant-los suport institucional, espais, servei d’atur per als músics en actiu… Tot això fa que a les institucions els interessi que el músic local actuï al país i veus que les programacions contenen moltes propostes autòctones. El públic valora el seu “producte nacional“ i s’interessa pel patrimoni propi. Aquí estem molt lluny d’això. Ara els programadors tenen una oportunitat històrica d’arreglar aquest greuge contractant músics del país.
MS: ¿Una oportunitat de revalorar la cultura?
XDL: La cultura és un bé de primera necessitat. És on es guarden els tresors històrics de les civilitzacions i és el nostre deure preservar-la i curar-la. Necessitem gent valenta que actuï com a mecenes i institucions que d’una vegada per totes facin una aposta seriosa, contundent i amb mires de futur per la nostra i totes les altres cultures.
MS: Hem hagut d’aturar motors durant uns mesos. Com ha viscut i aprofitat les setmanes de confinament?
XDL: La veritat és que no he parat de treballar, entre les classes, edicions de cedés que portava endarrerides, edició de vídeos, escriure una comunicació per al Congrés de Llaütistes de Bremen i altres ocupacions. Tot i així, per primer cop en molts anys he pogut dedicar-me al jardí de casa i a estar amb la meva parella. Em calia una aturada de l’activitat concertística.
MS: ¿Ha nascut algun projecte o alguna idea durant el confinament?
XDL: Molts, però no m’agrada parlar-ne mentre estic en procés de creació. Ara bé, tinc diversos projectes discogràfics i pedagògics en marxa.
MS: Quines són les seves recomanacions musicals i artístiques als lectors en temps de confinament i postconfinament?
XDL: Potser el confinament ens dona una mica més de calma i temps, cosa que podem aprofitar per afrontar repertoris més exigents. Per què no provar amb algun violista hispànic com Luys de Narváez o música per a llaüt alemany de Bach o Biber? Es poden trobar veritables tresors! La cultura ens dona molta satisfacció i consol, però no és un camí sense entrebancs: n’hem d’aprendre a gaudir i sovint ens haurem d’esforçar per poder-ne gaudir plenament.
Imatge destacada: (c) Tina Gutiérrez.
