Lluís Claret

MARTÍ SANCLIMENT: Després d’un any 2019 de celebració i pleníssim d’activitat, aquest 2020 probablement devia estar ple de projectes…

LLUÍS CLARET: El revival del Trio de Barcelona per a l’ocasió i els dies que vam viure van ser molt especials, dies plens de records i de concerts en què ho vàrem passar d’allò més bé! La major part de l’hivern la passo a Boston, però acabava d’arribar a Barcelona el 8 de març per veure els meus alumnes del Conservatori del Liceu i per anar uns dies a Portugal per a unes masterclasses a la Fundació Franz Schubert, que dirigeix Maria Macedo. Des de llavors estic bloquejat aquí.

MS: Un bloqueig que ha fet volar pels aires concerts i activitats…

LC: Tenia previst participar a la desena edició del Festival de Pasqua de Cervera amb l’Àlex Ramírez i amb el Grupcello.cat, que porta l’Anna Mora, per a un programa entorn de Casals. Més endavant, a últims de maig, m’estrenava amb el Quartet Cosmos a Girona; tot això ha estat anul·lat o ajornat, per bé que el concert de Girona encara no és segur. Aquest concert obria una sèrie d’actuacions que, si tot va bé, seguiran el 2021, tant al Palau de la Música com a Madrid. Espero amb molta il·lusió aquests concerts, conec molt bé els músics del Quartet Cosmos, són un grup formidable. El violoncel·lista, l’Oriol, el conec des que era un vailet amb molt de talent!

MS: ¿I si el confinament acaba aviat?

LC: Com cada estiu, tinc els meus cursos, el d’Orford a mitjan juliol i el del Heifetz Institute la primera setmana d’agost. Estic també convidat al curs de Santiago de Compostel·la per a una masterclass i un concert amb en Josep Maria Colom, tot interpretant Casals, Gerhard i Guinjoan. Entre octubre i novembre formo part del jurat al Concurs Internacional de Ginebra, i entremig, és clar, seré a Boston i també a Barcelona per als meus alumnes del Liceu. Però ara hem de dir-ho tot en termes de provisionalitat fins que no s’aclareixi la situació actual que estem patint.

MS: Segueixes exercint de professor a distància i en streaming per als teus alumnes, ara repartits per tot el món. Com t’ho fas?

LC: El gran canvi, com per a tots els pedagogs, és haver de fer totes les classes per internet. Ens hem hagut d’adaptar a la situació i espavilar-nos buscant els mitjans més idonis, tot i que depèn també dels mitjans emprats pels alumnes. Encara que el professor tingui un bon micròfon, si l’alumne no en disposa, el resultat sonor no serà gaire bo. Com a cap del Departament de Cordes de Boston, coordinat amb els altres departaments, hem hagut de trobar fórmules per poder fer els exàmens i recitals finals. Pots imaginar que no ha sigut gens fàcil, amb quasi vuit-cents alumnes repartits ara per tot el món.

MS: Una situació única…

LC: Tot i l’extrema gravetat dels fets, sincerament crec que tots estem aprenent de la situació i, si més no, la música ens ajuda a sentir-nos comunicats i útils. A nivell personal no em puc queixar massa, ja que estic confinat amb l’Anna, la meva dona, que no veig gaire a l’hivern. Aquesta Pasqua celebrem els nostres quaranta anys junts i ara, almenys, tenim un regal inesperat de molts dies seguits veient-nos. Trobem a faltar, però com tothom, poder abraçar els fills amb llurs parelles i el nostre net, en Pau, nascut del novembre!

MS: Felicitats! Confinat a casa però ben acompanyat, celebrant i… ¿molta tasca docent?

LC: Els matins els reparteixo entre els meus alumnes del Liceu i els alumnes de Boston que ara són a l’Àsia. Les tardes amb els alumnes dels Estats Units.

MS: ¿I et queda temps per a tu?

LC: Toco el violoncel, mirant obres que potser no he tingut l’ocasió de conèixer, tinc més temps per llegir i per fer trobades “virtuals” amb els amics propers i intento fer força exercici físic per quan puguem sortir al carrer.

MS: Esperem que sigui aviat. Potser, però, quan sortim al carrer, ens trobarem amb un món diferent del que coneixíem. ¿Creus que canviarà alguna cosa després del confinament?

LC: Amb la pèrdua de tants éssers estimats i la monstruosa patacada econòmica que vindrà, per força hi haurà canvis. Tota la gent que s’haurà quedat sense feina o amb sous força inferiors necessitarà que els governs intervinguin amb convicció. No soc un expert, però crec que el més difícil serà trobar un equilibri entre engegar de nou el país i no caure en el parany de voler tornar a la situació d’abans. Les grans empreses haurien de participar també en l’esforç d’ajudar la gent i no pensar només en els beneficis, com sovint ha passat fins ara.

MS: Fa pocs dies el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, afirmava que no hi hauria ajuts específics per al món de la cultura, malgrat el reclam gairebé unànime d’ajuts específics per a un sector debilitat endèmicament i que es veu especialment afectat per la crisi actual. A França i a Itàlia s’estan promovent ajuts específics i a Alemanya s’ha considerat la cultura bé de primera necessitat. Quina lectura en fas?

LC: Crec en tres eixos vertebradors: sanitat, ensenyament i cultura. Sense salut no hi pot haver vida, està clar, però sense ensenyament seríem unes bèsties i sense cultura no tindríem arrels i no sabríem entendre el món. Tothom ha vist aquests dies com la cultura i la música han confortat la gent. Aquest ministre ja ha hagut de rectificar. Espero que no sigui de cara a la galeria, com fan molts polítics.

MS: Certament, durant aquests dies la cultura i la música reconforten i acompanyen moltes persones. Quines són les teves recomanacions musicals als lectors en temps de confinament?

LC: A casa, cada matí rebem de part de l’Helena Mora una peça cantada per Victòria dels Àngels. Aquest és el millor regal per començar el dia! Per a mi, no cal dir-ho, hi ha els grans intèrprets clàssics: Casals, Michelangeli, Dinu Lipatti, la Callas, Menuhin i tants d’altres. Per als moments de nostàlgia, en Chet Baker m’agrada molt i l’Andrea Motis ens pot alegrar el dia! Triar un compositor ja em sembla més difícil. Bach serveix per a tots els estats d’ànim, però després ja dependrà de la necessitat de cadascú…

Imatge destacada: (c) Eva Guillamet.