Jordi Armengol

ALBERT TORRENS: Entre les moltes coses que la pandèmia ha alterat, hi ha el relleu al capdavant del Festival de Pasqua, que s’ha produït en un temps pràcticament rècord. Com ha estat la teva arribada a la direcció?

JORDI ARMENGOL: El 2020, davant la impossibilitat de celebrar-lo per Setmana Santa, el Festival es va haver d’ajornar fins al novembre, amb la mala sort que finalment es va haver de fer sense públic i en streaming perquè, per aquelles dates, les sales estaven tancades. Un cop acabat, la Paeria va obrir un concurs públic per triar un nou director. Probablement, tot estava previst amb més antelació, però el trasllat del Festival en el calendari va deixar tan sols tres o quatre setmanes per presentar-hi propostes.

AT: Per què et vas decidir a presentar-t’hi?

JA: Em vaig animar perquè conec bé el Festival des dels inicis. Finalment, la proposta que vaig presentar és pràcticament la mateixa que es durà a la pràctica, perquè quan vaig contactar amb els músics, tothom es va guardar la data i, tan bon punt vaig ser escollit, vaig activar el procés. També hi ha ajudat que tots els artistes són locals o residents a Catalunya i que la majoria tenien moltes dates disponibles. En un any normal, probablement, no hauria estat possible que tot encaixés amb tan poc temps.

AT: Tot i que no ets fill de Cervera, fa anys que hi vius i hi treballes. D’altra banda, sempre has mostrat interès per la música catalana. Per tot això, com vas viure el naixement i l’evolució del Festival de Pasqua?

JA: Jo soc nascut a Tàrrega, però visc a Cervera des de fa disset o divuit anys, i molt abans d’això ja hi treballava i sovint m’hi passava tot el dia. Treballo al Conservatori i això fa que conegui molts alumnes, les seves famílies… Al capdavall, Cervera és una ciutat petita. I efectivament, sempre m’ha interessat la música catalana: a tots els concerts del Quartet Teixidor intentem introduir una obra d’algun compositor català i els dos discos que hem fet són de música catalana. Per tant, no m’ha vingut de nou l’interès o la recerca que he hagut de fer sobre això. El Festival, el coneixia tant d’assistir-hi de públic com també de participant, ja sigui amb el Quartet o amb l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida. Fins i tot, el primer any, Xavier Puig –que llavors n’era el director– me’n va encarregar la producció del concert inaugural.

AT: La dedicació a la música catalana és un tret que defineix el Festival de Pasqua i, com a tal, imprescindible. A banda d’això, quins altres elements dels que coneixem es conservaran?

JA: He seguit tres eixos bàsics que ja funcionaven bé: els concerts de matí i de vespre i les activitats complementàries. Els primers, que abans s’anomenaven “de proximitat” i ara “matinals”, són d’un màxim de quaranta minuts, i se’n faran dos passis –a dos quarts de dotze i a la una–, per tal que se’n puguin escoltar dos de seguits. També ha calgut traslladar-los dels cellers o salons nobles del carrer Major on es feien a l’Auditori Municipal o a l’església gòtica de Sant Domènec. Hi actuaran Júlia Farrés i Daniel Blanch, el conjunt Locus Desperatus, els cerverins Anna Puig i Jordi Castellà i el guitarrista Àlex Garrobé –aquest darrer, a la Sala de Quadres de la Paeria. Els concerts de vespre aniran a càrrec de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell amb un programa Bertran, Manén i Gerhard –penso que sempre que hi ha un aniversari, és important sumar-s’hi–, el Quartet Casals, el Juanco-Monge Quartet –un concert de jazz!–, la companyia de dansa barroca Xuriach i el Cor de Cambra del Palau de la Música. Les activitats complementàries arrencaran amb una conferència sobre Gerhard d’Oriol Pérez Treviño, prèvia a l’exposició que ell mateix ha comissariat i que ja s’ha pogut veure a la Biblioteca de Catalunya, Brussel·les i Valls. També hi haurà una audició comentada d’Edmon Colomer sobre La pesta de Gerhard i la projecció de dos documentals sobre Joan Manén.

AT: I quins elements nous s’hi introduiran?

JA: El concert de jazz o l’espectacle de Xuriach ja demostra que ens hem obert a nous formats. I, a més, un dels moments més transgressors de la programació serà la instal·lació #BombollaSegura de Carles Marigó i l’actor Jaume Sangrà, un espectacle nou de trinca que proposa una reflexió sobre els temps actuals amb el públic envoltant els artistes des de tots els angles, ben bé com en una bombolla. També hi haurà un concert familiar –a càrrec del Symbiotic Duo–, que això ja hi era, però en canvi desapareix la figura del padrí del Festival que havia format part d’edicions anteriors. En total, són quinze concerts –amb onze produccions diferents, perquè els matinals es repeteixen–, amb un pressupost de vuitanta mil euros. I tot i que en sis dies no s’hi pot encabir tot, hem volgut que hi hagi varietat de formacions –duet, quartet, cambra, cor i orquestra– i d’estils –des de música medieval fins a nova creació del segle XXI.

AT: De cara a futures edicions, amb més temps i sobretot millors condicions de la pandèmia –esperem-ho!–, com t’agradaria que evolucionés el Festival?

JA: El meu contracte és de dos anys, prorrogables a dos més si totes dues parts hi estan d’acord. En aquest temps, m’agradaria introduir-hi la fórmula de la jornada o mercat de professionals, al qual assistissin programadors que poguessin veure els espectacles, una mica a imatge de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega. Si més no, recuperar l’esperit de punt de trobada o d’intercanvi entre els diversos actors del món de la música, amb taules rodones o presentacions de llibres i discos… Però tot això, de moment, només són idees. Aquest any, amb la COVID i amb tan poc temps, hauria estat impossible convocar una fira d’editorials o discogràfiques. A partir del 5 d’abril, un cop acabi el Festival d’enguany, ens posarem a treballar de cara a l’any que ve.

AT: Finalment, en el terreny personal, com has encaixat la dedicació al Festival amb totes les altres activitats professionals que ja feies?

JA: No he deixat de fer res. Quan em vaig plantejar optar a la direcció artística, ja vaig valorar que, en ser un festival que té unes dates molt concretes, les setmanes prèvies serien molt intenses, però que no caldria deixar de fer classes, assajos i concerts. D’acord amb les bases del Festival, evidentment el director artístic no pot participar en cap producció, però més enllà d’això, sí que toco habitualment amb el Quartet Teixidor, l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida i, amb la viola barroca, a l’Orquestra Barroca Catalana, esporàdicament amb Vespres d’Arnadí i en projectes diversos de música antiga.